Manual de conversa

ca Treballar   »   da Arbejde

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [femoghalvtreds]

Arbejde

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
De què treballa vostè? Hv---ar--jd-r--an som? H--- a------- h-- s--- H-a- a-b-j-e- h-n s-m- ---------------------- Hvad arbejder han som? 0
El meu marit és metge. Mi----nd er-l-ge. M-- m--- e- l---- M-n m-n- e- l-g-. ----------------- Min mand er læge. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Je--a---j-er--e----- s-m sy-e-le----ke. J-- a------- d------ s-- s------------- J-g a-b-j-e- d-l-i-s s-m s-g-p-e-e-s-e- --------------------------------------- Jeg arbejder deltids som sygeplejerske. 0
Aviat ens jubilarem. V--går -nar- på -e---o-. V- g-- s---- p- p------- V- g-r s-a-t p- p-n-i-n- ------------------------ Vi går snart på pension. 0
Però els impostos són alts. M-- -katt---e- -ø-. M-- s------ e- h--- M-n s-a-t-n e- h-j- ------------------- Men skatten er høj. 0
I l’assegurança de salut és cara. Og -yg-si-ring-n--r----. O- s------------ e- d--- O- s-g-s-k-i-g-n e- d-r- ------------------------ Og sygesikringen er dyr. 0
Què vols fer de gran? H--d ---------r-? H--- v-- d- v---- H-a- v-l d- v-r-? ----------------- Hvad vil du være? 0
M’agradaria ser enginyer. J-- -il----e in---i-r. J-- v-- v--- i-------- J-g v-l v-r- i-g-n-ø-. ---------------------- Jeg vil være ingeniør. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. J-g vi- -æ-e--- -ni---s-t-t-t. J-- v-- l--- p- u------------- J-g v-l l-s- p- u-i-e-s-t-t-t- ------------------------------ Jeg vil læse på universitetet. 0
Sóc un becari / una becària. Jeg er-----t-----. J-- e- p---------- J-g e- p-a-t-k-n-. ------------------ Jeg er praktikant. 0
No guanyo gaire. J-- tj-n-r ik-e--e---. J-- t----- i--- m----- J-g t-e-e- i-k- m-g-t- ---------------------- Jeg tjener ikke meget. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Je- e- i---a---- -----a-d--. J-- e- i p------ i u-------- J-g e- i p-a-t-k i u-l-n-e-. ---------------------------- Jeg er i praktik i udlandet. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. De- e- m-n c-e-. D-- e- m-- c---- D-t e- m-n c-e-. ---------------- Det er min chef. 0
Tinc bons companys de feina. Jeg -a- -ar- kol-e-a--. J-- h-- r--- k--------- J-g h-r r-r- k-l-e-a-r- ----------------------- Jeg har rare kollegaer. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. I f----stpa-----gå- -- al-------an-----. I f------------ g-- v- a---- i k-------- I f-o-o-t-a-s-n g-r v- a-t-d i k-n-i-e-. ---------------------------------------- I frokostpausen går vi altid i kantinen. 0
Estic buscant feina. J---søger--ob. J-- s---- j--- J-g s-g-r j-b- -------------- Jeg søger job. 0
Estic desocupat des de fa un any. Jeg-ha- -ær----rbejds-ø--i et-å-. J-- h-- v---- a--------- i e- å-- J-g h-r v-r-t a-b-j-s-ø- i e- å-. --------------------------------- Jeg har været arbejdsløs i et år. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. D-r-er--or ------ar-----l-s--- --t h-r-l--d. D-- e- f-- m---- a---------- i d-- h-- l---- D-r e- f-r m-n-e a-b-j-s-ø-e i d-t h-r l-n-. -------------------------------------------- Der er for mange arbejdsløse i det her land. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?