Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   sr Присвојне заменице 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [шездесет и седам]

67 [šezdeset i sedam]

Присвојне заменице 2

[Prisvojne zamenice 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
les ulleres н-оч-ле н------ н-о-а-е ------- наочале 0
n-oč--e n------ n-o-a-e ------- naočale
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. О---е за-о-ав-о-с-----на-ча-е. О- ј- з-------- с---- н------- О- ј- з-б-р-в-о с-о-е н-о-а-е- ------------------------------ Он је заборавио своје наочале. 0
O---e -a-o-av----------ao-al-. O- j- z-------- s---- n------- O- j- z-b-r-v-o s-o-e n-o-a-e- ------------------------------ On je zaboravio svoje naočale.
On ha posat les seves ulleres? Ма-г-е -- м---аоч-ле? М- г-- с- м- н------- М- г-е с- м- н-о-а-е- --------------------- Ма где су му наочале? 0
Ma-gd- s- mu---o-ale? M- g-- s- m- n------- M- g-e s- m- n-o-a-e- --------------------- Ma gde su mu naočale?
el rellotge сат с-- с-т --- сат 0
s-t s-- s-t --- sat
El seu rellotge està espatllat. Њ-го--с-т--е-п--в-р-н. Њ---- с-- ј- п-------- Њ-г-в с-т ј- п-к-а-е-. ---------------------- Његов сат је покварен. 0
Nje-ov --t--e -ok-ar-n. N----- s-- j- p-------- N-e-o- s-t j- p-k-a-e-. ----------------------- Njegov sat je pokvaren.
El rellotge està enganxat a la paret. Са- --------зи-у. С-- в--- н- з---- С-т в-с- н- з-д-. ----------------- Сат виси на зиду. 0
S-t -isi n--z-d-. S-- v--- n- z---- S-t v-s- n- z-d-. ----------------- Sat visi na zidu.
el passaport п---ш п---- п-с-ш ----- пасош 0
p--oš p---- p-s-š ----- pasoš
(Ell) ha perdut el seu passaport. Он је-изгубио с-----а-о-. О- ј- и------ с--- п----- О- ј- и-г-б-о с-о- п-с-ш- ------------------------- Он је изгубио свој пасош. 0
O- -- i-gu-i- -v-j ----š. O- j- i------ s--- p----- O- j- i-g-b-o s-o- p-s-š- ------------------------- On je izgubio svoj pasoš.
On és el seu passaport? Гд- -е-онда--е--в---сош? Г-- ј- о--- њ---- п----- Г-е ј- о-д- њ-г-в п-с-ш- ------------------------ Где је онда његов пасош? 0
Gd- ---ond- -j-gov p--oš? G-- j- o--- n----- p----- G-e j- o-d- n-e-o- p-s-š- ------------------------- Gde je onda njegov pasoš?
ells / elles – el seu они-–---х---/ њих----- -и-о-о о-- – њ---- / њ----- / њ----- о-и – њ-х-в / њ-х-в- / њ-х-в- ----------------------------- они – њихов / њихова / њихово 0
oni-- n-ih-v----j-hova - -ji-ovo o-- – n----- / n------ / n------ o-i – n-i-o- / n-i-o-a / n-i-o-o -------------------------------- oni – njihov / njihova / njihovo
Els nens no poden trobar els seus pares. Дец- ----ог- ---и-њ-х-ве -о-и-е-е. Д--- н- м--- н--- њ----- р-------- Д-ц- н- м-г- н-ћ- њ-х-в- р-д-т-љ-. ---------------------------------- Деца не могу наћи њихове родитеље. 0
D--- -e ---u--a----njih----ro--t--j-. D--- n- m--- n---- n------ r--------- D-c- n- m-g- n-c-i n-i-o-e r-d-t-l-e- ------------------------------------- Deca ne mogu naći njihove roditelje.
Però ja arriben els seus pares! Ал- -то-д-л-----их-в---од---љи! А-- е-- д----- њ----- р-------- А-и е-о д-л-з- њ-х-в- р-д-т-љ-! ------------------------------- Али ето долазе њихови родитељи! 0
Ali---o d--aze-njih-v- --di-----! A-- e-- d----- n------ r--------- A-i e-o d-l-z- n-i-o-i r-d-t-l-i- --------------------------------- Ali eto dolaze njihovi roditelji!
vostè – el seu В- –-----/ Ваша /-В-ше В- – В-- / В--- / В--- В- – В-ш / В-ш- / В-ш- ---------------------- Ви – Ваш / Ваша / Ваше 0
V- – -a- /---ša ----še V- – V-- / V--- / V--- V- – V-š / V-š- / V-š- ---------------------- Vi – Vaš / Vaša / Vaše
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Какв---е било----е ---ов--е--гос--д-н- ----р? К---- ј- б--- В--- п-------- г-------- М----- К-к-о ј- б-л- В-ш- п-т-в-њ-, г-с-о-и-е М-л-р- --------------------------------------------- Какво је било Ваше путовање, господине Милер? 0
Ka-vo -- bi-----š-----ova--e---os--din---i-er? K---- j- b--- V--- p--------- g-------- M----- K-k-o j- b-l- V-š- p-t-v-n-e- g-s-o-i-e M-l-r- ---------------------------------------------- Kakvo je bilo Vaše putovanje, gospodine Miler?
On és la seva dona, senyor Müller? Где ј--В--а ж---,-го----ине М--ер? Г-- ј- В--- ж---- г-------- М----- Г-е ј- В-ш- ж-н-, г-с-о-и-е М-л-р- ---------------------------------- Где је Ваша жена, господине Милер? 0
G-e-j- Va-- --na- gos----n-----e-? G-- j- V--- ž---- g-------- M----- G-e j- V-š- ž-n-, g-s-o-i-e M-l-r- ---------------------------------- Gde je Vaša žena, gospodine Miler?
vostè – el seu В- - Ва- --В--а - ---е В- – В-- / В--- / В--- В- – В-ш / В-ш- / В-ш- ---------------------- Ви – Ваш / Ваша / Ваше 0
Vi-– -a--/-Vaš- ---aše V- – V-- / V--- / V--- V- – V-š / V-š- / V-š- ---------------------- Vi – Vaš / Vaša / Vaše
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Ка--- ј- -и-о--а---пу-ова-е- г--пођ---м--т? К---- ј- б--- В--- п-------- г------ Ш----- К-к-о ј- б-л- В-ш- п-т-в-њ-, г-с-о-о Ш-и-т- ------------------------------------------- Какво је било Ваше путовање, госпођо Шмидт? 0
Kakv--j---i----aš---uto---je-------đ--Š-idt? K---- j- b--- V--- p--------- g------ Š----- K-k-o j- b-l- V-š- p-t-v-n-e- g-s-o-o Š-i-t- -------------------------------------------- Kakvo je bilo Vaše putovanje, gospođo Šmidt?
On és el seu marit, senyora Schmidt? Г-е -е-Ва- --ж, г--по----м---? Г-- ј- В-- м--- г------ Ш----- Г-е ј- В-ш м-ж- г-с-о-о Ш-и-т- ------------------------------ Где је Ваш муж, госпођо Шмидт? 0
G-- je-V-š-muž,-gos-ođ--Š-idt? G-- j- V-- m--- g------ Š----- G-e j- V-š m-ž- g-s-o-o Š-i-t- ------------------------------ Gde je Vaš muž, gospođo Šmidt?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!