Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   el Κτητικές αντωνυμίες 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [εξήντα επτά]

67 [exḗnta eptá]

Κτητικές αντωνυμίες 2

[Ktētikés antōnymíes 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
les ulleres τα-γυ-λιά τ- γ----- τ- γ-α-ι- --------- τα γυαλιά 0
ta--ya--á t- g----- t- g-a-i- --------- ta gyaliá
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Ξέ-α-ε ---γ--λ-ά -ου. Ξ----- τ- γ----- τ--- Ξ-χ-σ- τ- γ-α-ι- τ-υ- --------------------- Ξέχασε τα γυαλιά του. 0
X---ase -- -yali- ---. X------ t- g----- t--- X-c-a-e t- g-a-i- t-u- ---------------------- Xéchase ta gyaliá tou.
On ha posat les seves ulleres? Μα πο- ---ι τα -υ---ά-τ--; Μ- π-- έ--- τ- γ----- τ--- Μ- π-ύ έ-ε- τ- γ-α-ι- τ-υ- -------------------------- Μα πού έχει τα γυαλιά του; 0
M--po--é-h-i ta-g--liá t--? M- p-- é---- t- g----- t--- M- p-ú é-h-i t- g-a-i- t-u- --------------------------- Ma poú échei ta gyaliá tou?
el rellotge τ------ι τ- ρ---- τ- ρ-λ-ι -------- το ρολόι 0
to--o-ói t- r---- t- r-l-i -------- to rolói
El seu rellotge està espatllat. Τ----λόι -ο- -άλ--ε. Τ- ρ---- τ-- χ------ Τ- ρ-λ-ι τ-υ χ-λ-σ-. -------------------- Το ρολόι του χάλασε. 0
To-r--ói-tou ---la-e. T- r---- t-- c------- T- r-l-i t-u c-á-a-e- --------------------- To rolói tou chálase.
El rellotge està enganxat a la paret. Το --λό--κ-έ----- σ----τοί-ο. Τ- ρ---- κ------- σ--- τ----- Τ- ρ-λ-ι κ-έ-ε-α- σ-ο- τ-ί-ο- ----------------------------- Το ρολόι κρέμεται στον τοίχο. 0
T--ro-ó- -réme--i-s--n----cho. T- r---- k------- s--- t------ T- r-l-i k-é-e-a- s-o- t-í-h-. ------------------------------ To rolói krémetai ston toícho.
el passaport τ----α--τ-ρ-ο τ- δ--------- τ- δ-α-α-ή-ι- ------------- το διαβατήριο 0
to --a--t--io t- d--------- t- d-a-a-ḗ-i- ------------- to diabatḗrio
(Ell) ha perdut el seu passaport. Έ-ασ- τ---ι--α---ι- --υ. Έ---- τ- δ--------- τ--- Έ-α-ε τ- δ-α-α-ή-ι- τ-υ- ------------------------ Έχασε το διαβατήριό του. 0
É---se t- -ia--tḗr-ó-tou. É----- t- d--------- t--- É-h-s- t- d-a-a-ḗ-i- t-u- ------------------------- Échase to diabatḗrió tou.
On és el seu passaport? Μα --- έ--ι--- δ--βατ--ιό----; Μ- π-- έ--- τ- δ--------- τ--- Μ- π-ύ έ-ε- τ- δ-α-α-ή-ι- τ-υ- ------------------------------ Μα πού έχει το διαβατήριό του; 0
M- po--éc-e- t--d-aba--rió t-u? M- p-- é---- t- d--------- t--- M- p-ú é-h-i t- d-a-a-ḗ-i- t-u- ------------------------------- Ma poú échei to diabatḗrió tou?
ells / elles – el seu α-τά - δι-ά-τους α--- – δ--- τ--- α-τ- – δ-κ- τ-υ- ---------------- αυτά – δικά τους 0
au-á-- di---tous a--- – d--- t--- a-t- – d-k- t-u- ---------------- autá – diká tous
Els nens no poden trobar els seus pares. Τ---αι--ά---ν μ-ο--ύν ν- --ου- τ-υς ----ίς-του-. Τ- π----- δ-- μ------ ν- β---- τ--- γ----- τ---- Τ- π-ι-ι- δ-ν μ-ο-ο-ν ν- β-ο-ν τ-υ- γ-ν-ί- τ-υ-. ------------------------------------------------ Τα παιδιά δεν μπορούν να βρουν τους γονείς τους. 0
T---ai-iá -e- -po---n--- br-u- -ous-g-n-ís-tous. T- p----- d-- m------ n- b---- t--- g----- t---- T- p-i-i- d-n m-o-o-n n- b-o-n t-u- g-n-í- t-u-. ------------------------------------------------ Ta paidiá den mporoún na broun tous goneís tous.
Però ja arriben els seus pares! Αλ-ά ν-- -ρχ-ν----ο- γο--------ς! Α--- ν-- έ------- ο- γ----- τ---- Α-λ- ν-, έ-χ-ν-α- ο- γ-ν-ί- τ-υ-! --------------------------------- Αλλά να, έρχονται οι γονείς τους! 0
A--á--a, é---on--i-o--gon-ís t-us! A--- n-- é-------- o- g----- t---- A-l- n-, é-c-o-t-i o- g-n-í- t-u-! ---------------------------------- Allá na, érchontai oi goneís tous!
vostè – el seu εσείς - -ι---σας ε---- – δ--- σ-- ε-ε-ς – δ-κ- σ-ς ---------------- εσείς – δικό σας 0
es--- - di-- s-s e---- – d--- s-- e-e-s – d-k- s-s ---------------- eseís – dikó sas
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Πώ- -ταν το-τ--ίδι-σας- κύ--ε M-----; Π-- ή--- τ- τ----- σ--- κ---- M------ Π-ς ή-α- τ- τ-ξ-δ- σ-ς- κ-ρ-ε M-l-e-; ------------------------------------- Πώς ήταν το ταξίδι σας, κύριε Müller; 0
Pṓs--ta--to---x-----as, --r-- Mül---? P-- ḗ--- t- t----- s--- k---- M------ P-s ḗ-a- t- t-x-d- s-s- k-r-e M-l-e-? ------------------------------------- Pṓs ḗtan to taxídi sas, kýrie Müller?
On és la seva dona, senyor Müller? Π-----ν-ι---------α-σ--,--ύ-ι- Mü--e-; Π-- ε---- η γ------ σ--- κ---- M------ Π-ύ ε-ν-ι η γ-ν-ί-α σ-ς- κ-ρ-ε M-l-e-; -------------------------------------- Πού είναι η γυναίκα σας, κύριε Müller; 0
Poú-e-n-- ---ynaík----s---ýrie-Mülle-? P-- e---- ē g------ s--- k---- M------ P-ú e-n-i ē g-n-í-a s-s- k-r-e M-l-e-? -------------------------------------- Poú eínai ē gynaíka sas, kýrie Müller?
vostè – el seu εσ--- --δι---σ-ς ε---- – δ--- σ-- ε-ε-ς – δ-κ- σ-ς ---------------- εσείς – δικό σας 0
es-ís - dik---as e---- – d--- s-- e-e-s – d-k- s-s ---------------- eseís – dikó sas
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Πώ- ή-----ο τα-ί-- --ς--κ---α Schm--t; Π-- ή--- τ- τ----- σ--- κ---- S------- Π-ς ή-α- τ- τ-ξ-δ- σ-ς- κ-ρ-α S-h-i-t- -------------------------------------- Πώς ήταν το ταξίδι σας, κυρία Schmidt; 0
Pṓs ḗtan--o -a---- sas- kyrí- Sc-midt? P-- ḗ--- t- t----- s--- k---- S------- P-s ḗ-a- t- t-x-d- s-s- k-r-a S-h-i-t- -------------------------------------- Pṓs ḗtan to taxídi sas, kyría Schmidt?
On és el seu marit, senyora Schmidt? Π-- ----------τ-α---ας- κ-ρί--S----dt; Π-- ε---- ο ά----- σ--- κ---- S------- Π-ύ ε-ν-ι ο ά-τ-α- σ-ς- κ-ρ-α S-h-i-t- -------------------------------------- Πού είναι ο άντρας σας, κυρία Schmidt; 0
P-ú----ai o-á--ras s--, --r-- -c-mi-t? P-- e---- o á----- s--- k---- S------- P-ú e-n-i o á-t-a- s-s- k-r-a S-h-i-t- -------------------------------------- Poú eínai o ántras sas, kyría Schmidt?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!