Manual de conversa

ca A cal metge   »   da Hos lægen

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [syvoghalvtreds]

Hos lægen

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Je- h-- e- t-- h-- l----. Jeg har en tid hos lægen. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Je- h-- t-- k------ t-. Jeg har tid klokken ti. 0
Com es diu vostè? Hv-- e- d-- n---? Hvad er dit navn? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Ta- p---- i v------------. Tag plads i venteværelset. 0
El metge ja arriba. Læ--- k----- s----. Lægen kommer snart. 0
On està assegurat (-ada)? Hv-- e- d- f--------? Hvor er du forsikret? 0
En què li puc ajudar? Hv-- k-- j-- g--- f-- d--? Hvad kan jeg gøre for dig? 0
Que li fa mal alguna cosa? Ha- d- s------? Har du smerter? 0
On li fa mal? Hv-- g-- d-- o---? Hvor gør det ondt? 0
Encara em fa mal l’esquena. Je- h-- a---- s------ i r-----. Jeg har altid smerter i ryggen. 0
Tinc sovint mals de cap. Je- h-- t-- h--------. Jeg har tit hovedpine. 0
A vegades em fa mal la panxa. Je- h-- n---- g---- m-------. Jeg har nogle gange mavepine. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Ta- t---- a- o----------. Tag tøjet af overkroppen. 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Væ- s-- a- l---- d-- p- b------! Vær sød at lægge dig på briksen! 0
La tensió és normal. Bl--------- e- i o----. Blodtrykket er i orden. 0
Ara li posaré una injecció. Je- g---- d-- e- i------------. Jeg giver dig en indsprøjtning. 0
Li prescric unes pastilles. Je- g---- d-- n---- t--------. Jeg giver dig nogle tabletter. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Je- g---- d-- e- r----- t-- a-------. Jeg giver dig en recept til apoteket. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!