Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   da begrunde noget 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [seksoghalvfjerds]

begrunde noget 2

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Per què no vas venir? Hv--for-k-m -u -kk-? H------ k-- d- i---- H-o-f-r k-m d- i-k-? -------------------- Hvorfor kom du ikke? 0
Estava malalt / -a. Je---a--s--. J-- v-- s--- J-g v-r s-g- ------------ Jeg var syg. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. J-----m-ik-e---ord- je---ar s-g. J-- k-- i---- f---- j-- v-- s--- J-g k-m i-k-, f-r-i j-g v-r s-g- -------------------------------- Jeg kom ikke, fordi jeg var syg. 0
Per què no va venir (ella)? H----o- ko----n -kke? H------ k-- h-- i---- H-o-f-r k-m h-n i-k-? --------------------- Hvorfor kom hun ikke? 0
Estava cansada. Hun---- t--t. H-- v-- t---- H-n v-r t-æ-. ------------- Hun var træt. 0
No va venir perquè estava cansada. H-n-kom--k--- for-- -un --r-t---. H-- k-- i---- f---- h-- v-- t---- H-n k-m i-k-, f-r-i h-n v-r t-æ-. --------------------------------- Hun kom ikke, fordi hun var træt. 0
Per què no ha vingut (ell)? H-o---r k-m --- -kke? H------ k-- h-- i---- H-o-f-r k-m h-n i-k-? --------------------- Hvorfor kom han ikke? 0
No en tenia ganes. H-- --vde-ik-e-----. H-- h---- i--- l---- H-n h-v-e i-k- l-s-. -------------------- Han havde ikke lyst. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Han-kom-ik--, -o--i-h-n---k- h-vd---yst. H-- k-- i---- f---- h-- i--- h---- l---- H-n k-m i-k-, f-r-i h-n i-k- h-v-e l-s-. ---------------------------------------- Han kom ikke, fordi han ikke havde lyst. 0
Per què no heu vingut? Hvorf----o--I i---? H------ k-- I i---- H-o-f-r k-m I i-k-? ------------------- Hvorfor kom I ikke? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Vor-s b---va------yk--r. V---- b-- v-- i s------- V-r-s b-l v-r i s-y-k-r- ------------------------ Vores bil var i stykker. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. V- -o------, fordi-vor----il var-i stykker. V- k-- i---- f---- v---- b-- v-- i s------- V- k-m i-k-, f-r-i v-r-s b-l v-r i s-y-k-r- ------------------------------------------- Vi kom ikke, fordi vores bil var i stykker. 0
Per què no ha vingut la gent? Hv-r----k---fo-k i-ke? H------ k-- f--- i---- H-o-f-r k-m f-l- i-k-? ---------------------- Hvorfor kom folk ikke? 0
Han perdut el tren. De --e----kk- -o-et. D- n---- i--- t----- D- n-e-e i-k- t-g-t- -------------------- De nåede ikke toget. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. D---om --ke--fo-di--e ikk- -å--- t--e-. D- k-- i---- f---- d- i--- n---- t----- D- k-m i-k-, f-r-i d- i-k- n-e-e t-g-t- --------------------------------------- De kom ikke, fordi de ikke nåede toget. 0
Per què no has vingut? Hvo---r-k-m ----kk-? H------ k-- d- i---- H-o-f-r k-m d- i-k-? -------------------- Hvorfor kom du ikke? 0
No podia. Je--m-t-e--k--. J-- m---- i---- J-g m-t-e i-k-. --------------- Jeg måtte ikke. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. Je- kom--kk-, for-i je- i-k- måt--. J-- k-- i---- f---- j-- i--- m----- J-g k-m i-k-, f-r-i j-g i-k- m-t-e- ----------------------------------- Jeg kom ikke, fordi jeg ikke måtte. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...