Manual de conversa

ca Fer compres   »   da Købe ind

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [fireoghalvtreds]

Købe ind

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Vull comprar un regal. Jeg-vi--g-rne --b- -------. J-- v-- g---- k--- e- g---- J-g v-l g-r-e k-b- e- g-v-. --------------------------- Jeg vil gerne købe en gave. 0
Però res massa car. Men ik-- n---- -lt------yr-. M-- i--- n---- a-- f-- d---- M-n i-k- n-g-t a-t f-r d-r-. ---------------------------- Men ikke noget alt for dyrt. 0
Potser una bossa? Må-ke -n--å-----ke? M---- e- h--------- M-s-e e- h-n-t-s-e- ------------------- Måske en håndtaske? 0
De quin color la vol? H-ilken -a-ve s-a--den -æ-e? H------ f---- s--- d-- v---- H-i-k-n f-r-e s-a- d-n v-r-? ---------------------------- Hvilken farve skal den være? 0
Negra, marró o blanca? S-rt------ eller-hv-d? S---- b--- e---- h---- S-r-, b-u- e-l-r h-i-? ---------------------- Sort, brun eller hvid? 0
Una de gran o petita? E- -to- el-e--en -i---? E- s--- e---- e- l----- E- s-o- e-l-r e- l-l-e- ----------------------- En stor eller en lille? 0
Que puc veure aquesta? Må j-g se -å---- -e-? M- j-- s- p- d-- d--- M- j-g s- p- d-n d-r- --------------------- Må jeg se på den der? 0
És de cuir? E--den ---s-i--? E- d-- a- s----- E- d-n a- s-i-d- ---------------- Er den af skind? 0
O de plàstic? Eller er de---f-kun-ts-o-? E---- e- d-- a- k--------- E-l-r e- d-n a- k-n-t-t-f- -------------------------- Eller er den af kunststof? 0
De cuir, és clar. Af-----r----u-li----. A- l---- n----------- A- l-d-r n-t-r-i-v-s- --------------------- Af læder naturligvis. 0
És de molt bona qualitat. De- er--n-s---ig-g-------it-t. D-- e- e- s----- g-- k-------- D-t e- e- s-r-i- g-d k-a-i-e-. ------------------------------ Det er en særlig god kvalitet. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Og håndt--k-- -r v-r-eli- m-g----illi-. O- h--------- e- v------- m---- b------ O- h-n-t-s-e- e- v-r-e-i- m-g-t b-l-i-. --------------------------------------- Og håndtasken er virkelig meget billig. 0
M’agrada. Jeg -an----t -id- de-. J-- k-- g--- l--- d--- J-g k-n g-d- l-d- d-n- ---------------------- Jeg kan godt lide den. 0
La compro. De--t-g---jeg. D-- t---- j--- D-n t-g-r j-g- -------------- Den tager jeg. 0
La puc tornar, si de cas? K-n-den ---n-uelt -y-t--? K-- d-- e-------- b------ K-n d-n e-e-t-e-t b-t-e-? ------------------------- Kan den eventuelt byttes? 0
Naturalment. S----ølge-ig. S------------ S-l-f-l-e-i-. ------------- Selvfølgelig. 0
L’empaquetem per regal. Vi-p----r-de- ind --m -ave. V- p----- d-- i-- s-- g---- V- p-k-e- d-n i-d s-m g-v-. --------------------------- Vi pakker den ind som gave. 0
La caixa és allà. Ka-sen er d-ro--e. K----- e- d------- K-s-e- e- d-r-v-e- ------------------ Kassen er derovre. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...