Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ko 뭘 해야 해요

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [일흔둘]

72 [ilheundul]

뭘 해야 해요

[mwol haeya haeyo]

Tria com vols veure la traducció:   
català coreà Engegar Més
haver de 해---요 해야 해요 해- 해- ----- 해야 해요 0
h-e-a -a-yo haeya haeyo h-e-a h-e-o ----------- haeya haeyo
Haig d’enviar una carta. 저--그-편-를---- 해-. 저는 그 편지를 부쳐야 해요. 저- 그 편-를 부-야 해-. ---------------- 저는 그 편지를 부쳐야 해요. 0
jeo-eun--eu--y---jil-ul-b--h-eoya --e-o. jeoneun geu pyeonjileul buchyeoya haeyo. j-o-e-n g-u p-e-n-i-e-l b-c-y-o-a h-e-o- ---------------------------------------- jeoneun geu pyeonjileul buchyeoya haeyo.
Haig de pagar l’hotel. 저는 호텔비- -야 -요. 저는 호텔비를 내야 해요. 저- 호-비- 내- 해-. -------------- 저는 호텔비를 내야 해요. 0
j---eu--h-te-bi-------ey- ----o. jeoneun hotelbileul naeya haeyo. j-o-e-n h-t-l-i-e-l n-e-a h-e-o- -------------------------------- jeoneun hotelbileul naeya haeyo.
T’has de llevar d’hora. 당-- -- 일어나- --. 당신은 일찍 일어나야 해요. 당-은 일- 일-나- 해-. --------------- 당신은 일찍 일어나야 해요. 0
d----i--e-n --jj-- ---e--aya--a---. dangsin-eun iljjig il-eonaya haeyo. d-n-s-n-e-n i-j-i- i---o-a-a h-e-o- ----------------------------------- dangsin-eun iljjig il-eonaya haeyo.
Has de treballar molt. 당-은 -- 많- 해- 해요. 당신은 일을 많이 해야 해요. 당-은 일- 많- 해- 해-. ---------------- 당신은 일을 많이 해야 해요. 0
d-ngsin---n----eul---nh-----e---hae--. dangsin-eun il-eul manh-i haeya haeyo. d-n-s-n-e-n i---u- m-n--- h-e-a h-e-o- -------------------------------------- dangsin-eun il-eul manh-i haeya haeyo.
Has d’arribar a temps. 당-- 시간을-지-야-해요. 당신은 시간을 지켜야 해요. 당-은 시-을 지-야 해-. --------------- 당신은 시간을 지켜야 해요. 0
d-n-sin-e-- s-g---e----i-y-o-- hae--. dangsin-eun sigan-eul jikyeoya haeyo. d-n-s-n-e-n s-g-n-e-l j-k-e-y- h-e-o- ------------------------------------- dangsin-eun sigan-eul jikyeoya haeyo.
(Ell) ha de posar benzina. 그는 -름---어- -요. 그는 기름을 넣어야 해요. 그- 기-을 넣-야 해-. -------------- 그는 기름을 넣어야 해요. 0
g-uneu--g--eu---ul n-oh-eoya---e-o. geuneun gileum-eul neoh-eoya haeyo. g-u-e-n g-l-u---u- n-o---o-a h-e-o- ----------------------------------- geuneun gileum-eul neoh-eoya haeyo.
(Ell) ha de reparar el cotxe. 그--그-자동----쳐야---. 그는 그 자동차를 고쳐야 해요. 그- 그 자-차- 고-야 해-. ----------------- 그는 그 자동차를 고쳐야 해요. 0
ge-neun geu---do-g-hal-ul g----e-y- h--yo. geuneun geu jadongchaleul gochyeoya haeyo. g-u-e-n g-u j-d-n-c-a-e-l g-c-y-o-a h-e-o- ------------------------------------------ geuneun geu jadongchaleul gochyeoya haeyo.
(Ell) ha de rentar el cotxe. 그- 그 자----세차-- --. 그는 그 자동차를 세차해야 해요. 그- 그 자-차- 세-해- 해-. ------------------ 그는 그 자동차를 세차해야 해요. 0
ge--eu- ge- j-don--h-l--l s------e-a--ae--. geuneun geu jadongchaleul sechahaeya haeyo. g-u-e-n g-u j-d-n-c-a-e-l s-c-a-a-y- h-e-o- ------------------------------------------- geuneun geu jadongchaleul sechahaeya haeyo.
(Ella) ha de fer compres. 그녀는 쇼핑---야 --. 그녀는 쇼핑을 해야 해요. 그-는 쇼-을 해- 해-. -------------- 그녀는 쇼핑을 해야 해요. 0
g-uny-o--un--y--i---eul h--y- h-eyo. geunyeoneun syoping-eul haeya haeyo. g-u-y-o-e-n s-o-i-g-e-l h-e-a h-e-o- ------------------------------------ geunyeoneun syoping-eul haeya haeyo.
(Ella) ha de netejar l’apartament. 그녀는----- -소-야 --. 그녀는 아파트를 청소해야 해요. 그-는 아-트- 청-해- 해-. ----------------- 그녀는 아파트를 청소해야 해요. 0
ge-n-e-n-u----at--l-ul --eo-gsohae---haeyo. geunyeoneun apateuleul cheongsohaeya haeyo. g-u-y-o-e-n a-a-e-l-u- c-e-n-s-h-e-a h-e-o- ------------------------------------------- geunyeoneun apateuleul cheongsohaeya haeyo.
(Ella) ha de rentar la roba. 그-는-빨래를-해---요. 그녀는 빨래를 해야 해요. 그-는 빨-를 해- 해-. -------------- 그녀는 빨래를 해야 해요. 0
g---y-o-eu- ppa--aele-- -aeya-h-e-o. geunyeoneun ppallaeleul haeya haeyo. g-u-y-o-e-n p-a-l-e-e-l h-e-a h-e-o- ------------------------------------ geunyeoneun ppallaeleul haeya haeyo.
Hem d’anar de seguida a l’escola. 우리- 당장 -교에-가야-해-. 우리는 당장 학교에 가야 해요. 우-는 당- 학-에 가- 해-. ----------------- 우리는 당장 학교에 가야 해요. 0
ul--eun-d-n-ja-g h-g--oe gaya h---o. ulineun dangjang haggyoe gaya haeyo. u-i-e-n d-n-j-n- h-g-y-e g-y- h-e-o- ------------------------------------ ulineun dangjang haggyoe gaya haeyo.
Hem d’anar de seguida a treballar. 우리- 당- 직------해-. 우리는 당장 직장에 가야 해요. 우-는 당- 직-에 가- 해-. ----------------- 우리는 당장 직장에 가야 해요. 0
uli-eu- d-ng-ang---g--ng-e --ya-haeyo. ulineun dangjang jigjang-e gaya haeyo. u-i-e-n d-n-j-n- j-g-a-g-e g-y- h-e-o- -------------------------------------- ulineun dangjang jigjang-e gaya haeyo.
Hem d’anar de seguida al metge. 우리는 당장-병-에 가야-해요. 우리는 당장 병원에 가야 해요. 우-는 당- 병-에 가- 해-. ----------------- 우리는 당장 병원에 가야 해요. 0
ul-ne-n dan--a-- b-eong--o--e-g-ya-hae-o. ulineun dangjang byeong-won-e gaya haeyo. u-i-e-n d-n-j-n- b-e-n---o--- g-y- h-e-o- ----------------------------------------- ulineun dangjang byeong-won-e gaya haeyo.
Heu d’esperar l’autobús. 당-들은-버-를 기다-야-해-. 당신들은 버스를 기다려야 해요. 당-들- 버-를 기-려- 해-. ----------------- 당신들은 버스를 기다려야 해요. 0
d------d-u----n--eose-l--- -i-a---oy- ha---. dangsindeul-eun beoseuleul gidalyeoya haeyo. d-n-s-n-e-l-e-n b-o-e-l-u- g-d-l-e-y- h-e-o- -------------------------------------------- dangsindeul-eun beoseuleul gidalyeoya haeyo.
Heu d’esperar el tren. 당신들---차--기-려야--요. 당신들은 기차를 기다려야 해요. 당-들- 기-를 기-려- 해-. ----------------- 당신들은 기차를 기다려야 해요. 0
d---sin-e-l--u----ch-leu- g-d--y--ya--ae--. dangsindeul-eun gichaleul gidalyeoya haeyo. d-n-s-n-e-l-e-n g-c-a-e-l g-d-l-e-y- h-e-o- ------------------------------------------- dangsindeul-eun gichaleul gidalyeoya haeyo.
Heu d’esperar el taxi. 당--- 택시- 기------. 당신들은 택시를 기다려야 해요. 당-들- 택-를 기-려- 해-. ----------------- 당신들은 택시를 기다려야 해요. 0
da---in-eul-----t-----le-- g--a-y---a--a-y-. dangsindeul-eun taegsileul gidalyeoya haeyo. d-n-s-n-e-l-e-n t-e-s-l-u- g-d-l-e-y- h-e-o- -------------------------------------------- dangsindeul-eun taegsileul gidalyeoya haeyo.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...