Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ar ‫وجوب فعل شيء‬

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

‫72[اثنان وسبعون]‬

72[athnan wasabeuna]

‫وجوب فعل شيء‬

[wjub faeal shi'an]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
haver de ي-ب---يه ي-- ع--- ي-ب ع-ي- -------- يجب عليه 0
yjb ---ayh y-- e----- y-b e-l-y- ---------- yjb ealayh
Haig d’enviar una carta. ‫ع----- -ب-- -لرس-ل--‬ ‫--- أ- أ--- ا-------- ‫-ل- أ- أ-ع- ا-ر-ا-ة-‬ ---------------------- ‫علي أن أبعث الرسالة.‬ 0
e-- '-n---b-at---l------t-. e-- '-- '------ a---------- e-i '-n '-b-a-h a-r-s-l-t-. --------------------------- eli 'an 'ubeath alrisalata.
Haig de pagar l’hotel. ‫ع---دفع-ن-قا- الفند--‬ ‫--- د-- ن---- ا------- ‫-ل- د-ع ن-ق-ت ا-ف-د-.- ----------------------- ‫علي دفع نفقات الفندق.‬ 0
eli-da-e na--------f----q-. e-- d--- n------ a--------- e-i d-f- n-f-q-t a-f-n-a-a- --------------------------- eli dafe nafaqat alfundaqa.
T’has de llevar d’hora. ‫-ل---أن-ت-تي-- --ك-ا--‬ ‫---- أ- ت----- م------- ‫-ل-ك أ- ت-ت-ق- م-ك-ا-.- ------------------------ ‫عليك أن تستيقظ مبكراً.‬ 0
el---'an--as-a-qiz -------. e--- '-- t-------- m------- e-i- '-n t-s-a-q-z m-k-a-n- --------------------------- elik 'an tastayqiz mbkraan.
Has de treballar molt. ‫عل-ك أ- ت-مل كث-----‬ ‫---- أ- ت--- ك------- ‫-ل-ك أ- ت-م- ك-ي-ا-.- ---------------------- ‫عليك أن تعمل كثيراً.‬ 0
e--- '-- -a---- k-----a-. e--- '-- t----- k-------- e-i- '-n t-e-a- k-h-r-a-. ------------------------- elik 'an taemal kthyraan.
Has d’arribar a temps. ‫ع-يك أ- -كون -قيقا---ي--لمواعيد-‬ ‫---- أ- ت--- د----- ف- ا--------- ‫-ل-ك أ- ت-و- د-ي-ا- ف- ا-م-ا-ي-.- ---------------------------------- ‫عليك أن تكون دقيقاً في المواعيد.‬ 0
eli--'----a-u- -qy--a-----a-m------. e--- '-- t---- d------ f- a--------- e-i- '-n t-k-n d-y-a-n f- a-m-w-e-d- ------------------------------------ elik 'an takun dqyqaan fi almawaeid.
(Ell) ha de posar benzina. ‫--يه أ--ي--أ الخ--ن---لوق--.‬ ‫---- أ- ي--- ا----- ب-------- ‫-ل-ه أ- ي-ل- ا-خ-ا- ب-ل-ق-د-‬ ------------------------------ ‫عليه أن يملأ الخزان بالوقود.‬ 0
e--h 'a--yaml- -lk-i-an----lw----i. e--- '-- y---- a------- b---------- e-i- '-n y-m-a a-k-i-a- b-a-w-q-d-. ----------------------------------- elih 'an yamla alkhizan bialwaqudi.
(Ell) ha de reparar el cotxe. ‫-ل-ه-أن-ي--- الس-ا-ة-‬ ‫---- أ- ي--- ا-------- ‫-ل-ه أ- ي-ل- ا-س-ا-ة-‬ ----------------------- ‫عليه أن يصلح السيارة.‬ 0
eli- -an yus-ih-a-s--a-at-. e--- '-- y----- a---------- e-i- '-n y-s-i- a-s-y-r-t-. --------------------------- elih 'an yuslih alsiyarata.
(Ell) ha de rentar el cotxe. ‫ع-ي- أ---غس----س----.‬ ‫---- أ- ي--- ا-------- ‫-ل-ه أ- ي-س- ا-س-ا-ة-‬ ----------------------- ‫عليه أن يغسل السيارة.‬ 0
elih '-na-yu-hs-l--ls----at-. e--- '--- y------ a---------- e-i- '-n- y-g-s-l a-s-y-r-t-. ----------------------------- elih 'ana yughsal alsiyarata.
(Ella) ha de fer compres. ‫ع---ا ------وق.‬ ‫----- أ- ت------ ‫-ل-ه- أ- ت-س-ق-‬ ----------------- ‫عليها أن تتسوق.‬ 0
e--h---a-- t---s--qa. e---- '--- t--------- e-i-a '-n- t-t-s-w-a- --------------------- eliha 'ana tatasawqa.
(Ella) ha de netejar l’apartament. ‫--يه- -- تن---ال-ق--‬ ‫----- أ- ت--- ا------ ‫-ل-ه- أ- ت-ظ- ا-ش-ة-‬ ---------------------- ‫عليها أن تنظف الشقة.‬ 0
e-ih--'a- -un---f als--qt-. e---- '-- t------ a-------- e-i-a '-n t-n-z-f a-s-i-t-. --------------------------- eliha 'an tunazif alshiqta.
(Ella) ha de rentar la roba. ‫عليها أ--تغسل --غسي--‬ ‫----- أ- ت--- ا------- ‫-ل-ه- أ- ت-س- ا-غ-ي-.- ----------------------- ‫عليها أن تغسل الغسيل.‬ 0
e-i-a-'a--t-g-sul ---ha----. e---- '-- t------ a--------- e-i-a '-n t-g-s-l a-g-a-i-a- ---------------------------- eliha 'an taghsul alghasila.
Hem d’anar de seguida a l’escola. ‫-ل--- -ن-ن-ه--فورا- --- ال-درس--‬ ‫----- أ- ن--- ف---- إ-- ا-------- ‫-ل-ن- أ- ن-ه- ف-ر-ً إ-ى ا-م-ر-ة-‬ ---------------------------------- ‫علينا أن نذهب فوراً إلى المدرسة.‬ 0
e-in- 'a- nadhha- f-raan --i--- -lmu----a-a. e---- '-- n------ f----- '----- a----------- e-i-a '-n n-d-h-b f-r-a- '-i-a- a-m-d-a-a-a- -------------------------------------------- elina 'an nadhhab fwraan 'iilaa almudrasata.
Hem d’anar de seguida a treballar. ‫عل-نا -ن-ن--ب-ف--ا- إل--ال----‬ ‫----- أ- ن--- ف---- إ-- ا------ ‫-ل-ن- أ- ن-ه- ف-ر-ً إ-ى ا-ع-ل-‬ -------------------------------- ‫علينا أن نذهب فوراً إلى العمل.‬ 0
e--n------n-------f-raa--'i-laa a--a--. e---- '-- n------ f----- '----- a------ e-i-a '-n n-d-h-b f-r-a- '-i-a- a-e-m-. --------------------------------------- elina 'an nadhhab fwraan 'iilaa aleaml.
Hem d’anar de seguida al metge. ‫ع-ي-- -ن-نذهب-----ً--ل- ا--بيب.‬ ‫----- أ- ن--- ف---- إ-- ا------- ‫-ل-ن- أ- ن-ه- ف-ر-ً إ-ى ا-ط-ي-.- --------------------------------- ‫علينا أن نذهب فوراً إلى الطبيب.‬ 0
el-----an-n-------fwr--n -i--aa -ltab-b-. e---- '-- n------ f----- '----- a-------- e-i-a '-n n-d-h-b f-r-a- '-i-a- a-t-b-b-. ----------------------------------------- elina 'an nadhhab fwraan 'iilaa altabiba.
Heu d’esperar l’autobús. ‫عليكم -ن تنتظ--- ا---ف---‬ ‫----- أ- ت------ ا-------- ‫-ل-ك- أ- ت-ت-ر-ا ا-ح-ف-ة-‬ --------------------------- ‫عليكم أن تنتظروا الحافلة.‬ 0
e-ikum-'--a t-nta------alha-----a. e----- '--- t--------- a---------- e-i-u- '-n- t-n-a-i-u- a-h-f-l-t-. ---------------------------------- elikum 'ana tantaziruu alhafilata.
Heu d’esperar el tren. ‫ع---- -ن-تن--ر-- --ق---.‬ ‫----- أ- ت------ ا------- ‫-ل-ك- أ- ت-ت-ر-ا ا-ق-ا-.- -------------------------- ‫عليكم أن تنتظروا القطار.‬ 0
e-iku--'--a t-nt--ir-u-a-qitara. e----- '--- t--------- a-------- e-i-u- '-n- t-n-a-i-u- a-q-t-r-. -------------------------------- elikum 'ana tantaziruu alqitara.
Heu d’esperar el taxi. ‫ع-ي-م-أ- ت-تظر-- سيا-ة-الأج--.‬ ‫----- أ- ت------ س---- ا------- ‫-ل-ك- أ- ت-ت-ر-ا س-ا-ة ا-أ-ر-.- -------------------------------- ‫عليكم أن تنتظروا سيارة الأجرة.‬ 0
e---um -a-a---n---iru- ----rat -l---ra--. e----- '--- t--------- s------ a--------- e-i-u- '-n- t-n-a-i-u- s-y-r-t a-'-j-a-a- ----------------------------------------- elikum 'ana tantaziruu sayarat al'ajrata.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...