Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   el πρέπει να κάνω κάτι

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [εβδομήντα δύο]

72 [ebdomḗnta dýo]

πρέπει να κάνω κάτι

[prépei na kánō káti]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
haver de π---ει π----- π-έ-ε- ------ πρέπει 0
pré-ei p----- p-é-e- ------ prépei
Haig d’enviar una carta. Πρέπει να---εί----ο γ-----. Π----- ν- σ----- τ- γ------ Π-έ-ε- ν- σ-ε-λ- τ- γ-ά-μ-. --------------------------- Πρέπει να στείλω το γράμμα. 0
Pré-ei -a --e--ō----g--m--. P----- n- s----- t- g------ P-é-e- n- s-e-l- t- g-á-m-. --------------------------- Prépei na steílō to grámma.
Haig de pagar l’hotel. Πρέπ-ι--α-π-ηρ--- -ο-ξ---δοχείο. Π----- ν- π------ τ- ξ---------- Π-έ-ε- ν- π-η-ώ-ω τ- ξ-ν-δ-χ-ί-. -------------------------------- Πρέπει να πληρώσω το ξενοδοχείο. 0
Prép-i--a-p---ṓ-ō to-xeno-och---. P----- n- p------ t- x----------- P-é-e- n- p-ē-ṓ-ō t- x-n-d-c-e-o- --------------------------------- Prépei na plērṓsō to xenodocheío.
T’has de llevar d’hora. Πρ---ι να---κω-ε-- -ω---. Π----- ν- σ------- ν----- Π-έ-ε- ν- σ-κ-θ-ί- ν-ρ-ς- ------------------------- Πρέπει να σηκωθείς νωρίς. 0
Pré--i--- ------e-s n----. P----- n- s-------- n----- P-é-e- n- s-k-t-e-s n-r-s- -------------------------- Prépei na sēkōtheís nōrís.
Has de treballar molt. Πρ-πει να-δ-υλ----- π---. Π----- ν- δ-------- π---- Π-έ-ε- ν- δ-υ-έ-ε-ς π-λ-. ------------------------- Πρέπει να δουλέψεις πολύ. 0
P----i--a-d--lép-eis p-l-. P----- n- d--------- p---- P-é-e- n- d-u-é-s-i- p-l-. -------------------------- Prépei na doulépseis polý.
Has d’arribar a temps. Π--π----α ---αι ---- -ρ- --υ. Π----- ν- ε---- σ--- ώ-- σ--- Π-έ-ε- ν- ε-σ-ι σ-η- ώ-α σ-υ- ----------------------------- Πρέπει να είσαι στην ώρα σου. 0
Prép-i-na -ís-- -tē----a-so-. P----- n- e---- s--- ṓ-- s--- P-é-e- n- e-s-i s-ē- ṓ-a s-u- ----------------------------- Prépei na eísai stēn ṓra sou.
(Ell) ha de posar benzina. Π--πει-ν--βάλ-----ν---η. Π----- ν- β---- β------- Π-έ-ε- ν- β-λ-ι β-ν-ί-η- ------------------------ Πρέπει να βάλει βενζίνη. 0
Prép---n--b-l----e-zínē. P----- n- b---- b------- P-é-e- n- b-l-i b-n-í-ē- ------------------------ Prépei na bálei benzínē.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Πρέπει--- ε---κ-υά--ι -ο----οκίν---. Π----- ν- ε---------- τ- α---------- Π-έ-ε- ν- ε-ι-κ-υ-σ-ι τ- α-τ-κ-ν-τ-. ------------------------------------ Πρέπει να επισκευάσει το αυτοκίνητο. 0
Pr---i n--e---ke---ei -o -uto----t-. P----- n- e---------- t- a---------- P-é-e- n- e-i-k-u-s-i t- a-t-k-n-t-. ------------------------------------ Prépei na episkeuásei to autokínēto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Π-έπ-- να------ι----α---κί----. Π----- ν- π----- τ- α---------- Π-έ-ε- ν- π-ύ-ε- τ- α-τ-κ-ν-τ-. ------------------------------- Πρέπει να πλύνει το αυτοκίνητο. 0
P--pei-na-p----i t-------í----. P----- n- p----- t- a---------- P-é-e- n- p-ý-e- t- a-t-k-n-t-. ------------------------------- Prépei na plýnei to autokínēto.
(Ella) ha de fer compres. Πρέπ-ι----ψ--ί-ει. Π----- ν- ψ------- Π-έ-ε- ν- ψ-ν-σ-ι- ------------------ Πρέπει να ψωνίσει. 0
Pr--e---- --ōní---. P----- n- p-------- P-é-e- n- p-ō-í-e-. ------------------- Prépei na psōnísei.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Π-έπει-να --θ---σε--το---ίτ-. Π----- ν- κ-------- τ- σ----- Π-έ-ε- ν- κ-θ-ρ-σ-ι τ- σ-ί-ι- ----------------------------- Πρέπει να καθαρίσει το σπίτι. 0
Pr-pe- -a--athar---- -- -pí-i. P----- n- k--------- t- s----- P-é-e- n- k-t-a-í-e- t- s-í-i- ------------------------------ Prépei na katharísei to spíti.
(Ella) ha de rentar la roba. Π-έ--- -α --ύν-ι-τ- -ούχα. Π----- ν- π----- τ- ρ----- Π-έ-ε- ν- π-ύ-ε- τ- ρ-ύ-α- -------------------------- Πρέπει να πλύνει τα ρούχα. 0
P--p-i--- -l--------------. P----- n- p----- t- r------ P-é-e- n- p-ý-e- t- r-ú-h-. --------------------------- Prépei na plýnei ta roúcha.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Π---ει--α πάμ----έσ-- -τ----ο---ο. Π----- ν- π--- α----- σ-- σ------- Π-έ-ε- ν- π-μ- α-έ-ω- σ-ο σ-ο-ε-ο- ---------------------------------- Πρέπει να πάμε αμέσως στο σχολείο. 0
Pr---i-na ---e-am-sōs -------o-e-o. P----- n- p--- a----- s-- s-------- P-é-e- n- p-m- a-é-ō- s-o s-h-l-í-. ----------------------------------- Prépei na páme amésōs sto scholeío.
Hem d’anar de seguida a treballar. Πρέπε--ν--πάμ- α---ω--στη -ου----. Π----- ν- π--- α----- σ-- δ------- Π-έ-ε- ν- π-μ- α-έ-ω- σ-η δ-υ-ε-ά- ---------------------------------- Πρέπει να πάμε αμέσως στη δουλειά. 0
Pr-pe--n--pá-e-amés-s --ē-d--l--á. P----- n- p--- a----- s-- d------- P-é-e- n- p-m- a-é-ō- s-ē d-u-e-á- ---------------------------------- Prépei na páme amésōs stē douleiá.
Hem d’anar de seguida al metge. Π-έ-ε---- -άμε--μέσως -τ--γ-ατρ-. Π----- ν- π--- α----- σ-- γ------ Π-έ-ε- ν- π-μ- α-έ-ω- σ-ο γ-α-ρ-. --------------------------------- Πρέπει να πάμε αμέσως στο γιατρό. 0
Pr--ei-----áme -mésōs st- gia-r-. P----- n- p--- a----- s-- g------ P-é-e- n- p-m- a-é-ō- s-o g-a-r-. --------------------------------- Prépei na páme amésōs sto giatró.
Heu d’esperar l’autobús. Π--πε- ----ε-ιμ-νετ- το λ-ωφο-εί-. Π----- ν- π--------- τ- λ--------- Π-έ-ε- ν- π-ρ-μ-ν-τ- τ- λ-ω-ο-ε-ο- ---------------------------------- Πρέπει να περιμένετε το λεωφορείο. 0
Pr--ei----p-rim-ne-- -o l-ōp-o-eí-. P----- n- p--------- t- l---------- P-é-e- n- p-r-m-n-t- t- l-ō-h-r-í-. ----------------------------------- Prépei na periménete to leōphoreío.
Heu d’esperar el tren. Π-έ-ει να-περιμ----ε -- τ----. Π----- ν- π--------- τ- τ----- Π-έ-ε- ν- π-ρ-μ-ν-τ- τ- τ-έ-ο- ------------------------------ Πρέπει να περιμένετε το τρένο. 0
P--pei -a-pe--m--e-e-to--r--o. P----- n- p--------- t- t----- P-é-e- n- p-r-m-n-t- t- t-é-o- ------------------------------ Prépei na periménete to tréno.
Heu d’esperar el taxi. Π--πει--α π------ε-- ---τ---. Π----- ν- π--------- τ- τ---- Π-έ-ε- ν- π-ρ-μ-ν-τ- τ- τ-ξ-. ----------------------------- Πρέπει να περιμένετε το ταξί. 0
Pr-p-- -- perim----e -o t--í. P----- n- p--------- t- t---- P-é-e- n- p-r-m-n-t- t- t-x-. ----------------------------- Prépei na periménete to taxí.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...