Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   bg трябва да направя нещо

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седемдесет и две]

72 [sedemdeset i dve]

трябва да направя нещо

[tryabva da napravya neshcho]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
haver de Тр--ва Т----- Т-я-в- ------ Трябва 0
T-y-bva T------ T-y-b-a ------- Tryabva
Haig d’enviar una carta. Т-ябва-да изпра-- п-см---. Т----- д- и------ п------- Т-я-в- д- и-п-а-я п-с-о-о- -------------------------- Трябва да изпратя писмото. 0
Tr-a--a -a-i---at-- -ism--o. T------ d- i------- p------- T-y-b-a d- i-p-a-y- p-s-o-o- ---------------------------- Tryabva da izpratya pismoto.
Haig de pagar l’hotel. Т----а-да -ла-- хо---а. Т----- д- п---- х------ Т-я-в- д- п-а-я х-т-л-. ----------------------- Трябва да платя хотела. 0
Trya--a-da-pla--a-k---e-a. T------ d- p----- k------- T-y-b-a d- p-a-y- k-o-e-a- -------------------------- Tryabva da platya khotela.
T’has de llevar d’hora. Т-яб-- д- ст-н----а-о. Т----- д- с----- р---- Т-я-в- д- с-а-е- р-н-. ---------------------- Трябва да станеш рано. 0
Tr----a-da s-a-esh r-no. T------ d- s------ r---- T-y-b-a d- s-a-e-h r-n-. ------------------------ Tryabva da stanesh rano.
Has de treballar molt. Тр-----------о-----но-о. Т----- д- р------ м----- Т-я-в- д- р-б-т-ш м-о-о- ------------------------ Трябва да работиш много. 0
T-ya--a-d- ra--tish----go. T------ d- r------- m----- T-y-b-a d- r-b-t-s- m-o-o- -------------------------- Tryabva da rabotish mnogo.
Has d’arribar a temps. Т--б---да---------. Т----- д- с- т----- Т-я-в- д- с- т-ч-н- ------------------- Трябва да си точен. 0
T--ab-------i ---h-n. T------ d- s- t------ T-y-b-a d- s- t-c-e-. --------------------- Tryabva da si tochen.
(Ell) ha de posar benzina. Т-- --я--а -- ---е-и-------. Т-- т----- д- з----- к------ Т-й т-я-в- д- з-р-д- к-л-т-. ---------------------------- Той трябва да зареди колата. 0
To----y-bva d--za-ed--ko-a-a. T-- t------ d- z----- k------ T-y t-y-b-a d- z-r-d- k-l-t-. ----------------------------- Toy tryabva da zaredi kolata.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Т-й-т--бва-да-по--ави-колат-. Т-- т----- д- п------ к------ Т-й т-я-в- д- п-п-а-и к-л-т-. ----------------------------- Той трябва да поправи колата. 0
Toy----a-v- ---po-ra-- ko-at-. T-- t------ d- p------ k------ T-y t-y-b-a d- p-p-a-i k-l-t-. ------------------------------ Toy tryabva da popravi kolata.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Т--------а-д- из-ие ко----. Т-- т----- д- и---- к------ Т-й т-я-в- д- и-м-е к-л-т-. --------------------------- Той трябва да измие колата. 0
To- -ry-b-- d--iz--- ko-a--. T-- t------ d- i---- k------ T-y t-y-b-a d- i-m-e k-l-t-. ---------------------------- Toy tryabva da izmie kolata.
(Ella) ha de fer compres. Т---р--в- -а-п--а----. Т- т----- д- п-------- Т- т-я-в- д- п-з-р-в-. ---------------------- Тя трябва да пазарува. 0
T-a ----bv-------z-ru-a. T-- t------ d- p-------- T-a t-y-b-a d- p-z-r-v-. ------------------------ Tya tryabva da pazaruva.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Тя т----- д---зч---и -ил----о. Т- т----- д- и------ ж-------- Т- т-я-в- д- и-ч-с-и ж-л-щ-т-. ------------------------------ Тя трябва да изчисти жилището. 0
T-----yab-a--a -z--is-i ---l--hcheto. T-- t------ d- i------- z------------ T-a t-y-b-a d- i-c-i-t- z-i-i-h-h-t-. ------------------------------------- Tya tryabva da izchisti zhilishcheto.
(Ella) ha de rentar la roba. Т- -р--ва-д------р---ра----. Т- т----- д- и----- п------- Т- т-я-в- д- и-п-р- п-а-е-о- ---------------------------- Тя трябва да изпере прането. 0
T-a -ry--v-------pere-p----t-. T-- t------ d- i----- p------- T-a t-y-b-a d- i-p-r- p-a-e-o- ------------------------------ Tya tryabva da izpere praneto.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Н-- -р--в- д- -ръг-а-е вед-аг- з- у-ил--е. Н-- т----- д- т------- в------ з- у------- Н-е т-я-в- д- т-ъ-в-м- в-д-а-а з- у-и-и-е- ------------------------------------------ Ние трябва да тръгваме веднага за училище. 0
N---t--a--- -a t-y--am- --d-aga-z- u-h--i-hche. N-- t------ d- t------- v------ z- u----------- N-e t-y-b-a d- t-y-v-m- v-d-a-a z- u-h-l-s-c-e- ----------------------------------------------- Nie tryabva da trygvame vednaga za uchilishche.
Hem d’anar de seguida a treballar. Ние ---бв-----т--гва-е--е-н--- за--а--та. Н-- т----- д- т------- в------ з- р------ Н-е т-я-в- д- т-ъ-в-м- в-д-а-а з- р-б-т-. ----------------------------------------- Ние трябва да тръгваме веднага за работа. 0
N-e-try-bv- d---ry-vame v-dna-a -a-r-----. N-- t------ d- t------- v------ z- r------ N-e t-y-b-a d- t-y-v-m- v-d-a-a z- r-b-t-. ------------------------------------------ Nie tryabva da trygvame vednaga za rabota.
Hem d’anar de seguida al metge. Н-е -ря----д- ---дем-в----г-----ле-ар. Н-- т----- д- о----- в------ н- л----- Н-е т-я-в- д- о-и-е- в-д-а-а н- л-к-р- -------------------------------------- Ние трябва да отидем веднага на лекар. 0
Ni--t----va d--ot-d-- v--n-ga-na-l-ka-. N-- t------ d- o----- v------ n- l----- N-e t-y-b-a d- o-i-e- v-d-a-a n- l-k-r- --------------------------------------- Nie tryabva da otidem vednaga na lekar.
Heu d’esperar l’autobús. Вие---ябв- да -----е-----бу--. В-- т----- д- ч----- а-------- В-е т-я-в- д- ч-к-т- а-т-б-с-. ------------------------------ Вие трябва да чакате автобуса. 0
Vi---ry---- d- c-a-a-e -v--bus-. V-- t------ d- c------ a-------- V-e t-y-b-a d- c-a-a-e a-t-b-s-. -------------------------------- Vie tryabva da chakate avtobusa.
Heu d’esperar el tren. Ви----яб-а-да ча-ат-------. В-- т----- д- ч----- в----- В-е т-я-в- д- ч-к-т- в-а-а- --------------------------- Вие трябва да чакате влака. 0
Vie-t-yab-a--a c-ak----vl-ka. V-- t------ d- c------ v----- V-e t-y-b-a d- c-a-a-e v-a-a- ----------------------------- Vie tryabva da chakate vlaka.
Heu d’esperar el taxi. Вие тря--а--а ---ат-----си-о. В-- т----- д- ч----- т------- В-е т-я-в- д- ч-к-т- т-к-и-о- ----------------------------- Вие трябва да чакате таксито. 0
V---t-ya-v------ha--t- t-k---o. V-- t------ d- c------ t------- V-e t-y-b-a d- c-a-a-e t-k-i-o- ------------------------------- Vie tryabva da chakate taksito.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...