Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   kk to have to do something / must

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [жетпіс екі]

72 [jetpis eki]

to have to do something / must

[birdeñe istew kerek / mindet]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
haver de іст-у--ер-к --мі-----і--олу і---- к---- / м------- б--- і-т-у к-р-к / м-н-е-т- б-л- --------------------------- істеу керек / міндетті болу 0
i-tew k---k - -i-dett- bo-w i---- k---- / m------- b--- i-t-w k-r-k / m-n-e-t- b-l- --------------------------- istew kerek / mindetti bolw
Haig d’enviar una carta. Ма-ған хатты--і---- --рек. М----- х---- ж----- к----- М-а-а- х-т-ы ж-б-р- к-р-к- -------------------------- Мааған хатты жіберу керек. 0
M-ağ-n-xa-tı--i--rw--erek. M----- x---- j----- k----- M-a-a- x-t-ı j-b-r- k-r-k- -------------------------- Maağan xattı jiberw kerek.
Haig de pagar l’hotel. Маға--қо--------- --ы----тө-е- ке---. М---- қ---- ү---- а----- т---- к----- М-ғ-н қ-н-қ ү-д-ң а-ы-ы- т-л-у к-р-к- ------------------------------------- Маған қонақ үйдің ақысын төлеу керек. 0
M-ğan -o----üy-i- --ı-ı--tö--- k-r-k. M---- q---- ü---- a----- t---- k----- M-ğ-n q-n-q ü-d-ñ a-ı-ı- t-l-w k-r-k- ------------------------------------- Mağan qonaq üydiñ aqısın tölew kerek.
T’has de llevar d’hora. Саға- ерте -ұр----ре-. С---- е--- т--- к----- С-ғ-н е-т- т-р- к-р-к- ---------------------- Саған ерте тұру керек. 0
Sağ---e--- -u------ek. S---- e--- t--- k----- S-ğ-n e-t- t-r- k-r-k- ---------------------- Sağan erte turw kerek.
Has de treballar molt. С------ө- ----- -с----к-рек. С---- к-- ж---- і---- к----- С-ғ-н к-п ж-м-с і-т-у к-р-к- ---------------------------- Саған көп жұмыс істеу керек. 0
Sağ-n kö-----ı--i--ew ---ek. S---- k-- j---- i---- k----- S-ğ-n k-p j-m-s i-t-w k-r-k- ---------------------------- Sağan köp jumıs istew kerek.
Has d’arribar a temps. Сағ-н уа-ыты-ен жүру---р--. С---- у-------- ж--- к----- С-ғ-н у-қ-т-м-н ж-р- к-р-к- --------------------------- Саған уақытымен жүру керек. 0
S-ğ-n--aqı-ı----jü---ke--k. S---- w-------- j--- k----- S-ğ-n w-q-t-m-n j-r- k-r-k- --------------------------- Sağan waqıtımen jürw kerek.
(Ell) ha de posar benzina. Оға---а-арм-й құйып--лу ----к. О--- ж------- қ---- а-- к----- О-а- ж-н-р-а- қ-й-п а-у к-р-к- ------------------------------ Оған жанармай құйып алу керек. 0
Oğ------arm-------- -lw-k---k. O--- j------- q---- a-- k----- O-a- j-n-r-a- q-y-p a-w k-r-k- ------------------------------ Oğan janarmay quyıp alw kerek.
(Ell) ha de reparar el cotxe. О--н к-лікт---ө--еп -лу к----. О--- к------ ж----- а-- к----- О-а- к-л-к-і ж-н-е- а-у к-р-к- ------------------------------ Оған көлікті жөндеп алу керек. 0
Oğan--öli-t-----d-- --w --r-k. O--- k------ j----- a-- k----- O-a- k-l-k-i j-n-e- a-w k-r-k- ------------------------------ Oğan kölikti jöndep alw kerek.
(Ell) ha de rentar el cotxe. О-а- к-----і--уу-ке-е-. О--- к------ ж-- к----- О-а- к-л-к-і ж-у к-р-к- ----------------------- Оған көлікті жуу керек. 0
O--n--ö-i-ti---w-ker--. O--- k------ j-- k----- O-a- k-l-k-i j-w k-r-k- ----------------------- Oğan kölikti jww kerek.
(Ella) ha de fer compres. Оғ-- ----а-жа--- -е-ек. О--- с---- ж---- к----- О-а- с-у-а ж-с-у к-р-к- ----------------------- Оған сауда жасау керек. 0
Oğ-n---w-a jas-- -erek. O--- s---- j---- k----- O-a- s-w-a j-s-w k-r-k- ----------------------- Oğan sawda jasaw kerek.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Оға- п-терді жинау ке---. О--- п------ ж---- к----- О-а- п-т-р-і ж-н-у к-р-к- ------------------------- Оған пәтерді жинау керек. 0
Oğan pä--r-i-j-----k-r-k. O--- p------ j---- k----- O-a- p-t-r-i j-n-w k-r-k- ------------------------- Oğan päterdi jïnaw kerek.
(Ella) ha de rentar la roba. Оға- -і----у--ере-. О--- к-- ж-- к----- О-а- к-р ж-у к-р-к- ------------------- Оған кір жуу керек. 0
Oğ-n-ki--j-- k---k. O--- k-- j-- k----- O-a- k-r j-w k-r-k- ------------------- Oğan kir jww kerek.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Б--г- қ---р-ме--е--- б--- --р-к. Б---- қ---- м------- б--- к----- Б-з-е қ-з-р м-к-е-к- б-р- к-р-к- -------------------------------- Бізге қазір мектепке бару керек. 0
B-zg--qa--r mek-epke--arw-----k. B---- q---- m------- b--- k----- B-z-e q-z-r m-k-e-k- b-r- k-r-k- -------------------------------- Bizge qazir mektepke barw kerek.
Hem d’anar de seguida a treballar. Б--г--қазі- жұ--сқ--бару-кер--. Б---- қ---- ж------ б--- к----- Б-з-е қ-з-р ж-м-с-а б-р- к-р-к- ------------------------------- Бізге қазір жұмысқа бару керек. 0
B--g---a-ir-jum--qa --r- -e-ek. B---- q---- j------ b--- k----- B-z-e q-z-r j-m-s-a b-r- k-r-k- ------------------------------- Bizge qazir jumısqa barw kerek.
Hem d’anar de seguida al metge. Біз-е-қаз---дә-ігерг- ---- ----к. Б---- қ---- д-------- б--- к----- Б-з-е қ-з-р д-р-г-р-е б-р- к-р-к- --------------------------------- Бізге қазір дәрігерге бару керек. 0
Bi-ge-qaz-r -är-g--ge b--w -e-ek. B---- q---- d-------- b--- k----- B-z-e q-z-r d-r-g-r-e b-r- k-r-k- --------------------------------- Bizge qazir därigerge barw kerek.
Heu d’esperar l’autobús. Се--е--- а-тобус-ы кү---к---к. С------- а-------- к--- к----- С-н-е-г- а-т-б-с-ы к-т- к-р-к- ------------------------------ Сендерге автобусты күту керек. 0
Send-rge -vt----tı kütw -erek. S------- a-------- k--- k----- S-n-e-g- a-t-b-s-ı k-t- k-r-k- ------------------------------ Senderge avtobwstı kütw kerek.
Heu d’esperar el tren. Се--ерге-по-ы----к-т- ке-е-. С------- п------ к--- к----- С-н-е-г- п-й-з-ы к-т- к-р-к- ---------------------------- Сендерге пойызды күту керек. 0
S---erge-p-yı----k--w-ker--. S------- p------ k--- k----- S-n-e-g- p-y-z-ı k-t- k-r-k- ---------------------------- Senderge poyızdı kütw kerek.
Heu d’esperar el taxi. Се-дерг- т----ді к--у кере-. С------- т------ к--- к----- С-н-е-г- т-к-и-і к-т- к-р-к- ---------------------------- Сендерге таксиді күту керек. 0
Se-de-g----k-ïd--k------r--. S------- t------ k--- k----- S-n-e-g- t-k-ï-i k-t- k-r-k- ---------------------------- Senderge taksïdi kütw kerek.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...