Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   sr нешто морати

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седамдесет и два]

72 [sedamdeset i dva]

нешто морати

[nešto morati]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
haver de морати м----- м-р-т- ------ морати 0
mo---i m----- m-r-t- ------ morati
Haig d’enviar una carta. Ј- м-рам по-л----пи-м-. Ј- м---- п------ п----- Ј- м-р-м п-с-а-и п-с-о- ----------------------- Ја морам послати писмо. 0
J- --r---p--l--i-----o. J- m---- p------ p----- J- m-r-m p-s-a-i p-s-o- ----------------------- Ja moram poslati pismo.
Haig de pagar l’hotel. Ј- -ор----лат-ти-х-т-л. Ј- м---- п------ х----- Ј- м-р-м п-а-и-и х-т-л- ----------------------- Ја морам платити хотел. 0
J- -o-a- pl----i -o-e-. J- m---- p------ h----- J- m-r-m p-a-i-i h-t-l- ----------------------- Ja moram platiti hotel.
T’has de llevar d’hora. Т- мора--р--о--ст--и. Т- м---- р--- у------ Т- м-р-ш р-н- у-т-т-. --------------------- Ти мораш рано устати. 0
Ti -o--š --no-----t-. T- m---- r--- u------ T- m-r-š r-n- u-t-t-. --------------------- Ti moraš rano ustati.
Has de treballar molt. Т--м-р-- -ун--р----и. Т- м---- п--- р------ Т- м-р-ш п-н- р-д-т-. --------------------- Ти мораш пуно радити. 0
Ti-m---- p-no-rad-ti. T- m---- p--- r------ T- m-r-š p-n- r-d-t-. --------------------- Ti moraš puno raditi.
Has d’arribar a temps. Ти---раш ---- -ачан-/-т--нa. Т- м---- б--- т---- / т----- Т- м-р-ш б-т- т-ч-н / т-ч-a- ---------------------------- Ти мораш бити тачан / тачнa. 0
Ti --r-š--i-i--a-a------č-a. T- m---- b--- t---- / t----- T- m-r-š b-t- t-č-n / t-č-a- ---------------------------- Ti moraš biti tačan / tačna.
(Ell) ha de posar benzina. О-------на---ити ре-ервоа-. О- м--- н------- р--------- О- м-р- н-п-н-т- р-з-р-о-р- --------------------------- Он мора напунити резервоар. 0
O-------n----i-i--ez--vo--. O- m--- n------- r--------- O- m-r- n-p-n-t- r-z-r-o-r- --------------------------- On mora napuniti rezervoar.
(Ell) ha de reparar el cotxe. О--мо-а -о-ра-и-и -уто. О- м--- п-------- а---- О- м-р- п-п-а-и-и а-т-. ----------------------- Он мора поправити ауто. 0
On -or--p-pravi-- au-o. O- m--- p-------- a---- O- m-r- p-p-a-i-i a-t-. ----------------------- On mora popraviti auto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Он мора--п-ати --т-. О- м--- o----- а---- О- м-р- o-р-т- а-т-. -------------------- Он мора oпрати ауто. 0
O- -ora-op--ti au--. O- m--- o----- a---- O- m-r- o-r-t- a-t-. -------------------- On mora oprati auto.
(Ella) ha de fer compres. О-а -ор--ку-ова--. О-- м--- к-------- О-а м-р- к-п-в-т-. ------------------ Она мора куповати. 0
On--mora k--ova-i. O-- m--- k-------- O-a m-r- k-p-v-t-. ------------------ Ona mora kupovati.
(Ella) ha de netejar l’apartament. О-а мор- -ис--т---та-. О-- м--- ч------ с---- О-а м-р- ч-с-и-и с-а-. ---------------------- Она мора чистити стан. 0
Ona mo-a ---tit----an. O-- m--- č------ s---- O-a m-r- č-s-i-i s-a-. ---------------------- Ona mora čistiti stan.
(Ella) ha de rentar la roba. Он- м-р----а-- веш. О-- м--- п---- в--- О-а м-р- п-а-и в-ш- ------------------- Она мора прати веш. 0
O-a m--- p-ati-v-š. O-- m--- p---- v--- O-a m-r- p-a-i v-š- ------------------- Ona mora prati veš.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Ми-мо--мо -дма- и-- --ш-о-у. М- м----- о---- и-- у ш----- М- м-р-м- о-м-х и-и у ш-о-у- ---------------------------- Ми морамо одмах ићи у школу. 0
M--mora-- odma--ic-i-u šk--u. M- m----- o---- i--- u š----- M- m-r-m- o-m-h i-́- u š-o-u- ----------------------------- Mi moramo odmah ići u školu.
Hem d’anar de seguida a treballar. Ми--ора----д--х -----а-п----. М- м----- о---- и-- н- п----- М- м-р-м- о-м-х и-и н- п-с-о- ----------------------------- Ми морамо одмах ићи на посао. 0
M---or--o -dma- ic-i--a ---a-. M- m----- o---- i--- n- p----- M- m-r-m- o-m-h i-́- n- p-s-o- ------------------------------ Mi moramo odmah ići na posao.
Hem d’anar de seguida al metge. Ми--о---о --м-----и---ка--. М- м----- о---- и-- л------ М- м-р-м- о-м-х и-и л-к-р-. --------------------------- Ми морамо одмах ићи лекару. 0
M--mo---------h--c-i l-k-ru. M- m----- o---- i--- l------ M- m-r-m- o-m-h i-́- l-k-r-. ---------------------------- Mi moramo odmah ići lekaru.
Heu d’esperar l’autobús. Ви м-ра-е ч-к-ти -у--бу-. В- м----- ч----- а------- В- м-р-т- ч-к-т- а-т-б-с- ------------------------- Ви морате чекати аутобус. 0
V---o---- č--a-- a-tobu-. V- m----- č----- a------- V- m-r-t- č-k-t- a-t-b-s- ------------------------- Vi morate čekati autobus.
Heu d’esperar el tren. В-----а-е--е-----во-. В- м----- ч----- в--- В- м-р-т- ч-к-т- в-з- --------------------- Ви морате чекати воз. 0
V--mor----č------v-z. V- m----- č----- v--- V- m-r-t- č-k-t- v-z- --------------------- Vi morate čekati voz.
Heu d’esperar el taxi. Ви мо-ат- --кати та--и. В- м----- ч----- т----- В- м-р-т- ч-к-т- т-к-и- ----------------------- Ви морате чекати такси. 0
V-----at--č-k--i taksi. V- m----- č----- t----- V- m-r-t- č-k-t- t-k-i- ----------------------- Vi morate čekati taksi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...