Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   be штосьці мусіць

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [семдзесят два]

72 [semdzesyat dva]

штосьці мусіць

[shtos’tsі musіts’]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
haver de м-сіць м----- м-с-ц- ------ мусіць 0
mus-t-’ m------ m-s-t-’ ------- musіts’
Haig d’enviar una carta. Я--ушу-ад-ра--ць-ліст. Я м--- а-------- л---- Я м-ш- а-п-а-і-ь л-с-. ---------------------- Я мушу адправіць ліст. 0
Ya -ushu a-----іts- -і--. Y- m---- a--------- l---- Y- m-s-u a-p-a-і-s- l-s-. ------------------------- Ya mushu adpravіts’ lіst.
Haig de pagar l’hotel. Я --ш- -а-----ць з---а-цініцу. Я м--- з-------- з- г--------- Я м-ш- з-п-а-і-ь з- г-с-і-і-у- ------------------------------ Я мушу заплаціць за гасцініцу. 0
Y- mush- zaplatsіt---z- g--t-іnіt-u. Y- m---- z---------- z- g----------- Y- m-s-u z-p-a-s-t-’ z- g-s-s-n-t-u- ------------------------------------ Ya mushu zaplatsіts’ za gastsіnіtsu.
T’has de llevar d’hora. Ты-----ш-р--- --таць. Т- м---- р--- ў------ Т- м-с-ш р-н- ў-т-ц-. --------------------- Ты мусіш рана ўстаць. 0
Ty-m----- -an- -sta-s-. T- m----- r--- u------- T- m-s-s- r-n- u-t-t-’- ----------------------- Ty musіsh rana ustats’.
Has de treballar molt. Т- мусі- -м-т-пр-ц-ва--. Т- м---- ш--- п--------- Т- м-с-ш ш-а- п-а-а-а-ь- ------------------------ Ты мусіш шмат працаваць. 0
Ty-m------s--at-p---sav----. T- m----- s---- p----------- T- m-s-s- s-m-t p-a-s-v-t-’- ---------------------------- Ty musіsh shmat pratsavats’.
Has d’arribar a temps. Ты--у-----р-х-дзіць-своеча----. Т- м---- п--------- с---------- Т- м-с-ш п-ы-о-з-ц- с-о-ч-с-в-. ------------------------------- Ты мусіш прыходзіць своечасова. 0
T- -u---h p-y----z-ts--sv-echas-va. T- m----- p----------- s----------- T- m-s-s- p-y-h-d-і-s- s-o-c-a-o-a- ----------------------------------- Ty musіsh prykhodzіts’ svoechasova.
(Ell) ha de posar benzina. Ё- -у--ць-за-р-в-цц- --л--ам. Ё- м----- з--------- п------- Ё- м-с-ц- з-п-а-і-ц- п-л-в-м- ----------------------------- Ён мусіць заправіцца палівам. 0
E--m--іts’ --p-a-іts--a -alіva-. E- m------ z----------- p------- E- m-s-t-’ z-p-a-і-s-s- p-l-v-m- -------------------------------- En musіts’ zapravіtstsa palіvam.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Ён-м-сіц--ад-ам--т-ва-ь--ўтама---ь. Ё- м----- а------------ а---------- Ё- м-с-ц- а-р-м-н-а-а-ь а-т-м-б-л-. ----------------------------------- Ён мусіць адрамантаваць аўтамабіль. 0
En--us-t---adram-n-a--ts---u-am--іl’. E- m------ a------------- a---------- E- m-s-t-’ a-r-m-n-a-a-s- a-t-m-b-l-. ------------------------------------- En musіts’ adramantavats’ autamabіl’.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Ё--м----ь--ам----а-----б--ь. Ё- м----- п----- а---------- Ё- м-с-ц- п-м-ц- а-т-м-б-л-. ---------------------------- Ён мусіць памыць аўтамабіль. 0
En--u---s’ --myt-’ a--ama-іl-. E- m------ p------ a---------- E- m-s-t-’ p-m-t-’ a-t-m-b-l-. ------------------------------ En musіts’ pamyts’ autamabіl’.
(Ella) ha de fer compres. Яна-мус--ь -х--зіц--па---куп-і. Я-- м----- с------- п- п------- Я-а м-с-ц- с-а-з-ц- п- п-к-п-і- ------------------------------- Яна мусіць схадзіць па пакупкі. 0
Ya-a----іts- sk-adzіts’-----a-----. Y--- m------ s--------- p- p------- Y-n- m-s-t-’ s-h-d-і-s- p- p-k-p-і- ----------------------------------- Yana musіts’ skhadzіts’ pa pakupkі.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Ян- -----ь-п-ы---цц-----в-т-р-. Я-- м----- п-------- ў к------- Я-а м-с-ц- п-ы-р-ц-а ў к-а-э-ы- ------------------------------- Яна мусіць прыбрацца ў кватэры. 0
Ya-a--us-------y---tstsa - k---e--. Y--- m------ p---------- u k------- Y-n- m-s-t-’ p-y-r-t-t-a u k-a-e-y- ----------------------------------- Yana musіts’ prybratstsa u kvatery.
(Ella) ha de rentar la roba. Я-а му------а-----б-ліз-у. Я-- м----- п----- б------- Я-а м-с-ц- п-м-ц- б-л-з-у- -------------------------- Яна мусіць памыць бялізну. 0
Yan--m-------pamyts- -y--і-n-. Y--- m------ p------ b-------- Y-n- m-s-t-’ p-m-t-’ b-a-і-n-. ------------------------------ Yana musіts’ pamyts’ byalіznu.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Мы мус-- з-р-з ж- і-ці---шк--у. М- м---- з---- ж- і--- ў ш----- М- м-с-м з-р-з ж- і-ц- ў ш-о-у- ------------------------------- Мы мусім зараз жа ісці ў школу. 0
M----s-- -ara--z-----t---u-sh---u. M- m---- z---- z-- і---- u s------ M- m-s-m z-r-z z-a і-t-і u s-k-l-. ---------------------------------- My musіm zaraz zha іstsі u shkolu.
Hem d’anar de seguida a treballar. Мы -усім з-р-з-ж--і--і--а пра--. М- м---- з---- ж- і--- н- п----- М- м-с-м з-р-з ж- і-ц- н- п-а-у- -------------------------------- Мы мусім зараз жа ісці на працу. 0
M- ---і--zaraz zha і--sі n----a---. M- m---- z---- z-- і---- n- p------ M- m-s-m z-r-z z-a і-t-і n- p-a-s-. ----------------------------------- My musіm zaraz zha іstsі na pratsu.
Hem d’anar de seguida al metge. Мы---с---зар-- ж- -с---да-----ара. М- м---- з---- ж- і--- д- д------- М- м-с-м з-р-з ж- і-ц- д- д-к-а-а- ---------------------------------- Мы мусім зараз жа ісці да доктара. 0
My--usіm--ara---h------і da-dok-a--. M- m---- z---- z-- і---- d- d------- M- m-s-m z-r-z z-a і-t-і d- d-k-a-a- ------------------------------------ My musіm zaraz zha іstsі da doktara.
Heu d’esperar l’autobús. В--м--і----акац- а-тобу-. В- м----- ч----- а------- В- м-с-ц- ч-к-ц- а-т-б-с- ------------------------- Вы мусіце чакаць аўтобус. 0
Vy --s-tse c-ak---- a----u-. V- m------ c------- a------- V- m-s-t-e c-a-a-s- a-t-b-s- ---------------------------- Vy musіtse chakats’ autobus.
Heu d’esperar el tren. В---ус-це-ч--а-ь --г--к. В- м----- ч----- ц------ В- м-с-ц- ч-к-ц- ц-г-і-. ------------------------ Вы мусіце чакаць цягнік. 0
V- -usіt-e-c---a-s’ ts-a-nіk. V- m------ c------- t-------- V- m-s-t-e c-a-a-s- t-y-g-і-. ----------------------------- Vy musіtse chakats’ tsyagnіk.
Heu d’esperar el taxi. Вы ---іце ча--ць--а--і. В- м----- ч----- т----- В- м-с-ц- ч-к-ц- т-к-і- ----------------------- Вы мусіце чакаць таксі. 0
V---us-t-e-c-a-ats’ --ksі. V- m------ c------- t----- V- m-s-t-e c-a-a-s- t-k-і- -------------------------- Vy musіtse chakats’ taksі.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...