Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   it giustificare qualcosa 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [settantasei]

giustificare qualcosa 2

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Per què no vas venir? Pe-ché -on-se---en-to? P----- n-- s-- v------ P-r-h- n-n s-i v-n-t-? ---------------------- Perché non sei venuto? 0
Estava malalt / -a. E-o -al-t-. E-- m------ E-o m-l-t-. ----------- Ero malato. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. N---so-o-v-n-to p--c-- --o--alat-. N-- s--- v----- p----- e-- m------ N-n s-n- v-n-t- p-r-h- e-o m-l-t-. ---------------------------------- Non sono venuto perché ero malato. 0
Per què no va venir (ella)? P--ch- --i-non --ven-ta? P----- l-- n-- è v------ P-r-h- l-i n-n è v-n-t-? ------------------------ Perché lei non è venuta? 0
Estava cansada. E-- --anca. E-- s------ E-a s-a-c-. ----------- Era stanca. 0
No va venir perquè estava cansada. L---no--è--e-uta-p--ch--e-a -t--c-. L-- n-- è v----- p----- e-- s------ L-i n-n è v-n-t- p-r-h- e-a s-a-c-. ----------------------------------- Lei non è venuta perché era stanca. 0
Per què no ha vingut (ell)? P-rc-é non-è ven-to? P----- n-- è v------ P-r-h- n-n è v-n-t-? -------------------- Perché non è venuto? 0
No en tenia ganes. N-n n- a--v- --gli-. N-- n- a---- v------ N-n n- a-e-a v-g-i-. -------------------- Non ne aveva voglia. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Non è v--uto p--ché -on-n- --e-a-vogli-. N-- è v----- p----- n-- n- a---- v------ N-n è v-n-t- p-r-h- n-n n- a-e-a v-g-i-. ---------------------------------------- Non è venuto perché non ne aveva voglia. 0
Per què no heu vingut? P---hé------i----ven-t-? P----- n-- s---- v------ P-r-h- n-n s-e-e v-n-t-? ------------------------ Perché non siete venuti? 0
El cotxe se’ns va espatllar. L--n-s----m--c---- è --t--. L- n----- m------- è r----- L- n-s-r- m-c-h-n- è r-t-a- --------------------------- La nostra macchina è rotta. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. N-n-si-mo-ven-ti-p-r-----a n-s--- -acchina --ro-ta. N-- s---- v----- p----- l- n----- m------- è r----- N-n s-a-o v-n-t- p-r-h- l- n-s-r- m-c-h-n- è r-t-a- --------------------------------------------------- Non siamo venuti perché la nostra macchina è rotta. 0
Per què no ha vingut la gent? P-r-h- no------ ---uti? P----- n-- s--- v------ P-r-h- n-n s-n- v-n-t-? ----------------------- Perché non sono venuti? 0
Han perdut el tren. H-n-o p-r----l--reno. H---- p---- i- t----- H-n-o p-r-o i- t-e-o- --------------------- Hanno perso il treno. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. N-----no -e-------r-h---a----pe-so -l-tr--o. N-- s--- v----- p----- h---- p---- i- t----- N-n s-n- v-n-t- p-r-h- h-n-o p-r-o i- t-e-o- -------------------------------------------- Non sono venuti perché hanno perso il treno. 0
Per què no has vingut? Per-hé-n-n --i -e----? P----- n-- s-- v------ P-r-h- n-n s-i v-n-t-? ---------------------- Perché non sei venuto? 0
No podia. Non p--e-o. N-- p------ N-n p-t-v-. ----------- Non potevo. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. No- so---ve--t- -erc-- --n po--vo. N-- s--- v----- p----- n-- p------ N-n s-n- v-n-t- p-r-h- n-n p-t-v-. ---------------------------------- Non sono venuto perché non potevo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...