Manual de conversa

ca A la cuina   »   el Στην κουζίνα

19 [dinou]

A la cuina

A la cuina

19 [δεκαεννέα]

19 [dekaennéa]

Στην κουζίνα

[Stēn kouzína]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que tens una nova cuina? Έ---ς---ιν-ύρ-ι--κουζ--α; Έ---- κ--------- κ------- Έ-ε-ς κ-ι-ο-ρ-ι- κ-υ-ί-α- ------------------------- Έχεις καινούργια κουζίνα; 0
Éc---s-----oúr------uzín-? É----- k--------- k------- É-h-i- k-i-o-r-i- k-u-í-a- -------------------------- Écheis kainoúrgia kouzína?
Què vols cuinar avui? Τ- ---εις να--α-ε-ρέψεις-----ρ-; Τ- θ----- ν- μ---------- σ------ Τ- θ-λ-ι- ν- μ-γ-ι-έ-ε-ς σ-μ-ρ-; -------------------------------- Τι θέλεις να μαγειρέψεις σήμερα; 0
Ti---éle-s -a---geirép-eis sḗmera? T- t------ n- m----------- s------ T- t-é-e-s n- m-g-i-é-s-i- s-m-r-? ---------------------------------- Ti théleis na mageirépseis sḗmera?
Que tens cuina elèctrica o de gas? Μ-----εύ--------λ-κ-ρ--ό--ε-μα ή--ε φ--ικό -έρ--; Μ---------- μ- η-------- ρ---- ή μ- φ----- α----- Μ-γ-ι-ε-ε-ς μ- η-ε-τ-ι-ό ρ-ύ-α ή μ- φ-σ-κ- α-ρ-ο- ------------------------------------------------- Μαγειρεύεις με ηλεκτρικό ρεύμα ή με φυσικό αέριο; 0
Ma-e----e-- ----lek-r--------- ḗ me-p--s--- --r--? M---------- m- ē-------- r---- ḗ m- p------ a----- M-g-i-e-e-s m- ē-e-t-i-ó r-ú-a ḗ m- p-y-i-ó a-r-o- -------------------------------------------------- Mageireúeis me ēlektrikó reúma ḗ me physikó aério?
Vols que talli les cebes? Να-κόψω-τα ---μ---ι-; Ν- κ--- τ- κ--------- Ν- κ-ψ- τ- κ-ε-μ-δ-α- --------------------- Να κόψω τα κρεμμύδια; 0
Na-kóp-ō--- kre---dia? N- k---- t- k--------- N- k-p-ō t- k-e-m-d-a- ---------------------- Na kópsō ta kremmýdia?
Vols que peli les patates? Να--αθαρίσω τ-ς-π-τάτ-ς; Ν- κ------- τ-- π------- Ν- κ-θ-ρ-σ- τ-ς π-τ-τ-ς- ------------------------ Να καθαρίσω τις πατάτες; 0
N- ----a--s----s -----es? N- k-------- t-- p------- N- k-t-a-í-ō t-s p-t-t-s- ------------------------- Na katharísō tis patátes?
Vols que renti l’enciam? Ν- π-ύν--τη ------; Ν- π---- τ- σ------ Ν- π-ύ-ω τ- σ-λ-τ-; ------------------- Να πλύνω τη σαλάτα; 0
N---lýnō-tē sal---? N- p---- t- s------ N- p-ý-ō t- s-l-t-? ------------------- Na plýnō tē saláta?
On són els gots? Πού ε-ν-ι ---π-τ-ρ-α; Π-- ε---- τ- π------- Π-ύ ε-ν-ι τ- π-τ-ρ-α- --------------------- Πού είναι τα ποτήρια; 0
P-- -ín---ta-po-ḗ---? P-- e---- t- p------- P-ú e-n-i t- p-t-r-a- --------------------- Poú eínai ta potḗria?
On és la vaixella? Π-ύ-ε--α- ---π-άτ-; Π-- ε---- τ- π----- Π-ύ ε-ν-ι τ- π-ά-α- ------------------- Πού είναι τα πιάτα; 0
P-ú-e--ai -----á--? P-- e---- t- p----- P-ú e-n-i t- p-á-a- ------------------- Poú eínai ta piáta?
On són els coberts? Πού ----ι -α-μ---ι--π-----α; Π-- ε---- τ- μ-------------- Π-ύ ε-ν-ι τ- μ-χ-ι-ο-ή-ο-ν-; ---------------------------- Πού είναι τα μαχαιροπήρουνα; 0
Po--e-nai ta-mach----p-r--na? P-- e---- t- m--------------- P-ú e-n-i t- m-c-a-r-p-r-u-a- ----------------------------- Poú eínai ta machairopḗrouna?
Que tens un obrellaunes? Έ-ε---α-------ι--ο--έρ-α-; Έ---- α-------- κ--------- Έ-ε-ς α-ο-χ-ή-ι κ-ν-έ-β-ς- -------------------------- Έχεις ανοιχτήρι κονσέρβας; 0
Éc---s a-o--ht--- k--sé-bas? É----- a--------- k--------- É-h-i- a-o-c-t-r- k-n-é-b-s- ---------------------------- Écheis anoichtḗri konsérbas?
Que tens un obridor d’ampolles? Έχει- -νο--τ-ρ- -πο-καλι--; Έ---- α-------- μ---------- Έ-ε-ς α-ο-χ-ή-ι μ-ο-κ-λ-ώ-; --------------------------- Έχεις ανοιχτήρι μπουκαλιών; 0
Éch-i- a--ich---i mpo-ka-iṓn? É----- a--------- m---------- É-h-i- a-o-c-t-r- m-o-k-l-ṓ-? ----------------------------- Écheis anoichtḗri mpoukaliṓn?
Que tens un llevataps? Έχε----ι--π----ν; Έ---- τ---------- Έ-ε-ς τ-ρ-π-υ-ό-; ----------------- Έχεις τιρμπουσόν; 0
É--ei--t-rm-o---n? É----- t---------- É-h-i- t-r-p-u-ó-? ------------------ Écheis tirmpousón?
Que prepares la sopa en aquesta olla? Σε -υτή----- κατσαρό-- φ--ά-ν-ι---η -ούπα; Σ- α---- τ-- κ-------- φ-------- τ- σ----- Σ- α-τ-ν τ-ν κ-τ-α-ό-α φ-ι-χ-ε-ς τ- σ-ύ-α- ------------------------------------------ Σε αυτήν την κατσαρόλα φτιάχνεις τη σούπα; 0
S---u-ḗ- -----ats--------tiách-eis-t- --úpa? S- a---- t-- k-------- p---------- t- s----- S- a-t-n t-n k-t-a-ó-a p-t-á-h-e-s t- s-ú-a- -------------------------------------------- Se autḗn tēn katsaróla phtiáchneis tē soúpa?
Que fregeixes el peix en aquesta paella? Σ- α-τό τ- τηγάνι τ---νίζ----τ--ψ--ι; Σ- α--- τ- τ----- τ--------- τ- ψ---- Σ- α-τ- τ- τ-γ-ν- τ-γ-ν-ζ-ι- τ- ψ-ρ-; ------------------------------------- Σε αυτό το τηγάνι τηγανίζεις το ψάρι; 0
Se ---- ----ēg--- -ēgan-z--- -o---ári? S- a--- t- t----- t--------- t- p----- S- a-t- t- t-g-n- t-g-n-z-i- t- p-á-i- -------------------------------------- Se autó to tēgáni tēganízeis to psári?
Que fas torrar les verdures a la barbacoa? Σ- -υ----η---ησ--ρ-ά --ν----τ--λ----ι-ά; Σ- α--- τ-- ψ------- ψ----- τ- λ-------- Σ- α-τ- τ-ν ψ-σ-α-ι- ψ-ν-ι- τ- λ-χ-ν-κ-; ---------------------------------------- Σε αυτή την ψησταριά ψήνεις τα λαχανικά; 0
Se au-ḗ tēn---ēs--r-á -s--e----a --ch--i--? S- a--- t-- p-------- p------ t- l--------- S- a-t- t-n p-ē-t-r-á p-ḗ-e-s t- l-c-a-i-á- ------------------------------------------- Se autḗ tēn psēstariá psḗneis ta lachaniká?
Paro taula. (Ε--) --ρώ-ω-τ- τ--πέζι. (---- σ----- τ- τ------- (-γ-) σ-ρ-ν- τ- τ-α-έ-ι- ------------------------ (Εγώ) στρώνω το τραπέζι. 0
(--ṓ- s-r--ō to--rap-zi. (---- s----- t- t------- (-g-) s-r-n- t- t-a-é-i- ------------------------ (Egṓ) strṓnō to trapézi.
Aquí hi ha els ganivets, les forquilles i les culleres. Εδώ---ναι-τα μαχ-ίρια- -α πηρούνι- κα- τα -ουτ---α. Ε-- ε---- τ- μ-------- τ- π------- κ-- τ- κ-------- Ε-ώ ε-ν-ι τ- μ-χ-ί-ι-, τ- π-ρ-ύ-ι- κ-ι τ- κ-υ-ά-ι-. --------------------------------------------------- Εδώ είναι τα μαχαίρια, τα πηρούνια και τα κουτάλια. 0
Edṓ eí-a- -a-m-c-a--ia, -a -ē--ú-i- -a- t- -ou--l-a. E-- e---- t- m--------- t- p------- k-- t- k-------- E-ṓ e-n-i t- m-c-a-r-a- t- p-r-ú-i- k-i t- k-u-á-i-. ---------------------------------------------------- Edṓ eínai ta machaíria, ta pēroúnia kai ta koutália.
Aquí hi ha els gots, els plats i els tovallons. Ε---ε---- τα π--ή-ια, ---πιάτ- -α- -- -αρ-ο-ε-σ-τ-ς. Ε-- ε---- τ- π------- τ- π---- κ-- ο- χ------------- Ε-ώ ε-ν-ι τ- π-τ-ρ-α- τ- π-ά-α κ-ι ο- χ-ρ-ο-ε-σ-τ-ς- ---------------------------------------------------- Εδώ είναι τα ποτήρια, τα πιάτα και οι χαρτοπετσέτες. 0
Ed----n---t- p-tḗ--a, ta--iá-a-k-i-o---harto--t--t-s. E-- e---- t- p------- t- p---- k-- o- c-------------- E-ṓ e-n-i t- p-t-r-a- t- p-á-a k-i o- c-a-t-p-t-é-e-. ----------------------------------------------------- Edṓ eínai ta potḗria, ta piáta kai oi chartopetsétes.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i tipus d'aprenentatge

Qui avança lentament en el seu aprenentatge, potser s'equivoca en la manera d'aprendre. És a dir, aquesta persona no està aprenent segons el tipus d'aprenentatge més convenient. Generalment es diferencien quatre tipus o estils d'aprenentatge. Tipus relacionats amb els òrgans dels sentits. Els tipus d'aprenentatge són: auditiu, visual, comunicatiu i motor. Les persones que pertanyen al tipus auditiu assimilen millor la informació a través de l'oïda. Poden recordar, per exemple, melodies amb facilitat. Aquestes persones estudien llegint en veu alta; aprenen el lèxic recitant-lo. Són persones que sovint parlen amb elles mateixes. Formats com el CD o lectures sobre el tema a tractar els són de gran ajuda. Les persones que pertanyen al tipus visual assimilen millor el que veuen. Per a elles, llavors, el més important és llegir la informació. Quan estudien prenen moltes notes. També els agrada aprendre amb l'ajut de dibuixos, taules i fitxes. Són persones que llegeixen molt i somien amb freqüència. Li treuen el màxim profit al seu aprenentatge en un entorn agradable. Les persones del tipus comunicatiu prefereixen les converses i els debats. Necessiten interactuar i dialogar amb els altres. Fan moltes preguntes a classe i els agrada treballar en grup. Les persones del tipus motor aprenen a través del moviment. Prefereixen ‘aprendre fent’ i volen provar-ho tot. Quan estudien, el seu cos sol estar actiu o bé masteguen xiclet. No volen teories, sinó experiments. Cal destacar que, en general, les persones combinen trets dels diferents tipus. En principi no hi ha ningú que representi un sol tipus d'aprenentatge. Per tant, el més recomanable és fer-ne ús de tots els nostres sentits en el procés d'aprenentatge. Així el nostre cervell estarà actiu i podrà retenir la informació nova correctament. Escolta, llegeix i debat sobre el vocabulari! I després fes esport!
Sabia vostè que?
L’indonesi és parlat per més de 160 milions de pesones, de les quales, uns 30 milions són parlants natius. Això és degut al fet de que viuen uns 500 grups ètnics diferents en tota Indonèsia, un país que compta amb 250 idiomes distints dividits en diferents dialectes. Una varietat llingüística d’aquest tamany sol acabar generant problemes, per això s’ha implementat l’indonesi com a llengua franca i s’ensenya junt amb l’idioma natiu de la regió. Pertany a les llengües austronèsies, i està estretament lligat amb el malai, tal és així que es consideren pràcticament idèntics. Aprendre indonesi té molts avantatges. Per exemple, les seves normes gramaticals no son gaire complicades. La seva ortografia també és bastant senzilla, i la seva pronunciació es basa en la seva escriptura. Moltes paraules indonèsies venen d’altres idiomes, el que fa que sigui encara més fàcil aprendre’l. A més, l’indonesi es converitrà molt aviat en un dels idiomes més importants del món!