Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   pa ਵਿਸ਼ੇਸ਼ਣ 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [ਅੱਸੀ]

80 [Asī]

ਵਿਸ਼ੇਸ਼ਣ 3

[viśēśaṇa 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Ella té un gos. ਉ-ਦੇ--ੋਲ ਇੱਕ -ੁ--ਾ--ੈ। ਉ--- ਕ-- ਇ-- ਕ---- ਹ-- ਉ-ਦ- ਕ-ਲ ਇ-ਕ ਕ-ੱ-ਾ ਹ-। ---------------------- ਉਸਦੇ ਕੋਲ ਇੱਕ ਕੁੱਤਾ ਹੈ। 0
us-d- k-l----- -utā-ha-. u---- k--- i-- k--- h--- u-a-ē k-l- i-a k-t- h-i- ------------------------ usadē kōla ika kutā hai.
El gos és gran. ਕ-ੱਤ- ਵੱ----ੈ। ਕ---- ਵ--- ਹ-- ਕ-ੱ-ਾ ਵ-ਡ- ਹ-। -------------- ਕੁੱਤਾ ਵੱਡਾ ਹੈ। 0
Kut- va-ā-hai. K--- v--- h--- K-t- v-ḍ- h-i- -------------- Kutā vaḍā hai.
Té un gos gran. ਉਸ-ੇ--ੋਲ-ਇੱਕ--ੱ-- ਕੁ-ਤਾ --। ਉ--- ਕ-- ਇ-- ਵ--- ਕ---- ਹ-- ਉ-ਦ- ਕ-ਲ ਇ-ਕ ਵ-ਡ- ਕ-ੱ-ਾ ਹ-। --------------------------- ਉਸਦੇ ਕੋਲ ਇੱਕ ਵੱਡਾ ਕੁੱਤਾ ਹੈ। 0
Us-dē-k-l- ------ḍ- k-t- -ai. U---- k--- i-- v--- k--- h--- U-a-ē k-l- i-a v-ḍ- k-t- h-i- ----------------------------- Usadē kōla ika vaḍā kutā hai.
Ella té una casa. ਉਸਦ----ਕ ਘਰ--ੈ। ਉ--- ਇ-- ਘ- ਹ-- ਉ-ਦ- ਇ-ਕ ਘ- ਹ-। --------------- ਉਸਦਾ ਇੱਕ ਘਰ ਹੈ। 0
U---ā -k---h-ra--ai. U---- i-- g---- h--- U-a-ā i-a g-a-a h-i- -------------------- Usadā ika ghara hai.
La casa és petita. ਘਰ ਛ-ਟਾ ਹੈ। ਘ- ਛ--- ਹ-- ਘ- ਛ-ਟ- ਹ-। ----------- ਘਰ ਛੋਟਾ ਹੈ। 0
Gha-a c-ō-- ha-. G---- c---- h--- G-a-a c-ō-ā h-i- ---------------- Ghara chōṭā hai.
Té una casa petita. ਉਸਦਾ ---ਛੋ-ਾ ਹ-। ਉ--- ਘ- ਛ--- ਹ-- ਉ-ਦ- ਘ- ਛ-ਟ- ਹ-। ---------------- ਉਸਦਾ ਘਰ ਛੋਟਾ ਹੈ। 0
Usa-------a-ch-ṭ--hai. U---- g---- c---- h--- U-a-ā g-a-a c-ō-ā h-i- ---------------------- Usadā ghara chōṭā hai.
Ell viu en un hotel. ਉਹ --- ---- -ਿੱ---ਹਿ-ਦ- --। ਉ- ਇ-- ਹ--- ਵ--- ਰ----- ਹ-- ਉ- ਇ-ਕ ਹ-ਟ- ਵ-ੱ- ਰ-ਿ-ਦ- ਹ-। --------------------------- ਉਹ ਇੱਕ ਹੋਟਲ ਵਿੱਚ ਰਹਿੰਦਾ ਹੈ। 0
Uha---a-----la---ca-r--i------. U-- i-- h----- v--- r----- h--- U-a i-a h-ṭ-l- v-c- r-h-d- h-i- ------------------------------- Uha ika hōṭala vica rahidā hai.
L’hotel és barat. ਹੋ-ਲ-ਸ--ਾ -ੈ। ਹ--- ਸ--- ਹ-- ਹ-ਟ- ਸ-ਤ- ਹ-। ------------- ਹੋਟਲ ਸਸਤਾ ਹੈ। 0
H-ṭa-a-sas-t- --i. H----- s----- h--- H-ṭ-l- s-s-t- h-i- ------------------ Hōṭala sasatā hai.
Ell s’allotja en un hotel barat. ਉ- -ੱ--ਸਸਤ- -ੋਟ--ਵਿ---ਰ--ੰ-ਾ---। ਉ- ਇ-- ਸ--- ਹ--- ਵ--- ਰ----- ਹ-- ਉ- ਇ-ਕ ਸ-ਤ- ਹ-ਟ- ਵ-ੱ- ਰ-ਿ-ਦ- ਹ-। -------------------------------- ਉਹ ਇੱਕ ਸਸਤੇ ਹੋਟਲ ਵਿੱਚ ਰਹਿੰਦਾ ਹੈ। 0
Uh- i---s-satē-hōṭa-- -ic- ra-i-- h-i. U-- i-- s----- h----- v--- r----- h--- U-a i-a s-s-t- h-ṭ-l- v-c- r-h-d- h-i- -------------------------------------- Uha ika sasatē hōṭala vica rahidā hai.
Ell té un cotxe. ਉ------- ਇ-- --ਡ----। ਉ--- ਕ-- ਇ-- ਗ--- ਹ-- ਉ-ਦ- ਕ-ਲ ਇ-ਕ ਗ-ਡ- ਹ-। --------------------- ਉਸਦੇ ਕੋਲ ਇੱਕ ਗੱਡੀ ਹੈ। 0
Us--ē-k-la i-- g-ḍ- ---. U---- k--- i-- g--- h--- U-a-ē k-l- i-a g-ḍ- h-i- ------------------------ Usadē kōla ika gaḍī hai.
El cotxe és car. ਗ--ੀ ਮ-ਿੰ-ੀ ਹ-। ਗ--- ਮ----- ਹ-- ਗ-ਡ- ਮ-ਿ-ਗ- ਹ-। --------------- ਗੱਡੀ ਮਹਿੰਗੀ ਹੈ। 0
Ga-ī---hi-- -a-. G--- m----- h--- G-ḍ- m-h-g- h-i- ---------------- Gaḍī mahigī hai.
Té un cotxe car. ਉ--ੇ ਕੋਲ--ੱਕ-ਮ--ੰਗੀ ਗੱ-ੀ -ੈ। ਉ--- ਕ-- ਇ-- ਮ----- ਗ--- ਹ-- ਉ-ਦ- ਕ-ਲ ਇ-ਕ ਮ-ਿ-ਗ- ਗ-ਡ- ਹ-। ---------------------------- ਉਸਦੇ ਕੋਲ ਇੱਕ ਮਹਿੰਗੀ ਗੱਡੀ ਹੈ। 0
Usad- kōla ik--m--i-ī-ga-ī----. U---- k--- i-- m----- g--- h--- U-a-ē k-l- i-a m-h-g- g-ḍ- h-i- ------------------------------- Usadē kōla ika mahigī gaḍī hai.
Ell llegeix una novel•la. ਉਹ --- --ਵਲ-ਪ-੍----ਹ---ੈ। ਉ- ਇ-- ਨ--- ਪ--- ਰ--- ਹ-- ਉ- ਇ-ਕ ਨ-ਵ- ਪ-੍- ਰ-ਹ- ਹ-। ------------------------- ਉਹ ਇੱਕ ਨਾਵਲ ਪੜ੍ਹ ਰਿਹਾ ਹੈ। 0
Uh--i-a-nāv-l- --ṛ-a -i---ha-. U-- i-- n----- p---- r--- h--- U-a i-a n-v-l- p-ṛ-a r-h- h-i- ------------------------------ Uha ika nāvala paṛha rihā hai.
La novel•la és avorrida. ਨਾ-ਲ----ਸ---। ਨ--- ਨ--- ਹ-- ਨ-ਵ- ਨ-ਰ- ਹ-। ------------- ਨਾਵਲ ਨੀਰਸ ਹੈ। 0
N-val- nīras----i. N----- n----- h--- N-v-l- n-r-s- h-i- ------------------ Nāvala nīrasa hai.
Llegeix una novel•la avorrida. ਉਹ ਇ-- ---ਸ -ਾ-ਲ ---- ਰ-ਹਾ-ਹ-। ਉ- ਇ-- ਨ--- ਨ--- ਪ--- ਰ--- ਹ-- ਉ- ਇ-ਕ ਨ-ਰ- ਨ-ਵ- ਪ-੍- ਰ-ਹ- ਹ-। ------------------------------ ਉਹ ਇੱਕ ਨੀਰਸ ਨਾਵਲ ਪੜ੍ਹ ਰਿਹਾ ਹੈ। 0
U-- i----ī---- ----l---a-ha----- h--. U-- i-- n----- n----- p---- r--- h--- U-a i-a n-r-s- n-v-l- p-ṛ-a r-h- h-i- ------------------------------------- Uha ika nīrasa nāvala paṛha rihā hai.
Ella mira una pel•lícula. ਉ- -------- ਦੇ--ਰ-ੀ ਹੈ। ਉ- ਇ-- ਫ--- ਦ-- ਰ-- ਹ-- ਉ- ਇ-ਕ ਫ-ਲ- ਦ-ਖ ਰ-ੀ ਹ-। ----------------------- ਉਹ ਇੱਕ ਫਿਲਮ ਦੇਖ ਰਹੀ ਹੈ। 0
Uha --a--hi---a-d-kha-ra-ī-h-i. U-- i-- p------ d---- r--- h--- U-a i-a p-i-a-a d-k-a r-h- h-i- ------------------------------- Uha ika philama dēkha rahī hai.
La pel•lícula és emocionant. ਫ-ਲਮ -ਿ-ਚ---ਹ-। ਫ--- ਦ----- ਹ-- ਫ-ਲ- ਦ-ਲ-ਸ- ਹ-। --------------- ਫਿਲਮ ਦਿਲਚਸਪ ਹੈ। 0
Phi-ama di--ca-a-- ---. P------ d--------- h--- P-i-a-a d-l-c-s-p- h-i- ----------------------- Philama dilacasapa hai.
Ella mira una pel•lícula emocionant. ਉਹ -ੱਕ -ਿ---ਪ ---ਮ-ਦ---ਰਹ- --। ਉ- ਇ-- ਦ----- ਫ--- ਦ-- ਰ-- ਹ-- ਉ- ਇ-ਕ ਦ-ਲ-ਸ- ਫ-ਲ- ਦ-ਖ ਰ-ੀ ਹ-। ------------------------------ ਉਹ ਇੱਕ ਦਿਲਚਸਪ ਫਿਲਮ ਦੇਖ ਰਹੀ ਹੈ। 0
Uh- -k- -il---s-p- --il--a-d---- --h----i. U-- i-- d--------- p------ d---- r--- h--- U-a i-a d-l-c-s-p- p-i-a-a d-k-a r-h- h-i- ------------------------------------------ Uha ika dilacasapa philama dēkha rahī hai.

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...