Manual de conversa

ca A cal metge   »   el Στον γιατρό

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [πενήντα επτά]

57 [penḗnta eptá]

Στον γιατρό

[Ston giatró]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Έ-ω --α-ρ-ντ-βο----ον --ατρ-. Έ-- έ-- ρ------- σ--- γ------ Έ-ω έ-α ρ-ν-ε-ο- σ-ο- γ-α-ρ-. ----------------------------- Έχω ένα ραντεβού στον γιατρό. 0
É--ō -na ----eb-- ---n --a--ó. É--- é-- r------- s--- g------ É-h- é-a r-n-e-o- s-o- g-a-r-. ------------------------------ Échō éna ranteboú ston giatró.
Tinc una cita a les deu en punt. Τ-----τεβο---ο- είνα- στις -0. Τ- ρ------- μ-- ε---- σ--- 1-- Τ- ρ-ν-ε-ο- μ-υ ε-ν-ι σ-ι- 1-. ------------------------------ Το ραντεβού μου είναι στις 10. 0
To -a-t--oú m----ín-i sti- 10. T- r------- m-- e---- s--- 1-- T- r-n-e-o- m-u e-n-i s-i- 1-. ------------------------------ To ranteboú mou eínai stis 10.
Com es diu vostè? Πώ--ε--α---ο--νο-ά---ς; Π-- ε---- τ- ό---- σ--- Π-ς ε-ν-ι τ- ό-ο-ά σ-ς- ----------------------- Πώς είναι το όνομά σας; 0
P-s -í-ai--- ----á-sa-? P-- e---- t- ó---- s--- P-s e-n-i t- ó-o-á s-s- ----------------------- Pṓs eínai to ónomá sas?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Π------- ---ί-τε σ--ν α----σ---ν-μο-ή-. Π------- κ------ σ--- α------ α-------- Π-ρ-κ-λ- κ-θ-σ-ε σ-η- α-θ-υ-α α-α-ο-ή-. --------------------------------------- Παρακαλώ καθίστε στην αίθουσα αναμονής. 0
P-r---lṓ---t--st--s--n-aíthousa ---m--ḗ-. P------- k------- s--- a------- a-------- P-r-k-l- k-t-í-t- s-ē- a-t-o-s- a-a-o-ḗ-. ----------------------------------------- Parakalṓ kathíste stēn aíthousa anamonḗs.
El metge ja arriba. Ο γ-ατρό--θ- --θει-αμ-σ-ς. Ο γ------ θ- έ---- α------ Ο γ-α-ρ-ς θ- έ-θ-ι α-έ-ω-. -------------------------- Ο γιατρός θα έρθει αμέσως. 0
O -ia-rós-t-a -r---i a--sō-. O g------ t-- é----- a------ O g-a-r-s t-a é-t-e- a-é-ō-. ---------------------------- O giatrós tha érthei amésōs.
On està assegurat (-ada)? Π---εί-τ--α--α-ισμ-ν-- - --φ-λ-σ---η; Π-- ε---- α----------- / α----------- Π-ύ ε-σ-ε α-φ-λ-σ-έ-ο- / α-φ-λ-σ-έ-η- ------------------------------------- Πού είστε ασφαλισμένος / ασφαλισμένη; 0
P-- eí--e ---h-li-m---s - as-hal-sm-n-? P-- e---- a------------ / a------------ P-ú e-s-e a-p-a-i-m-n-s / a-p-a-i-m-n-? --------------------------------------- Poú eíste asphalisménos / asphalisménē?
En què li puc ajudar? Τ- -π-ρώ να--άνω γ-α --ς; Τ- μ---- ν- κ--- γ-- σ--- Τ- μ-ο-ώ ν- κ-ν- γ-α σ-ς- ------------------------- Τι μπορώ να κάνω για σας; 0
Ti ----ṓ-n- k-n- gi- --s? T- m---- n- k--- g-- s--- T- m-o-ṓ n- k-n- g-a s-s- ------------------------- Ti mporṓ na kánō gia sas?
Que li fa mal alguna cosa? Έ---ε-------; Έ---- π------ Έ-ε-ε π-ν-υ-; ------------- Έχετε πόνους; 0
Éc--t- pón---? É----- p------ É-h-t- p-n-u-? -------------- Échete pónous?
On li fa mal? Π-ύ---νάτε; Π-- π------ Π-ύ π-ν-τ-; ----------- Πού πονάτε; 0
P-ú-po-á--? P-- p------ P-ú p-n-t-? ----------- Poú ponáte?
Encara em fa mal l’esquena. Π-νά-ι συ-έχει--- π-ά-- --υ. Π----- σ------- η π---- μ--- Π-ν-ε- σ-ν-χ-ι- η π-ά-η μ-υ- ---------------------------- Πονάει συνέχεια η πλάτη μου. 0
Po-á-i -ynéc-eia-ē --á-ē--ou. P----- s-------- ē p---- m--- P-n-e- s-n-c-e-a ē p-á-ē m-u- ----------------------------- Ponáei synécheia ē plátē mou.
Tinc sovint mals de cap. Έχ- ----ά-π-ν-κ--άλους. Έ-- σ---- π------------ Έ-ω σ-χ-ά π-ν-κ-φ-λ-υ-. ----------------------- Έχω συχνά πονοκεφάλους. 0
É-h- --c-ná p--ok--h--o-s. É--- s----- p------------- É-h- s-c-n- p-n-k-p-á-o-s- -------------------------- Échō sychná ponokephálous.
A vegades em fa mal la panxa. Κ-μ---φ--ά--ον--ι - --ι-ιά μ-υ. Κ---- φ--- π----- η κ----- μ--- Κ-μ-ά φ-ρ- π-ν-ε- η κ-ι-ι- μ-υ- ------------------------------- Καμιά φορά πονάει η κοιλιά μου. 0
Kami--p-or--p-n--i --koiliá--o-. K---- p---- p----- ē k----- m--- K-m-á p-o-á p-n-e- ē k-i-i- m-u- -------------------------------- Kamiá phorá ponáei ē koiliá mou.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Πα--κ--ώ----θ-ί-- --ό -η---ση κ-ι--άνω! Π------- γ------- α-- τ- μ--- κ-- π---- Π-ρ-κ-λ- γ-υ-ε-τ- α-ό τ- μ-σ- κ-ι π-ν-! --------------------------------------- Παρακαλώ γδυθείτε από τη μέση και πάνω! 0
Par--a-ṓ gd-theí-e --ó -ē---s- k---pá-ō! P------- g-------- a-- t- m--- k-- p---- P-r-k-l- g-y-h-í-e a-ó t- m-s- k-i p-n-! ---------------------------------------- Parakalṓ gdytheíte apó tē mésē kai pánō!
Si us plau, estiri’s a la llitera! Πα----λώ--απ-ώ--ε! Π------- ξ-------- Π-ρ-κ-λ- ξ-π-ώ-τ-! ------------------ Παρακαλώ ξαπλώστε! 0
P--akal- x-plṓ-te! P------- x-------- P-r-k-l- x-p-ṓ-t-! ------------------ Parakalṓ xaplṓste!
La tensió és normal. Η-π---- -ί--ι εν-άξει. Η π---- ε---- ε------- Η π-ε-η ε-ν-ι ε-τ-ξ-ι- ---------------------- Η πίεση είναι εντάξει. 0
Ē -íe-ē-----i ---á--i. Ē p---- e---- e------- Ē p-e-ē e-n-i e-t-x-i- ---------------------- Ē píesē eínai entáxei.
Ara li posaré una injecció. Θα --ς κ-ν- μ-α-ένε-η. Θ- σ-- κ--- μ-- έ----- Θ- σ-ς κ-ν- μ-α έ-ε-η- ---------------------- Θα σας κάνω μία ένεση. 0
T-- -as -ánō-mía é---ē. T-- s-- k--- m-- é----- T-a s-s k-n- m-a é-e-ē- ----------------------- Tha sas kánō mía énesē.
Li prescric unes pastilles. Θα σ-ς-δώσ--χ-πια. Θ- σ-- δ--- χ----- Θ- σ-ς δ-σ- χ-π-α- ------------------ Θα σας δώσω χάπια. 0
T---s---dṓsō c----a. T-- s-- d--- c------ T-a s-s d-s- c-á-i-. -------------------- Tha sas dṓsō chápia.
Li dono una recepta per a la farmàcia. Θ--σας δ-σ- μί--συ----ή-γι- το -α------ο. Θ- σ-- δ--- μ-- σ------ γ-- τ- φ--------- Θ- σ-ς δ-σ- μ-α σ-ν-α-ή γ-α τ- φ-ρ-α-ε-ο- ----------------------------------------- Θα σας δώσω μία συνταγή για το φαρμακείο. 0
T-- s---d--ō--ía--ynt-g- -ia--- ---r---e-o. T-- s-- d--- m-- s------ g-- t- p---------- T-a s-s d-s- m-a s-n-a-ḗ g-a t- p-a-m-k-í-. ------------------------------------------- Tha sas dṓsō mía syntagḗ gia to pharmakeío.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!