Manual de conversa

ca A cal metge   »   kk At the doctor

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [елу жеті]

57 [elw jeti]

At the doctor

[Därigerde]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Мен -ә-і----- -----ғ-нм--. М-- д-------- ж----------- М-н д-р-г-р-е ж-з-л-а-м-н- -------------------------- Мен дәрігерге жазылғанмын. 0
Men d--ig-rg- --z--ğ-n---. M-- d-------- j----------- M-n d-r-g-r-e j-z-l-a-m-n- -------------------------- Men därigerge jazılğanmın.
Tinc una cita a les deu en punt. Ме-і-қ---л-а- ----т- -а--т---. М--- қ------- у----- с---- о-- М-н- қ-б-л-а- у-қ-т- с-ғ-т о-. ------------------------------ Мені қабылдау уақыты сағат он. 0
Men----bılda- -aq-tı--ağ-- o-. M--- q------- w----- s---- o-- M-n- q-b-l-a- w-q-t- s-ğ-t o-. ------------------------------ Meni qabıldaw waqıtı sağat on.
Com es diu vostè? Т--ің-з ---? Т------ к--- Т-г-ң-з к-м- ------------ Тегіңіз кім? 0
T-g-ñ-- kim? T------ k--- T-g-ñ-z k-m- ------------ Tegiñiz kim?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. К-ту------сін---о-ыр--тұ--ңыз. К--- б--------- о---- т------- К-т- б-л-е-і-д- о-ы-а т-р-ң-з- ------------------------------ Күту бөлмесінде отыра тұрыңыз. 0
K--w---lm-sind--o-ıra ----ñı-. K--- b--------- o---- t------- K-t- b-l-e-i-d- o-ı-a t-r-ñ-z- ------------------------------ Kütw bölmesinde otıra turıñız.
El metge ja arriba. Д----ер-қа--р -е--д-. Д------ қ---- к------ Д-р-г-р қ-з-р к-л-д-. --------------------- Дәрігер қазір келеді. 0
D---ger-qazir -ele--. D------ q---- k------ D-r-g-r q-z-r k-l-d-. --------------------- Däriger qazir keledi.
On està assegurat (-ada)? С-з---- -ерде --қ--нд-ры--ансы-? С-- қ-- ж---- с----------------- С-з қ-й ж-р-е с-қ-а-д-р-л-а-с-з- -------------------------------- Сіз қай жерде сақтандырылғансыз? 0
Si------je-de sa--and-r---ans--? S-- q-- j---- s----------------- S-z q-y j-r-e s-q-a-d-r-l-a-s-z- -------------------------------- Siz qay jerde saqtandırılğansız?
En què li puc ajudar? С--г- қан-а---ө--- к-----ей-н? С---- қ----- к---- к---------- С-з-е қ-н-а- к-м-к к-р-е-е-і-? ------------------------------ Сізге қандай көмек көрсетейін? 0
S--ge--an-ay -ö--k kö-se-----? S---- q----- k---- k---------- S-z-e q-n-a- k-m-k k-r-e-e-i-? ------------------------------ Sizge qanday kömek körseteyin?
Que li fa mal alguna cosa? Б-р ж---ңі------а-м-? Б-- ж------ а---- м-- Б-р ж-р-ң-з а-ы-а м-? --------------------- Бір жеріңіз ауыра ма? 0
Bi---e-iñiz-awır--m-? B-- j------ a---- m-- B-r j-r-ñ-z a-ı-a m-? --------------------- Bir jeriñiz awıra ma?
On li fa mal? Қа- же--ңі--а-ырады? Қ-- ж------ а------- Қ-й ж-р-ң-з а-ы-а-ы- -------------------- Қай жеріңіз ауырады? 0
Q---jeriñi- awı---ı? Q-- j------ a------- Q-y j-r-ñ-z a-ı-a-ı- -------------------- Qay jeriñiz awıradı?
Encara em fa mal l’esquena. А-қам -н-м- ау-р-п-тұр-ды. А---- ү---- а----- т------ А-қ-м ү-е-і а-ы-ы- т-р-д-. -------------------------- Арқам үнемі ауырып тұрады. 0
A-q-m ü-em- ---r--------ı. A---- ü---- a----- t------ A-q-m ü-e-i a-ı-ı- t-r-d-. -------------------------- Arqam ünemi awırıp turadı.
Tinc sovint mals de cap. М--і---ас-м--и- --ырады. М---- б---- ж-- а------- М-н-ң б-с-м ж-і а-ы-а-ы- ------------------------ Менің басым жиі ауырады. 0
Me-iñ------ -----w---d-. M---- b---- j-- a------- M-n-ñ b-s-m j-i a-ı-a-ı- ------------------------ Meniñ basım jïi awıradı.
A vegades em fa mal la panxa. К--д---шім--уыр--ы. К---- і--- а------- К-й-е і-і- а-ы-а-ы- ------------------- Кейде ішім ауырады. 0
Ke-de-işi- a-ı-adı. K---- i--- a------- K-y-e i-i- a-ı-a-ı- ------------------- Keyde işim awıradı.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Б-----------ше------з! Б---- д---- ш--------- Б-л-е д-й-н ш-ш-н-ң-з- ---------------------- Белге дейін шешініңіз! 0
Be--e-de-i- ---i-iñi-! B---- d---- ş--------- B-l-e d-y-n ş-ş-n-ñ-z- ---------------------- Belge deyin şeşiniñiz!
Si us plau, estiri’s a la llitera! К-----аға-жаты-ы-! К-------- ж------- К-ш-т-а-а ж-т-ң-з- ------------------ Кушеткаға жатыңыз! 0
K--etk--a ja-ı-ız! K-------- j------- K-ş-t-a-a j-t-ñ-z- ------------------ Kwşetkağa jatıñız!
La tensió és normal. Қ---қыс--ы қал-п-ы. Қ-- қ----- қ------- Қ-н қ-с-м- қ-л-п-ы- ------------------- Қан қысымы қалыпты. 0
Qa- qı--m- ---ıp--. Q-- q----- q------- Q-n q-s-m- q-l-p-ı- ------------------- Qan qısımı qalıptı.
Ara li posaré una injecció. М-н -із-- дә-- ---мін. М-- с---- д--- е------ М-н с-з-е д-р- е-е-і-. ---------------------- Мен сізге дәрі егемін. 0
M------g- ---i ---m--. M-- s---- d--- e------ M-n s-z-e d-r- e-e-i-. ---------------------- Men sizge däri egemin.
Li prescric unes pastilles. С---е --рі--ер--ін. С---- д--- б------- С-з-е д-р- б-р-м-н- ------------------- Сізге дәрі беремін. 0
Sizg- --ri--e-e---. S---- d--- b------- S-z-e d-r- b-r-m-n- ------------------- Sizge däri beremin.
Li dono una recepta per a la farmàcia. С-з-е дә--х-на-- р------ж---- б--емін. С---- д--------- р----- ж---- б------- С-з-е д-р-х-н-ғ- р-ц-п- ж-з-п б-р-м-н- -------------------------------------- Сізге дәріханаға рецепт жазып беремін. 0
Sizg- -är---n--- -ece-----z-- be---in. S---- d--------- r----- j---- b------- S-z-e d-r-x-n-ğ- r-c-p- j-z-p b-r-m-n- -------------------------------------- Sizge därixanağa recept jazıp beremin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!