Manual de conversa

ca Al banc   »   bg В банката

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [шейсет]

60 [sheyset]

В банката

[V bankata]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Voldria obrir un compte. Бих-ис--л-- и--ала -- -- о-вор- --ет--. Б-- и---- / и----- д- с- о----- с------ Б-х и-к-л / и-к-л- д- с- о-в-р- с-е-к-. --------------------------------------- Бих искал / искала да си отворя сметка. 0
Bi---is-a- /-i-k--a-d------tvorya --e-k-. B--- i---- / i----- d- s- o------ s------ B-k- i-k-l / i-k-l- d- s- o-v-r-a s-e-k-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da si otvorya smetka.
Aquest és el meu passaport. Е---п----рта--и. Е-- п------- м-- Е-о п-с-о-т- м-. ---------------- Ето паспорта ми. 0
Eto p--------m-. E-- p------- m-- E-o p-s-o-t- m-. ---------------- Eto pasporta mi.
I aquesta és la meva adreça. Тов- ---д--с-т м-. Т--- е а------ м-- Т-в- е а-р-с-т м-. ------------------ Това е адресът ми. 0
T--a-ye a-re-y- -i. T--- y- a------ m-- T-v- y- a-r-s-t m-. ------------------- Tova ye adresyt mi.
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Б-- --к-л-/-и---л--д--в--са-па-и-по с--т-а-- си. Б-- и---- / и----- д- в---- п--- п- с------- с-- Б-х и-к-л / и-к-л- д- в-е-а п-р- п- с-е-к-т- с-. ------------------------------------------------ Бих искал / искала да внеса пари по сметката си. 0
Bi-h--sk-l-/-is---- -a ---s-----i--o-s---k-ta--i. B--- i---- / i----- d- v---- p--- p- s------- s-- B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a p-r- p- s-e-k-t- s-. ------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vnesa pari po smetkata si.
Voldria treure diners del meu compte. Би--иска--- --ка-а да--з-------ари -т--ме---т--си. Б-- и---- / и----- д- и------ п--- о- с------- с-- Б-х и-к-л / и-к-л- д- и-т-г-я п-р- о- с-е-к-т- с-. -------------------------------------------------- Бих искал / искала да изтегля пари от сметката си. 0
B--h--ska- / -s--la------t-g-y- --r- o-----tk-t--s-. B--- i---- / i----- d- i------- p--- o- s------- s-- B-k- i-k-l / i-k-l- d- i-t-g-y- p-r- o- s-e-k-t- s-. ---------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da izteglya pari ot smetkata si.
Voldria rebre el meu extracte de compte. Бих--ск-л --и-кал--------м- и---е-е-ият--от------ата. Б-- и---- / и----- д- в---- и----------- о- с-------- Б-х и-к-л / и-к-л- д- в-е-а и-в-е-е-и-т- о- с-е-к-т-. ----------------------------------------------------- Бих искал / искала да взема извлеченията от сметката. 0
Bik- i--a--/ isk-------v--ma----le-he-i---a ----metka--. B--- i---- / i----- d- v---- i------------- o- s-------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a i-v-e-h-n-y-t- o- s-e-k-t-. -------------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vzema izvlecheniyata ot smetkata.
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Бих -с-а--/-искала-------е-р- ед-н -ъ--ичес-и -е-. Б-- и---- / и----- д- о------ е--- п--------- ч--- Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-р-б-я е-и- п-т-и-е-к- ч-к- -------------------------------------------------- Бих искал / искала да осребря един пътнически чек. 0
B-k- iska--/ -skal- da-osreb-y- ye--- p-t-ic--s-------. B--- i---- / i----- d- o------- y---- p---------- c---- B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-r-b-y- y-d-n p-t-i-h-s-i c-e-. ------------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da osrebrya yedin pytnicheski chek.
Quant és la comissió? Ка--и-са-т-кс-те? К---- с- т------- К-к-и с- т-к-и-е- ----------------- Какви са таксите? 0
Ka--i ----a--it-? K---- s- t------- K-k-i s- t-k-i-e- ----------------- Kakvi sa taksite?
On haig de signar? К-д------е-п--пи-а? К--- д- с- п------- К-д- д- с- п-д-и-а- ------------------- Къде да се подпиша? 0
K-de ----e-p-d-is-a? K--- d- s- p-------- K-d- d- s- p-d-i-h-? -------------------- Kyde da se podpisha?
Espero una transferència d’Alemanya. О---в-- -ре--д -- Ге----и-. О------ п----- о- Г-------- О-а-в-м п-е-о- о- Г-р-а-и-. --------------------------- Очаквам превод от Германия. 0
Ocha-v-- -r-v----- -er--n---. O------- p----- o- G--------- O-h-k-a- p-e-o- o- G-r-a-i-a- ----------------------------- Ochakvam prevod ot Germaniya.
Aquest és el meu número de compte. Т-в- - н-------а-м-т--та-ми. Т--- е н----- н- м------ м-- Т-в- е н-м-р- н- м-т-а-а м-. ---------------------------- Това е номера на метката ми. 0
T--a--- ----ra na -et-a-a-m-. T--- y- n----- n- m------ m-- T-v- y- n-m-r- n- m-t-a-a m-. ----------------------------- Tova ye nomera na metkata mi.
Han arribat els diners? Пар--е --и-ти-н-х- л-? П----- п---------- л-- П-р-т- п-и-т-г-а-а л-? ---------------------- Парите пристигнаха ли? 0
Pa---e ----t-gn---a -i? P----- p----------- l-- P-r-t- p-i-t-g-a-h- l-? ----------------------- Parite pristignakha li?
Voldria canviar aquests diners. Би- ----л-/ --к-ла-да о---н- тез--п-ри. Б-- и---- / и----- д- о----- т--- п---- Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-м-н- т-з- п-р-. --------------------------------------- Бих искал / искала да обменя тези пари. 0
Bikh-is-a- - iskala-da obm---a-te-- --ri. B--- i---- / i----- d- o------ t--- p---- B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-m-n-a t-z- p-r-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da obmenya tezi pari.
Necessito dòlars americans. Т-я--а--м--щатск--д----и. Т------ м- щ----- д------ Т-я-в-т м- щ-т-к- д-л-р-. ------------------------- Трябват ми щатски долари. 0
Try---a- m--s-c-at-k--d-lari. T------- m- s-------- d------ T-y-b-a- m- s-c-a-s-i d-l-r-. ----------------------------- Tryabvat mi shchatski dolari.
Doni’m bitllets petits, si us plau. Мол---да--- ми -р--ни-б---но--. М---- д---- м- д----- б-------- М-л-, д-й-е м- д-е-н- б-н-н-т-. ------------------------------- Моля, дайте ми дребни банкноти. 0
Mol-a, --yte-mi d----- --n-n-ti. M----- d---- m- d----- b-------- M-l-a- d-y-e m- d-e-n- b-n-n-t-. -------------------------------- Molya, dayte mi drebni banknoti.
Que hi ha un caixer automàtic? Тук -м--ли банк--а-? Т-- и-- л- б-------- Т-к и-а л- б-н-о-а-? -------------------- Тук има ли банкомат? 0
T-- i-- ---b-----at? T-- i-- l- b-------- T-k i-a l- b-n-o-a-? -------------------- Tuk ima li bankomat?
Quants diners puc treure? К--в- сум--м-ж- д--се--е---? К---- с--- м--- д- с- т----- К-к-а с-м- м-ж- д- с- т-г-и- ---------------------------- Каква сума може да се тегли? 0
Kak---suma--ozhe-d- se-tegli? K---- s--- m---- d- s- t----- K-k-a s-m- m-z-e d- s- t-g-i- ----------------------------- Kakva suma mozhe da se tegli?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? К----р--итн- --р---мож- д--с- из-ол-в-? К-- к------- к---- м--- д- с- и-------- К-я к-е-и-н- к-р-а м-ж- д- с- и-п-л-в-? --------------------------------------- Коя кредитна карта може да се използва? 0
K-ya -----tna-ka--- m-zh- da -- ----lz-a? K--- k------- k---- m---- d- s- i-------- K-y- k-e-i-n- k-r-a m-z-e d- s- i-p-l-v-? ----------------------------------------- Koya kreditna karta mozhe da se izpolzva?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...