Manual de conversa

ca Al banc   »   kk At the bank

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [алпыс]

60 [alpıs]

At the bank

[Bankte]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Voldria obrir un compte. Ме- --- а-а-ы- д-п--д--. М-- ш-- а----- д-- е---- М-н ш-т а-а-ы- д-п е-і-. ------------------------ Мен шот ашайын деп едім. 0
Men-şot-a-ayı- -ep-ed-m. M-- ş-- a----- d-- e---- M-n ş-t a-a-ı- d-p e-i-. ------------------------ Men şot aşayın dep edim.
Aquest és el meu passaport. Мына--- т-лқ-ж---м. М---- - т---------- М-н-у - т-л-ұ-а-ы-. ------------------- Мынау - төлқұжатым. 0
M-naw -----q-----m. M---- - t---------- M-n-w - t-l-u-a-ı-. ------------------- Mınaw - tölqujatım.
I aquesta és la meva adreça. М-н-у-- ме-е-жа-ы-. М---- - м---------- М-н-у - м-к-н-а-ы-. ------------------- Мынау - мекенжайым. 0
Mına--- -ek--ja--m. M---- - m---------- M-n-w - m-k-n-a-ı-. ------------------- Mınaw - mekenjayım.
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Шотыма а-ша-сал--м --- -д--. Ш----- а--- с----- д-- е---- Ш-т-м- а-ш- с-л-а- д-п е-і-. ---------------------------- Шотыма ақша салсам деп едім. 0
Ş-t--- --ş- s-l--- de- e---. Ş----- a--- s----- d-- e---- Ş-t-m- a-ş- s-l-a- d-p e-i-. ---------------------------- Şotıma aqşa salsam dep edim.
Voldria treure diners del meu compte. Шо--м--н ---а-алс-м де- е--м. Ш------- а--- а---- д-- е---- Ш-т-м-а- а-ш- а-с-м д-п е-і-. ----------------------------- Шотымнан ақша алсам деп едім. 0
Şotımna- a-şa al-am--e- ----. Ş------- a--- a---- d-- e---- Ş-t-m-a- a-ş- a-s-m d-p e-i-. ----------------------------- Şotımnan aqşa alsam dep edim.
Voldria rebre el meu extracte de compte. Ш-т----- --і-ді-к--і-м- --са------ем. Ш------- ү----- к------ а---- д-- е-- Ш-т-м-а- ү-і-д- к-ш-р-е а-с-м д-п е-. ------------------------------------- Шотымнан үзінді көшірме алсам деп ем. 0
Şo-ı--an ü--n-i-kö-ir-e--l--m d-----. Ş------- ü----- k------ a---- d-- e-- Ş-t-m-a- ü-i-d- k-ş-r-e a-s-m d-p e-. ------------------------------------- Şotımnan üzindi köşirme alsam dep em.
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Жо- -е-і -ойын-а-ақ----л----к-л-д-. Ж-- ч--- б------ а--- а---- к------ Ж-л ч-г- б-й-н-а а-ш- а-ғ-м к-л-д-. ----------------------------------- Жол чегі бойынша ақша алғым келеді. 0
J----eg- boy-nş----şa--l--m-keled-. J-- ç--- b------ a--- a---- k------ J-l ç-g- b-y-n-a a-ş- a-ğ-m k-l-d-. ----------------------------------- Jol çegi boyınşa aqşa alğım keledi.
Quant és la comissió? Коми-си----н--? К------- қ----- К-м-с-и- қ-н-а- --------------- Комиссия қанша? 0
Ko-ï-s-y- q-n-a? K-------- q----- K-m-s-ï-a q-n-a- ---------------- Komïssïya qanşa?
On haig de signar? Қай ж-рге қ----оя-ы-? Қ-- ж---- қ-- қ------ Қ-й ж-р-е қ-л қ-я-ы-? --------------------- Қай жерге қол қояйын? 0
Qay j--ge-qol--o-a---? Q-- j---- q-- q------- Q-y j-r-e q-l q-y-y-n- ---------------------- Qay jerge qol qoyayın?
Espero una transferència d’Alemanya. Г--ман-я-а- ақ-а-а-дарым-н к-ті- --- е-ім. Г---------- а--- а-------- к---- ж-- е---- Г-р-а-и-д-н а-ш- а-д-р-м-н к-т-п ж-р е-і-. ------------------------------------------ Германиядан ақша аударымын күтіп жүр едім. 0
G-rm--ïy-d-- aq---awd--ım-n-kütip jür-----. G----------- a--- a-------- k---- j-- e---- G-r-a-ï-a-a- a-ş- a-d-r-m-n k-t-p j-r e-i-. ------------------------------------------- Germanïyadan aqşa awdarımın kütip jür edim.
Aquest és el meu número de compte. Мынау---шот--н-- ---і-і. М---- - ш------- н------ М-н-у - ш-т-м-ы- н-м-р-. ------------------------ Мынау - шотымның нөмірі. 0
Mın-------t-m-ıñ -ö---i. M---- - ş------- n------ M-n-w - ş-t-m-ı- n-m-r-. ------------------------ Mınaw - şotımnıñ nömiri.
Han arribat els diners? Ақша --с-і --? А--- т---- м-- А-ш- т-с-і м-? -------------- Ақша түсті ме? 0
Aq-- -ü--i -e? A--- t---- m-- A-ş- t-s-i m-? -------------- Aqşa tüsti me?
Voldria canviar aquests diners. М-н-------ы-а--------ын д-п -д-м. М--- а----- а---------- д-- е---- М-н- а-ш-н- а-ы-т-р-й-н д-п е-і-. --------------------------------- Мына ақшаны ауыстырайын деп едім. 0
Mın- a-ş-n---w--tır-y-n -e--ed-m. M--- a----- a---------- d-- e---- M-n- a-ş-n- a-ı-t-r-y-n d-p e-i-. --------------------------------- Mına aqşanı awıstırayın dep edim.
Necessito dòlars americans. Ма------- ---лары -е---. М---- А-- д------ к----- М-ғ-н А-Ш д-л-а-ы к-р-к- ------------------------ Маған АҚШ доллары керек. 0
Mağa--AQ---oll-----erek. M---- A-- d------ k----- M-ğ-n A-Ş d-l-a-ı k-r-k- ------------------------ Mağan AQŞ dolları kerek.
Doni’m bitllets petits, si us plau. Ұ-ақ банкно--ар--- -е-іңі--і. Ұ--- б------------ б--------- Ұ-а- б-н-н-т-а-д-н б-р-ң-з-і- ----------------------------- Ұсақ банкноттардан беріңізші. 0
Us-q --nkn-tta--an--e--ñ-z-i. U--- b------------ b--------- U-a- b-n-n-t-a-d-n b-r-ñ-z-i- ----------------------------- Usaq banknottardan beriñizşi.
Que hi ha un caixer automàtic? М-н-а----ко-ат-б-- ма? М---- б------- б-- м-- М-н-а б-н-о-а- б-р м-? ---------------------- Мұнда банкомат бар ма? 0
M--da --n-oma- -a---a? M---- b------- b-- m-- M-n-a b-n-o-a- b-r m-? ---------------------- Munda bankomat bar ma?
Quants diners puc treure? Қа-ша-ақш- ---уг- --л---? Қ---- а--- ш----- б------ Қ-н-а а-ш- ш-ш-г- б-л-д-? ------------------------- Қанша ақша шешуге болады? 0
Q-n----qş- ş--w-- b-la--? Q---- a--- ş----- b------ Q-n-a a-ş- ş-ş-g- b-l-d-? ------------------------- Qanşa aqşa şeşwge boladı?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Қ--д-й не-и- к-р----н----------- -ол-д-? Қ----- н---- к------- п--------- б------ Қ-н-а- н-с-е к-р-а-ы- п-й-а-а-с- б-л-д-? ---------------------------------------- Қандай несие картасын пайдаланса болады? 0
Qa-d----e--e k--tas-----yda--n-a -o-a--? Q----- n---- k------- p--------- b------ Q-n-a- n-s-e k-r-a-ı- p-y-a-a-s- b-l-d-? ---------------------------------------- Qanday nesïe kartasın paydalansa boladı?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...