Manual de conversa

ca Al banc   »   be У банку

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [шэсцьдзесят]

60 [shests’dzesyat]

У банку

[U banku]

català bielorús Engegar Més
Voldria obrir un compte. Я х--- а------ р------. Я хачу адкрыць рахунак. 0
Y- k----- a------’ r-------. Ya k----- a------- r-------. Ya khachu adkryts’ rakhunak. Y- k-a-h- a-k-y-s’ r-k-u-a-. -----------------’---------.
Aquest és el meu passaport. Во-- м-- п------. Вось мой пашпарт. 0
V--’ m-- p-------. Vo-- m-- p-------. Vos’ moy pashpart. V-s’ m-y p-s-p-r-. ---’-------------.
I aquesta és la meva adreça. А в--- м-- а----. А вось мой адрас. 0
A v--’ m-- a----. A v--- m-- a----. A vos’ moy adras. A v-s’ m-y a-r-s. -----’----------.
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Я ж---- з------- г---- н- с--- р------. Я жадаю залічыць грошы на свой рахунак. 0
Y- z------ z--------’ g----- n- s--- r-------. Ya z------ z--------- g----- n- s--- r-------. Ya zhadayu zalіchyts’ groshy na svoy rakhunak. Y- z-a-a-u z-l-c-y-s’ g-o-h- n- s-o- r-k-u-a-. --------------------’------------------------.
Voldria treure diners del meu compte. Я ж---- з---- г---- з м---- р------. Я жадаю зняць грошы з майго рахунку. 0
Y- z------ z-----’ g----- z m---- r-------. Ya z------ z------ g----- z m---- r-------. Ya zhadayu znyats’ groshy z maygo rakhunku. Y- z-a-a-u z-y-t-’ g-o-h- z m-y-o r-k-u-k-. -----------------’------------------------.
Voldria rebre el meu extracte de compte. Я ж---- ў---- в------ з р------. Я жадаю ўзяць выпіскі з рахунку. 0
Y- z------ u-----’ v------ z r-------. Ya z------ u------ v------ z r-------. Ya zhadayu uzyats’ vypіskі z rakhunku. Y- z-a-a-u u-y-t-’ v-p-s-і z r-k-u-k-. -----------------’-------------------.
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Я ж---- а------- г---- п- п--------- ч---. Я жадаю атрымаць грошы па падарожным чэку. 0
Y- z------ a-------’ g----- p- p---------- c----. Ya z------ a-------- g----- p- p---------- c----. Ya zhadayu atrymats’ groshy pa padarozhnym cheku. Y- z-a-a-u a-r-m-t-’ g-o-h- p- p-d-r-z-n-m c-e-u. -------------------’----------------------------.
Quant és la comissió? Як-- с--- с-------- п------? Якую суму складаюць падаткі? 0
Y----- s--- s---------’ p------? Ya---- s--- s---------- p------? Yakuyu sumu skladayuts’ padatkі? Y-k-y- s-m- s-l-d-y-t-’ p-d-t-і? ----------------------’--------?
On haig de signar? Дз- я п------ р---------? Дзе я павінен распісацца? 0
D-- y- p------ r-----------? Dz- y- p------ r-----------? Dze ya pavіnen raspіsatstsa? D-e y- p-v-n-n r-s-і-a-s-s-? ---------------------------?
Espero una transferència d’Alemanya. Я ч---- п------ з Г-------. Я чакаю перавод з Германіі. 0
Y- c------ p------ z G-------. Ya c------ p------ z G-------. Ya chakayu peravod z Germanіі. Y- c-a-a-u p-r-v-d z G-r-a-і-. -----------------------------.
Aquest és el meu número de compte. Во-- н---- м---- р------. Вось нумар майго рахунку. 0
V--’ n---- m---- r-------. Vo-- n---- m---- r-------. Vos’ numar maygo rakhunku. V-s’ n-m-r m-y-o r-k-u-k-. ---’---------------------.
Han arribat els diners? Гр--- п--------? Грошы паступілі? 0
G----- p--------? Gr---- p--------? Groshy pastupіlі? G-o-h- p-s-u-і-і? ----------------?
Voldria canviar aquests diners. Я ж---- п------- г---- г----. Я жадаю памяняць гэтыя грошы. 0
Y- z------ p---------’ g----- g-----. Ya z------ p---------- g----- g-----. Ya zhadayu pamyanyats’ getyya groshy. Y- z-a-a-u p-m-a-y-t-’ g-t-y- g-o-h-. ---------------------’--------------.
Necessito dòlars americans. Мн- п-------- д----- З--. Мне патрэбныя долары ЗША. 0
M-- p--------- d----- Z---. Mn- p--------- d----- Z---. Mne patrebnyya dolary ZShA. M-e p-t-e-n-y- d-l-r- Z-h-. --------------------------.
Doni’m bitllets petits, si us plau. Ка-- л----- д---- м-- д------ к-----. Калі ласка, дайце мне дробныя купюры. 0
K--- l----, d----- m-- d------- k------. Ka-- l----- d----- m-- d------- k------. Kalі laska, daytse mne drobnyya kupyury. K-l- l-s-a, d-y-s- m-e d-o-n-y- k-p-u-y. ----------,----------------------------.
Que hi ha un caixer automàtic? Ту- ё--- б-------? Тут ёсць банкамат? 0
T-- y----’ b-------? Tu- y----- b-------? Tut yosts’ bankamat? T-t y-s-s’ b-n-a-a-? ---------’---------?
Quants diners puc treure? Ко---- г----- м---- з----? Колькі грошаў можна зняць? 0
K--’k- g------ m----- z-----’? Ko---- g------ m----- z------? Kol’kі groshau mozhna znyats’? K-l’k- g-o-h-u m-z-n- z-y-t-’? ---’------------------------’?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Як-- к-------- к----- м---- в-------------? Якія крэдытныя карткі можна выкарыстоўваць? 0
Y----- k--------- k----- m----- v-------------’? Ya---- k--------- k----- m----- v--------------? Yakіya kredytnyya kartkі mozhna vykarystouvats’? Y-k-y- k-e-y-n-y- k-r-k- m-z-n- v-k-r-s-o-v-t-’? ----------------------------------------------’?

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...