Manual de conversa

ca Al banc   »   sr У банци

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [шездесет]

60 [šezdeset]

У банци

[U banci]

català serbi Engegar Més
Voldria obrir un compte. Ја ж---- о------- р----. Ја желим отворити рачун. 0
J- ž---- o------- r----. Ja ž---- o------- r----. Ja želim otvoriti račun. J- ž-l-m o-v-r-t- r-č-n. -----------------------.
Aquest és el meu passaport. Ов-- ј- м-- п----. Овде је мој пасош. 0
O--- j- m-- p----. Ov-- j- m-- p----. Ovde je moj pasoš. O-d- j- m-j p-s-š. -----------------.
I aquesta és la meva adreça. А о--- ј- м--- а-----. А овде је моја адреса. 0
A o--- j- m--- a-----. A o--- j- m--- a-----. A ovde je moja adresa. A o-d- j- m-j- a-r-s-. ---------------------.
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Ја ж---- у------- н---- н- м-- р----. Ја желим уплатити новац на мој рачун. 0
J- ž---- u------- n---- n- m-- r----. Ja ž---- u------- n---- n- m-- r----. Ja želim uplatiti novac na moj račun. J- ž-l-m u-l-t-t- n-v-c n- m-j r-č-n. ------------------------------------.
Voldria treure diners del meu compte. Ја ж---- п-------- н---- с- с--- р-----. Ја желим подигнути новац са свог рачуна. 0
J- ž---- p-------- n---- s- s--- r-----. Ja ž---- p-------- n---- s- s--- r-----. Ja želim podignuti novac sa svog računa. J- ž-l-m p-d-g-u-i n-v-c s- s-o- r-č-n-. ---------------------------------------.
Voldria rebre el meu extracte de compte. Ја ж---- у---- и----- с- р-----. Ја желим узети изводе са рачуна. 0
J- ž---- u---- i----- s- r-----. Ja ž---- u---- i----- s- r-----. Ja želim uzeti izvode sa računa. J- ž-l-m u-e-i i-v-d- s- r-č-n-. -------------------------------.
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Ја ж---- у------- п------- ч--. Ја желим уновчити путнички чек. 0
J- ž---- u------- p------- č--. Ja ž---- u------- p------- č--. Ja želim unovčiti putnički ček. J- ž-l-m u-o-č-t- p-t-i-k- č-k. ------------------------------.
Quant és la comissió? Ко---- с- т-------? Колики су трошкови? 0
K----- s- t-------? Ko---- s- t-------? Koliki su troškovi? K-l-k- s- t-o-k-v-? ------------------?
On haig de signar? Гд- м---- п--------? Где морам потписати? 0
G-- m---- p--------? Gd- m---- p--------? Gde moram potpisati? G-e m-r-m p-t-i-a-i? -------------------?
Espero una transferència d’Alemanya. Ја о------- д------ и- Н------. Ја очекујем дознаку из Немачке. 0
J- o------- d------ i- N------. Ja o------- d------ i- N------. Ja očekujem doznaku iz Nemačke. J- o-e-u-e- d-z-a-u i- N-m-č-e. ------------------------------.
Aquest és el meu número de compte. Ов-- ј- м-- б--- р-----. Овде је мој број рачуна. 0
O--- j- m-- b--- r-----. Ov-- j- m-- b--- r-----. Ovde je moj broj računa. O-d- j- m-j b-o- r-č-n-. -----------------------.
Han arribat els diners? Да л- ј- н---- с-----? Да ли је новац стигао? 0
D- l- j- n---- s-----? Da l- j- n---- s-----? Da li je novac stigao? D- l- j- n-v-c s-i-a-? ---------------------?
Voldria canviar aquests diners. Ја ж---- з------- т-- н----. Ја желим заменити тај новац. 0
J- ž---- z------- t-- n----. Ja ž---- z------- t-- n----. Ja želim zameniti taj novac. J- ž-l-m z-m-n-t- t-j n-v-c. ---------------------------.
Necessito dòlars americans. Ја т----- а------- д-----. Ја требам америчке доларе. 0
J- t----- a------- d-----. Ja t----- a------- d-----. Ja trebam američke dolare. J- t-e-a- a-e-i-k- d-l-r-. -------------------------.
Doni’m bitllets petits, si us plau. Мо--- В--- д---- м- с---- н--------. Молим Вас, дајте ми ситне новчанице. 0
M---- V--, d---- m- s---- n--------. Mo--- V--- d---- m- s---- n--------. Molim Vas, dajte mi sitne novčanice. M-l-m V-s, d-j-e m- s-t-e n-v-a-i-e. ---------,-------------------------.
Que hi ha un caixer automàtic? Им- л- о--- б-------? Има ли овде банкомат? 0
I-- l- o--- b-------? Im- l- o--- b-------? Ima li ovde bankomat? I-a l- o-d- b-n-o-a-? --------------------?
Quants diners puc treure? Ко---- н---- с- м--- п--------? Колико новца се може подигнути? 0
K----- n---- s- m--- p--------? Ko---- n---- s- m--- p--------? Koliko novca se može podignuti? K-l-k- n-v-a s- m-ž- p-d-g-u-i? ------------------------------?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Ко-- к------- к------ с- м--- к--------? Које кредитне картице се могу користити? 0
K--- k------- k------ s- m--- k--------? Ko-- k------- k------ s- m--- k--------? Koje kreditne kartice se mogu koristiti? K-j- k-e-i-n- k-r-i-e s- m-g- k-r-s-i-i? ---------------------------------------?

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...