Manual de conversa

ca Els adverbis   »   mk Прилози

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Прилози

[Prilozi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
ja – encara no / mai веќ- -дн---–--ик-г-- -осе-а в--- е---- – н------ д----- в-ќ- е-н-ш – н-к-г-ш д-с-г- --------------------------- веќе еднаш – никогаш досега 0
v----y---ed-as----ni-o-ua-- dos---ua v------ y------ – n-------- d------- v-e-j-e y-d-a-h – n-k-g-a-h d-s-e-u- ------------------------------------ vyekjye yednash – nikoguash dosyegua
Ha estat a Berlín? Дали в-ќе--те----е в--Берлин? Д--- в--- с-- б--- в- Б------ Д-л- в-ќ- с-е б-л- в- Б-р-и-? ----------------------------- Дали веќе сте биле во Берлин? 0
Dal-----kj-e--tye--i-y- -o-By-rli-? D--- v------ s--- b---- v- B------- D-l- v-e-j-e s-y- b-l-e v- B-e-l-n- ----------------------------------- Dali vyekjye stye bilye vo Byerlin?
No, encara no / mai. Не--ни-о----до-ега--- Не,-с--ш-е---. Н-- н------ д------ / Н-- с----- н-- Н-, н-к-г-ш д-с-г-. / Н-, с-у-т- н-. ------------------------------------ Не, никогаш досега. / Не, сеуште не. 0
N-e-----ogu--h--o-yegu-- /-Ny-, ----o-h--e --e. N--- n-------- d-------- / N--- s--------- n--- N-e- n-k-g-a-h d-s-e-u-. / N-e- s-e-o-h-y- n-e- ----------------------------------------------- Nye, nikoguash dosyegua. / Nye, syeooshtye nye.
algú – ningú нек---- --кој н---- – н---- н-к-ј – н-к-ј ------------- некој – никој 0
nye--ј – -i-oј n----- – n---- n-e-o- – n-k-ј -------------- nyekoј – nikoј
Coneix vostè algú aquí? П-з-ават---- -в-е н---ј? П-------- л- о--- н----- П-з-а-а-е л- о-д- н-к-ј- ------------------------ Познавате ли овде некој? 0
P--n-v-----l--ov-ye--yek--? P--------- l- o---- n------ P-z-a-a-y- l- o-d-e n-e-o-? --------------------------- Poznavatye li ovdye nyekoј?
No, no conec ningú aquí. Не--н---о-нав-м ---ого. Н-- н- п------- н------ Н-, н- п-з-а-а- н-к-г-. ----------------------- Не, не познавам никого. 0
N----ny- pozna-a---ik--uo. N--- n-- p------- n------- N-e- n-e p-z-a-a- n-k-g-o- -------------------------- Nye, nye poznavam nikoguo.
encara – ja no у-те - н--пове-е у--- – н- п----- у-т- – н- п-в-ќ- ---------------- уште – не повеќе 0
oosh--e - ny- p--ye---e o------ – n-- p-------- o-s-t-e – n-e p-v-e-j-e ----------------------- ooshtye – nye povyekjye
Que es quedarà encara més temps? Ќ- --т-не-- ли-у--е---л-о -в-е? Ќ- о------- л- у--- д---- о---- Ќ- о-т-н-т- л- у-т- д-л-о о-д-? ------------------------------- Ќе останете ли уште долго овде? 0
Kjye---tan-e-------oosht-- d--g-o-ovd-e? K--- o--------- l- o------ d----- o----- K-y- o-t-n-e-y- l- o-s-t-e d-l-u- o-d-e- ---------------------------------------- Kjye ostanyetye li ooshtye dolguo ovdye?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Не,---с--е ---а-у-ам--о---е -ука. Н-- ј-- н- о-------- п----- т---- Н-, ј-с н- о-т-н-в-м п-в-ќ- т-к-. --------------------------------- Не, јас не останувам повеќе тука. 0
N--,--as ny- o-t-n-o-a--p--yekjy----o-a. N--- ј-- n-- o--------- p-------- t----- N-e- ј-s n-e o-t-n-o-a- p-v-e-j-e t-o-a- ---------------------------------------- Nye, јas nye ostanoovam povyekjye tooka.
alguna cosa més – res més у-те---ш-- –---шт----веќе у--- н---- – н---- п----- у-т- н-ш-о – н-ш-о п-в-ќ- ------------------------- уште нешто – ништо повеќе 0
oo---ye-----h-- – ---h-o -----kjye o------ n------ – n----- p-------- o-s-t-e n-e-h-o – n-s-t- p-v-e-j-e ---------------------------------- ooshtye nyeshto – nishto povyekjye
Encara vol alguna cosa més de beure? С--а-- -и-д-----нап---е у-----ешт-? С----- л- д- с- н------ у--- н----- С-к-т- л- д- с- н-п-е-е у-т- н-ш-о- ----------------------------------- Сакате ли да се напиете уште нешто? 0
S-k-ty---i-d- -y---apiy-ty--o-s--ye-ny-----? S------ l- d- s-- n-------- o------ n------- S-k-t-e l- d- s-e n-p-y-t-e o-s-t-e n-e-h-o- -------------------------------------------- Sakatye li da sye napiyetye ooshtye nyeshto?
No, no desitjo res més. Не- --с--е -а-а- ниш-о--о-еќ-. Н-- ј-- н- с---- н---- п------ Н-, ј-с н- с-к-м н-ш-о п-в-ќ-. ------------------------------ Не, јас не сакам ништо повеќе. 0
N----јas-ny- sak-- --sht-----y----e. N--- ј-- n-- s---- n----- p--------- N-e- ј-s n-e s-k-m n-s-t- p-v-e-j-e- ------------------------------------ Nye, јas nye sakam nishto povyekjye.
ja … alguna cosa – encara res в-ќе--е-то - -еу----н-ш-о в--- н---- – с----- н---- в-ќ- н-ш-о – с-у-т- н-ш-о ------------------------- веќе нешто – сеуште ништо 0
v-ekjye--ye---- –---eo-s--y-------o v------ n------ – s--------- n----- v-e-j-e n-e-h-o – s-e-o-h-y- n-s-t- ----------------------------------- vyekjye nyeshto – syeooshtye nishto
Ja ha menjat alguna cosa? Јад--т---и ве-е--еш--? Ј------ л- в--- н----- Ј-д-в-е л- в-ќ- н-ш-о- ---------------------- Јадевте ли веќе нешто? 0
Јad---t-e-li vy-k--e---esht-? Ј-------- l- v------ n------- Ј-d-e-t-e l- v-e-j-e n-e-h-o- ----------------------------- Јadyevtye li vyekjye nyeshto?
No, encara no he menjat res. Н----а--с---те н--ам --ден----шт-. Н-- ј-- с----- н---- ј----- н----- Н-, ј-с с-у-т- н-м-м ј-д-н- н-ш-о- ---------------------------------- Не, јас сеуште немам јадено ништо. 0
Ny-, --s --e-os-tye-n---a- -a-y--o ----t-. N--- ј-- s--------- n----- ј------ n------ N-e- ј-s s-e-o-h-y- n-e-a- ј-d-e-o n-s-t-. ------------------------------------------ Nye, јas syeooshtye nyemam јadyeno nishto.
algú més – ningú més уште н--ој-–-ник-ј-п-в--е у--- н---- – н---- п----- у-т- н-к-ј – н-к-ј п-в-ќ- ------------------------- уште некој – никој повеќе 0
oo-ht-e ny--o--–-ni-o- po-----ye o------ n----- – n---- p-------- o-s-t-e n-e-o- – n-k-ј p-v-e-j-e -------------------------------- ooshtye nyekoј – nikoј povyekjye
Algú més voldria un cafè? С-ка-----ште-------ка--? С--- л- у--- н---- к---- С-к- л- у-т- н-к-ј к-ф-? ------------------------ Сака ли уште некој кафе? 0
S--a -i-o--h-ye--ye--ј-----e? S--- l- o------ n----- k----- S-k- l- o-s-t-e n-e-o- k-f-e- ----------------------------- Saka li ooshtye nyekoј kafye?
No, ningú més. Н-----кој-п-----. Н-- н---- п------ Н-, н-к-ј п-в-ќ-. ----------------- Не, никој повеќе. 0
Nye, ---oј --v-e--ye. N--- n---- p--------- N-e- n-k-ј p-v-e-j-e- --------------------- Nye, nikoј povyekjye.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...