Manual de conversa

ca Els adverbis   »   bg Наречия

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Наречия

[Narechiya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
ja – encara no / mai ве---- -----е в--- – о-- н- в-ч- – о-е н- ------------- вече – още не 0
v-c-e-– os-che -e v---- – o----- n- v-c-e – o-h-h- n- ----------------- veche – oshche ne
Ha estat a Berlín? Б--и-л- -т--ве-е в Бер-и-? Б--- л- с-- в--- в Б------ Б-л- л- с-е в-ч- в Б-р-и-? -------------------------- Били ли сте вече в Берлин? 0
B-li ---s-e-vec-e-v B-r--n? B--- l- s-- v---- v B------ B-l- l- s-e v-c-e v B-r-i-? --------------------------- Bili li ste veche v Berlin?
No, encara no / mai. Не, още-н-. Н-- о-- н-- Н-, о-е н-. ----------- Не, още не. 0
Ne, o-h--- ne. N-- o----- n-- N-, o-h-h- n-. -------------- Ne, oshche ne.
algú – ningú ня-о-------ой н---- – н---- н-к-й – н-к-й ------------- някой – никой 0
n-ak-y-– n-k-y n----- – n---- n-a-o- – n-k-y -------------- nyakoy – nikoy
Coneix vostè algú aquí? П--н-ват- л--ня---о -ук? П-------- л- н----- т--- П-з-а-а-е л- н-к-г- т-к- ------------------------ Познавате ли някого тук? 0
Po-na-ate-l- n--ko-o --k? P-------- l- n------ t--- P-z-a-a-e l- n-a-o-o t-k- ------------------------- Poznavate li nyakogo tuk?
No, no conec ningú aquí. Н-, н- -озн-в-м-никого-ту-. Н-- н- п------- н----- т--- Н-, н- п-з-а-а- н-к-г- т-к- --------------------------- Не, не познавам никого тук. 0
N---ne -o-nav-m-ni-----t-k. N-- n- p------- n----- t--- N-, n- p-z-a-a- n-k-g- t-k- --------------------------- Ne, ne poznavam nikogo tuk.
encara – ja no о-- –-няма о-- – н--- о-е – н-м- ---------- още – няма 0
oshch- --nyama o----- – n---- o-h-h- – n-a-a -------------- oshche – nyama
Que es quedarà encara més temps? Ще о-та-----ли -щ--------ту-? Щ- о------- л- о-- д---- т--- Щ- о-т-н-т- л- о-е д-л-о т-к- ----------------------------- Ще останете ли още дълго тук? 0
Sh-h---s--nete l- oshche d---- -uk? S---- o------- l- o----- d---- t--- S-c-e o-t-n-t- l- o-h-h- d-l-o t-k- ----------------------------------- Shche ostanete li oshche dylgo tuk?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Не, --ма-да --т--- дъ-го--у-. Н-- н--- д- о----- д---- т--- Н-, н-м- д- о-т-н- д-л-о т-к- ----------------------------- Не, няма да остана дълго тук. 0
N-- n---a--- os-ana-dyl-o -uk. N-- n---- d- o----- d---- t--- N-, n-a-a d- o-t-n- d-l-o t-k- ------------------------------ Ne, nyama da ostana dylgo tuk.
alguna cosa més – res més още-н--- – н-що ---е-е о-- н--- – н--- п----- о-е н-щ- – н-щ- п-в-ч- ---------------------- още нещо – нищо повече 0
os-c---n-s-c-o-- ---h--o --vec-e o----- n------ – n------ p------ o-h-h- n-s-c-o – n-s-c-o p-v-c-e -------------------------------- oshche neshcho – nishcho poveche
Encara vol alguna cosa més de beure? Жел-е-е ли-още-н-щ- з---и---? Ж------ л- о-- н--- з- п----- Ж-л-е-е л- о-е н-щ- з- п-е-е- ----------------------------- Желаете ли още нещо за пиене? 0
Z-e-a-te l- -sh--e-n--hc-- -a----n-? Z------- l- o----- n------ z- p----- Z-e-a-t- l- o-h-h- n-s-c-o z- p-e-e- ------------------------------------ Zhelaete li oshche neshcho za piene?
No, no desitjo res més. Не,--- ж-ла- ни-о пов-ч-. Н-- н- ж---- н--- п------ Н-, н- ж-л-я н-щ- п-в-ч-. ------------------------- Не, не желая нищо повече. 0
Ne, ne---e-a-a -is-ch- po-e-he. N-- n- z------ n------ p------- N-, n- z-e-a-a n-s-c-o p-v-c-e- ------------------------------- Ne, ne zhelaya nishcho poveche.
ja … alguna cosa – encara res в-ч---ещ- --о-- --що в--- н--- – о-- н--- в-ч- н-щ- – о-е н-щ- -------------------- вече нещо – още нищо 0
v-c-e -----h- – o-hch- nis--ho v---- n------ – o----- n------ v-c-e n-s-c-o – o-h-h- n-s-c-o ------------------------------ veche neshcho – oshche nishcho
Ja ha menjat alguna cosa? Яд--те--- в-ч- --що? Я----- л- в--- н---- Я-о-т- л- в-ч- н-щ-? -------------------- Ядохте ли вече нещо? 0
Yado-hte----veche--es-cho? Y------- l- v---- n------- Y-d-k-t- l- v-c-e n-s-c-o- -------------------------- Yadokhte li veche neshcho?
No, encara no he menjat res. Н-, -ще-------е -ъм---. Н-- о-- н--- н- с-- я-- Н-, о-е н-щ- н- с-м я-. ----------------------- Не, още нищо не съм ял. 0
Ne,----ch- ni----o n- ------l. N-- o----- n------ n- s-- y--- N-, o-h-h- n-s-c-o n- s-m y-l- ------------------------------ Ne, oshche nishcho ne sym yal.
algú més – ningú més о-- няк-й-- н-к-й-п--ече о-- н---- – н---- п----- о-е н-к-й – н-к-й п-в-ч- ------------------------ още някой – никой повече 0
o-h-he n---o--- n---y --ve-he o----- n----- – n---- p------ o-h-h- n-a-o- – n-k-y p-v-c-e ----------------------------- oshche nyakoy – nikoy poveche
Algú més voldria un cafè? Ж-ла---и още--я-ой ка-е? Ж---- л- о-- н---- к---- Ж-л-е л- о-е н-к-й к-ф-? ------------------------ Желае ли още някой кафе? 0
Z-e-a--li-oshche n-ak-y-k-fe? Z----- l- o----- n----- k---- Z-e-a- l- o-h-h- n-a-o- k-f-? ----------------------------- Zhelae li oshche nyakoy kafe?
No, ningú més. Н---ник--. Н-- н----- Н-, н-к-й- ---------- Не, никой. 0
Ne,--i---. N-- n----- N-, n-k-y- ---------- Ne, nikoy.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...