Manual de conversa

ca Els adverbis   »   be Прыслоўі

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Прыслоўі

[Pryslouі]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
ja – encara no / mai у-о -а-і-ь – я-чэ н-к-лі у-- к----- – я--- н----- у-о к-л-с- – я-ч- н-к-л- ------------------------ ужо калісь – яшчэ ніколі 0
uz-o --l-s’ – y---ch--n-kolі u--- k----- – y------ n----- u-h- k-l-s- – y-s-c-e n-k-l- ---------------------------- uzho kalіs’ – yashche nіkolі
Ha estat a Berlín? Вы ўж- кал-с-----і ў -ерл-н-? В- ў-- к----- б--- ў Б------- В- ў-о к-л-с- б-л- ў Б-р-і-е- ----------------------------- Вы ўжо калісь былі ў Берліне? 0
Vy----o kal-------і---Berlі-e? V- u--- k----- b--- u B------- V- u-h- k-l-s- b-l- u B-r-і-e- ------------------------------ Vy uzho kalіs’ bylі u Berlіne?
No, encara no / mai. Н------э------і. Н-- я--- н------ Н-, я-ч- н-к-л-. ---------------- Не, яшчэ ніколі. 0
Ne,---sh--e ---ol-. N-- y------ n------ N-, y-s-c-e n-k-l-. ------------------- Ne, yashche nіkolі.
algú – ningú х---н--у----- --х-о х---------- – н---- х-о-н-б-д-ь – н-х-о ------------------- хто-небудзь – ніхто 0
k-to--e-u-z’ - n--h-o k----------- – n----- k-t---e-u-z- – n-k-t- --------------------- khto-nebudz’ – nіkhto
Coneix vostè algú aquí? Вы-к-го--е-удз- --т--е---ц-? В- к----------- т-- в------- В- к-г---е-у-з- т-т в-д-е-е- ---------------------------- Вы каго-небудзь тут ведаеце? 0
V--k--o---bud-- t-t --da--s-? V- k----------- t-- v-------- V- k-g---e-u-z- t-t v-d-e-s-? ----------------------------- Vy kago-nebudz’ tut vedaetse?
No, no conec ningú aquí. Не--я т---ніко-а-не вед-ю. Н-- я т-- н----- н- в----- Н-, я т-т н-к-г- н- в-д-ю- -------------------------- Не, я тут нікога не ведаю. 0
N----- tut --k--- n---e---u. N-- y- t-- n----- n- v------ N-, y- t-t n-k-g- n- v-d-y-. ---------------------------- Ne, ya tut nіkoga ne vedayu.
encara – ja no яш---- -жо--е я--- – у-- н- я-ч- – у-о н- ------------- яшчэ – ужо не 0
y-sh-he - -zho--e y------ – u--- n- y-s-c-e – u-h- n- ----------------- yashche – uzho ne
Que es quedarà encara més temps? В---у- -шч- на-о--- --с---яц--я? В- т-- я--- н------ з----------- В- т-т я-ч- н-д-ў-а з-с-а-я-е-я- -------------------------------- Вы тут яшчэ надоўга застаняцеся? 0
Vy--u--y----he --d--ga ---t-nyatse-y-? V- t-- y------ n------ z-------------- V- t-t y-s-c-e n-d-u-a z-s-a-y-t-e-y-? -------------------------------------- Vy tut yashche nadouga zastanyatsesya?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Н-- я ---ьш --- н---а--ан-с-. Н-- я б---- т-- н- з--------- Н-, я б-л-ш т-т н- з-с-а-у-я- ----------------------------- Не, я больш тут не застануся. 0
N-,-y--bol--- tut--e-zas----sya. N-- y- b----- t-- n- z---------- N-, y- b-l-s- t-t n- z-s-a-u-y-. -------------------------------- Ne, ya bol’sh tut ne zastanusya.
alguna cosa més – res més я--- кры-- – --л-- нічо-а я--- к---- – б---- н----- я-ч- к-ы-у – б-л-ш н-ч-г- ------------------------- яшчэ крыху – больш нічога 0
ya----- ----h--– bo-’sh -іc---a y------ k----- – b----- n------ y-s-c-e k-y-h- – b-l-s- n-c-o-a ------------------------------- yashche krykhu – bol’sh nіchoga
Encara vol alguna cosa més de beure? Хо---е--шч---р-ху в----ь? Х----- я--- к---- в------ Х-ч-ц- я-ч- к-ы-у в-п-ц-? ------------------------- Хочаце яшчэ крыху выпіць? 0
K-o-h--s- -ashch-----k------і---? K-------- y------ k----- v------- K-o-h-t-e y-s-c-e k-y-h- v-p-t-’- --------------------------------- Khochatse yashche krykhu vypіts’?
No, no desitjo res més. Не- - ----ш нічога н- х-чу. Н-- я б---- н----- н- х---- Н-, я б-л-ш н-ч-г- н- х-ч-. --------------------------- Не, я больш нічога не хачу. 0
N-,-----o---h ---hoga n- ---ch-. N-- y- b----- n------ n- k------ N-, y- b-l-s- n-c-o-a n- k-a-h-. -------------------------------- Ne, ya bol’sh nіchoga ne khachu.
ja … alguna cosa – encara res у-о-ш---неб--зь –-яшч---ічога у-- ш---------- – я--- н----- у-о ш-о-н-б-д-ь – я-ч- н-ч-г- ----------------------------- ужо што-небудзь – яшчэ нічога 0
u--- -ht---ebu--’-- y--h----nі-h-ga u--- s----------- – y------ n------ u-h- s-t---e-u-z- – y-s-c-e n-c-o-a ----------------------------------- uzho shto-nebudz’ – yashche nіchoga
Ja ha menjat alguna cosa? В-------то-н-бу-зь ---? В- ў-- ш---------- е--- В- ў-о ш-о-н-б-д-ь е-і- ----------------------- Вы ўжо што-небудзь елі? 0
V- --h--s-to---bu-z- yel-? V- u--- s----------- y---- V- u-h- s-t---e-u-z- y-l-? -------------------------- Vy uzho shto-nebudz’ yelі?
No, encara no he menjat res. Н-, ---шчэ--і---- ---еў - н---ла. Н-- я я--- н----- н- е- / н- е--- Н-, я я-ч- н-ч-г- н- е- / н- е-а- --------------------------------- Не, я яшчэ нічога не еў / не ела. 0
Ne,-ya--as--he ----og- -e-----/ ne yela. N-- y- y------ n------ n- y-- / n- y---- N-, y- y-s-c-e n-c-o-a n- y-u / n- y-l-. ---------------------------------------- Ne, ya yashche nіchoga ne yeu / ne yela.
algú més – ningú més хт---е---з- яшчэ-- --хто бо--ш х---------- я--- – н---- б---- х-о-н-б-д-ь я-ч- – н-х-о б-л-ш ------------------------------ хто-небудзь яшчэ – ніхто больш 0
kh-o----u-z’ -----he---nіk-to-bo-’-h k----------- y------ – n----- b----- k-t---e-u-z- y-s-c-e – n-k-t- b-l-s- ------------------------------------ khto-nebudz’ yashche – nіkhto bol’sh
Algú més voldria un cafè? Х-о----у-зь -шч----ча--а--? Х---------- я--- х--- к---- Х-о-н-б-д-ь я-ч- х-ч- к-в-? --------------------------- Хто-небудзь яшчэ хоча кавы? 0
Khto-n-b-dz’-yashc----hoc-- -avy? K----------- y------ k----- k---- K-t---e-u-z- y-s-c-e k-o-h- k-v-? --------------------------------- Khto-nebudz’ yashche khocha kavy?
No, ningú més. Не---ол-- н-х--. Н-- б---- н----- Н-, б-л-ш н-х-о- ---------------- Не, больш ніхто. 0
Ne, -o-’-- n----o. N-- b----- n------ N-, b-l-s- n-k-t-. ------------------ Ne, bol’sh nіkhto.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...