Manual de conversa

ca Els adverbis   »   el Επιρρήματα

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [εκατό]

100 [ekató]

Επιρρήματα

[Epirrḗmata]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
ja – encara no / mai ήδ--- -οτέ--έ--ι-τώρα ή-- – π--- μ---- τ--- ή-η – π-τ- μ-χ-ι τ-ρ- --------------------- ήδη – ποτέ μέχρι τώρα 0
ḗ---–-p-té-m--hr----ra ḗ-- – p--- m----- t--- ḗ-ē – p-t- m-c-r- t-r- ---------------------- ḗdē – poté méchri tṓra
Ha estat a Berlín? Έχ--ε --------εί π-τ- -ο-Βε----νο; Έ---- ε--------- π--- τ- Β-------- Έ-ε-ε ε-ι-κ-φ-ε- π-τ- τ- Β-ρ-λ-ν-; ---------------------------------- Έχετε επισκεφτεί ποτέ το Βερολίνο; 0
Éch--e-e--ske--teí -oté t- ---o--no? É----- e---------- p--- t- B-------- É-h-t- e-i-k-p-t-í p-t- t- B-r-l-n-? ------------------------------------ Échete episkephteí poté to Berolíno?
No, encara no / mai. Ό-ι, ποτ---------ώρ-. Ό--- π--- μ---- τ---- Ό-ι- π-τ- μ-χ-ι τ-ρ-. --------------------- Όχι, ποτέ μέχρι τώρα. 0
Ó--i, p--- mé---i tṓ-a. Ó---- p--- m----- t---- Ó-h-, p-t- m-c-r- t-r-. ----------------------- Óchi, poté méchri tṓra.
algú – ningú κ-π-ιος --κ----ς -----έ-ας κ------ – κ----- / κ------ κ-π-ι-ς – κ-ν-ί- / κ-ν-ν-ς -------------------------- κάποιος – κανείς / κανένας 0
ká--ios – ---eís-- --né--s k------ – k----- / k------ k-p-i-s – k-n-í- / k-n-n-s -------------------------- kápoios – kaneís / kanénas
Coneix vostè algú aquí? Ξέρετε-κ-π--ον -δώ; Ξ----- κ------ ε--- Ξ-ρ-τ- κ-π-ι-ν ε-ώ- ------------------- Ξέρετε κάποιον εδώ; 0
X-rete-kápoi---e-ṓ? X----- k------ e--- X-r-t- k-p-i-n e-ṓ- ------------------- Xérete kápoion edṓ?
No, no conec ningú aquí. Όχ-, δε--ξέ-ω------α--ε--. Ό--- δ-- ξ--- κ------ ε--- Ό-ι- δ-ν ξ-ρ- κ-ν-ν-ν ε-ώ- -------------------------- Όχι, δεν ξέρω κανέναν εδώ. 0
Óc-i,--e- x-r- kan--an e--. Ó---- d-- x--- k------ e--- Ó-h-, d-n x-r- k-n-n-n e-ṓ- --------------------------- Óchi, den xérō kanénan edṓ.
encara – ja no α--μα-–-ό------ ----έον α---- – ό-- π-- / π---- α-ό-α – ό-ι π-α / π-έ-ν ----------------------- ακόμα – όχι πια / πλέον 0
ak-ma-- óc-i-pi----p-éon a---- – ó--- p-- / p---- a-ó-a – ó-h- p-a / p-é-n ------------------------ akóma – óchi pia / pléon
Que es quedarà encara més temps? Θα ---νετ--πο---α-όμα εδ-; Θ- μ------ π--- α---- ε--- Θ- μ-ί-ε-ε π-λ- α-ό-α ε-ώ- -------------------------- Θα μείνετε πολύ ακόμα εδώ; 0
Tha--e-n-t---ol- ak-ma-ed-? T-- m------ p--- a---- e--- T-a m-í-e-e p-l- a-ó-a e-ṓ- --------------------------- Tha meínete polý akóma edṓ?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Ό-ι, δε- θ--μεί-- -ολ- -κ-μη-εδ-. Ό--- δ-- θ- μ---- π--- α---- ε--- Ό-ι- δ-ν θ- μ-ί-ω π-λ- α-ό-η ε-ώ- --------------------------------- Όχι, δεν θα μείνω πολύ ακόμη εδώ. 0
Ó-hi, --n tha meín-----ý a--mē---ṓ. Ó---- d-- t-- m---- p--- a---- e--- Ó-h-, d-n t-a m-í-ō p-l- a-ó-ē e-ṓ- ----------------------------------- Óchi, den tha meínō polý akómē edṓ.
alguna cosa més – res més κ-τ- ---μα-- τίπ--α-ά--ο κ--- α---- – τ----- ά--- κ-τ- α-ό-α – τ-π-τ- ά-λ- ------------------------ κάτι ακόμα – τίποτα άλλο 0
k--i----m- - típo-- á--o k--- a---- – t----- á--- k-t- a-ó-a – t-p-t- á-l- ------------------------ káti akóma – típota állo
Encara vol alguna cosa més de beure? Θα---λα-- -α π-ε-τ- -ά-ι ακ-μ-; Θ- θ----- ν- π----- κ--- α----- Θ- θ-λ-τ- ν- π-ε-τ- κ-τ- α-ό-α- ------------------------------- Θα θέλατε να πιείτε κάτι ακόμα; 0
Tha th-l-t---- -ie-te-káti-ak-m-? T-- t------ n- p----- k--- a----- T-a t-é-a-e n- p-e-t- k-t- a-ó-a- --------------------------------- Tha thélate na pieíte káti akóma?
No, no desitjo res més. Ό-ι---ε -α -θ--α τί-οτ---λ-ο. Ό--- δ- θ- ή---- τ----- ά---- Ό-ι- δ- θ- ή-ε-α τ-π-τ- ά-λ-. ----------------------------- Όχι, δε θα ήθελα τίποτα άλλο. 0
Ó-hi-----t-- --he-a-tí--ta --lo. Ó---- d- t-- ḗ----- t----- á---- Ó-h-, d- t-a ḗ-h-l- t-p-t- á-l-. -------------------------------- Óchi, de tha ḗthela típota állo.
ja … alguna cosa – encara res ή-----τ- – τίποτα α--μα ή-- κ--- – τ----- α---- ή-η κ-τ- – τ-π-τ- α-ό-α ----------------------- ήδη κάτι – τίποτα ακόμα 0
ḗd----ti---t--o---a---a ḗ-- k--- – t----- a---- ḗ-ē k-t- – t-p-t- a-ó-a ----------------------- ḗdē káti – típota akóma
Ja ha menjat alguna cosa? Έχ--ε----------κάτ-; Έ---- φ--- ή-- κ---- Έ-ε-ε φ-ε- ή-η κ-τ-; -------------------- Έχετε φάει ήδη κάτι; 0
Échet--p---- --- ---i? É----- p---- ḗ-- k---- É-h-t- p-á-i ḗ-ē k-t-? ---------------------- Échete pháei ḗdē káti?
No, encara no he menjat res. Όχι,--ε----ω-φάε- --π--- ακ-μ-. Ό--- δ-- έ-- φ--- τ----- α----- Ό-ι- δ-ν έ-ω φ-ε- τ-π-τ- α-ό-α- ------------------------------- Όχι, δεν έχω φάει τίποτα ακόμα. 0
Óc-----en é--- phá-i -íp-t---kó--. Ó---- d-- é--- p---- t----- a----- Ó-h-, d-n é-h- p-á-i t-p-t- a-ó-a- ---------------------------------- Óchi, den échō pháei típota akóma.
algú més – ningú més κάπο-ος--κ--- --κ--ε-ς--λ-ος κ------ α---- – κ----- ά---- κ-π-ι-ς α-ό-α – κ-ν-ί- ά-λ-ς ---------------------------- κάποιος ακόμα – κανείς άλλος 0
káp--o--ak-ma - -a--ís-----s k------ a---- – k----- á---- k-p-i-s a-ó-a – k-n-í- á-l-s ---------------------------- kápoios akóma – kaneís állos
Algú més voldria un cafè? Θ- ----- κά--ι-- -κό-α-----; Θ- ή---- κ------ α---- κ---- Θ- ή-ε-ε κ-π-ι-ς α-ό-α κ-φ-; ---------------------------- Θα ήθελε κάποιος ακόμα καφέ; 0
Tha -the-e --p---- akóm- k-ph-? T-- ḗ----- k------ a---- k----- T-a ḗ-h-l- k-p-i-s a-ó-a k-p-é- ------------------------------- Tha ḗthele kápoios akóma kaphé?
No, ningú més. Ό--- κ--ε----λλος. Ό--- κ----- ά----- Ό-ι- κ-ν-ί- ά-λ-ς- ------------------ Όχι, κανείς άλλος. 0
Ó---,----e-s--l-os. Ó---- k----- á----- Ó-h-, k-n-í- á-l-s- ------------------- Óchi, kaneís állos.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...