Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ko 레스토랑에서 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [스물아홉]

29 [seumul-ahob]

레스토랑에서 1

[leseutolang-eseo 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català coreà Engegar Més
Aquesta taula és lliure? 이----이 비-어요? 이 테이블이 비었어요? 이 테-블- 비-어-? ------------ 이 테이블이 비었어요? 0
i--e----l-i --eo-s--o--? i teibeul-i bieoss-eoyo? i t-i-e-l-i b-e-s---o-o- ------------------------ i teibeul-i bieoss-eoyo?
Voldria la carta, si us plau. 메뉴 ---다주-요. 메뉴 좀 갖다주세요. 메- 좀 갖-주-요- ----------- 메뉴 좀 갖다주세요. 0
m--yu-j-m--aj-a---ey-. menyu jom gajdajuseyo. m-n-u j-m g-j-a-u-e-o- ---------------------- menyu jom gajdajuseyo.
Què em recomana? 뭘 추천하-겠--? 뭘 추천하시겠어요? 뭘 추-하-겠-요- ---------- 뭘 추천하시겠어요? 0
m------u--e--ha--ges-----o? mwol chucheonhasigess-eoyo? m-o- c-u-h-o-h-s-g-s---o-o- --------------------------- mwol chucheonhasigess-eoyo?
M’agradaria una cervesa. 맥주---세요. 맥주를 주세요. 맥-를 주-요- -------- 맥주를 주세요. 0
ma-----eu- ju-e--. maegjuleul juseyo. m-e-j-l-u- j-s-y-. ------------------ maegjuleul juseyo.
M’agradaria una aigua mineral. 생-를 --요. 생수를 주세요. 생-를 주-요- -------- 생수를 주세요. 0
s--ng-ul--l-jus-yo. saengsuleul juseyo. s-e-g-u-e-l j-s-y-. ------------------- saengsuleul juseyo.
M’agradaria un suc de taronja. 오------ -세요. 오렌지 주스를 주세요. 오-지 주-를 주-요- ------------ 오렌지 주스를 주세요. 0
ol--j- j--e-l--- --s-y-. olenji juseuleul juseyo. o-e-j- j-s-u-e-l j-s-y-. ------------------------ olenji juseuleul juseyo.
M’agradaria un cafè. 커-를-주세요. 커피를 주세요. 커-를 주-요- -------- 커피를 주세요. 0
k---il--l -us---. keopileul juseyo. k-o-i-e-l j-s-y-. ----------------- keopileul juseyo.
M’agradaria llet amb cafè. 커-------넣어 ---. 커피에 우유를 넣어 주세요. 커-에 우-를 넣- 주-요- --------------- 커피에 우유를 넣어 주세요. 0
k-o-ie --u-------o--e--jus--o. keopie uyuleul neoh-eo juseyo. k-o-i- u-u-e-l n-o---o j-s-y-. ------------------------------ keopie uyuleul neoh-eo juseyo.
Amb sucre, si us plau. 설-을-넣어 -세-. 설탕을 넣어 주세요. 설-을 넣- 주-요- ----------- 설탕을 넣어 주세요. 0
s---ta---e---ne-h--- -us-yo. seoltang-eul neoh-eo juseyo. s-o-t-n---u- n-o---o j-s-y-. ---------------------------- seoltang-eul neoh-eo juseyo.
M’agradaria te. 차를 -세요. 차를 주세요. 차- 주-요- ------- 차를 주세요. 0
c---eul--us-yo. chaleul juseyo. c-a-e-l j-s-y-. --------------- chaleul juseyo.
M’agradaria un te de llimona. 차-------- 주-요. 차에 레몬을 넣어 주세요. 차- 레-을 넣- 주-요- -------------- 차에 레몬을 넣어 주세요. 0
cha---le----eu- ne---e---us-yo. cha-e lemon-eul neoh-eo juseyo. c-a-e l-m-n-e-l n-o---o j-s-y-. ------------------------------- cha-e lemon-eul neoh-eo juseyo.
M’agradaria un te amb llet. 차에-----넣어 주세-. 차에 우유를 넣어 주세요. 차- 우-를 넣- 주-요- -------------- 차에 우유를 넣어 주세요. 0
c---- -y--eul neoh-------e-o. cha-e uyuleul neoh-eo juseyo. c-a-e u-u-e-l n-o---o j-s-y-. ----------------------------- cha-e uyuleul neoh-eo juseyo.
Té cigarrets? 담- -어-? 담배 있어요? 담- 있-요- ------- 담배 있어요? 0
d-mb-e i-s----o? dambae iss-eoyo? d-m-a- i-s-e-y-? ---------------- dambae iss-eoyo?
Té un cendrer? 재-- 있어요? 재떨이 있어요? 재-이 있-요- -------- 재떨이 있어요? 0
j--tt------i-s-e---? jaetteol-i iss-eoyo? j-e-t-o--- i-s-e-y-? -------------------- jaetteol-i iss-eoyo?
Té foc? 라-터 -어-? 라이터 있어요? 라-터 있-요- -------- 라이터 있어요? 0
lait-o i-s-e-yo? laiteo iss-eoyo? l-i-e- i-s-e-y-? ---------------- laiteo iss-eoyo?
(Jo) no tinc forquilla. 포-- 없-요. 포크가 없어요. 포-가 없-요- -------- 포크가 없어요. 0
p-k--------s-e--o. pokeuga eobs-eoyo. p-k-u-a e-b---o-o- ------------------ pokeuga eobs-eoyo.
(Jo) no tinc ganivet. 나-프--없-요. 나이프가 없어요. 나-프- 없-요- --------- 나이프가 없어요. 0
na--euga--ob------. naipeuga eobs-eoyo. n-i-e-g- e-b---o-o- ------------------- naipeuga eobs-eoyo.
(Jo) no tinc cullera. 숟--이-없어-. 숟가락이 없어요. 숟-락- 없-요- --------- 숟가락이 없어요. 0
s-d--l---- ---s-eo-o. sudgalag-i eobs-eoyo. s-d-a-a--- e-b---o-o- --------------------- sudgalag-i eobs-eoyo.

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.