Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   bg В ресторанта 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [двайсет и девет]

29 [dvayset i devet]

В ресторанта 1

[V restoranta 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Мас----своб--н- -и е? М----- с------- л- е- М-с-т- с-о-о-н- л- е- --------------------- Масата свободна ли е? 0
M----- svo--dn--li-y-? M----- s------- l- y-- M-s-t- s-o-o-n- l- y-? ---------------------- Masata svobodna li ye?
Voldria la carta, si us plau. Бих-ж-л-л-/------а-ме--то, -оля. Б-- ж---- / ж----- м------ м---- Б-х ж-л-л / ж-л-л- м-н-т-, м-л-. -------------------------------- Бих желал / желала менюто, моля. 0
Bi---z---a- -----l-la me-yuto--molya. B--- z----- / z------ m------- m----- B-k- z-e-a- / z-e-a-a m-n-u-o- m-l-a- ------------------------------------- Bikh zhelal / zhelala menyuto, molya.
Què em recomana? К--во -е-м--пр-пор-ча-е? К---- щ- м- п----------- К-к-о щ- м- п-е-о-ъ-а-е- ------------------------ Какво ще ми препоръчате? 0
K---- ---h- -i --e---yc---e? K---- s---- m- p------------ K-k-o s-c-e m- p-e-o-y-h-t-? ---------------------------- Kakvo shche mi preporychate?
M’agradaria una cervesa. Бих и---- / и-кала--дн--б--а. Б-- и---- / и----- е--- б---- Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- б-р-. ----------------------------- Бих искал / искала една бира. 0
B-k- --ka- --i-kala yed----i--. B--- i---- / i----- y---- b---- B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a b-r-. ------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna bira.
M’agradaria una aigua mineral. Бих и-ка--/ и-кала ед---м----а--- вода. Б-- и---- / и----- е--- м-------- в---- Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- м-н-р-л-а в-д-. --------------------------------------- Бих искал / искала една минерална вода. 0
B--h---kal - i--al- -e--a-------lna--o--. B--- i---- / i----- y---- m-------- v---- B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a m-n-r-l-a v-d-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna mineralna voda.
M’agradaria un suc de taronja. Бих и-ка--/ -с-а-- е-и- --рто-а-о----к. Б-- и---- / и----- е--- п--------- с--- Б-х и-к-л / и-к-л- е-и- п-р-о-а-о- с-к- --------------------------------------- Бих искал / искала един портокалов сок. 0
B--h------ --is-ala yed-n --rt-k--o- --k. B--- i---- / i----- y---- p--------- s--- B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-n p-r-o-a-o- s-k- ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedin portokalov sok.
M’agradaria un cafè. Би- -с-ал----ска-- е-н- к-ф-. Б-- и---- / и----- е--- к---- Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- к-ф-. ----------------------------- Бих искал / искала едно кафе. 0
B------k-- - i-kal--y-dn---a--. B--- i---- / i----- y---- k---- B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-o k-f-. ------------------------------- Bikh iskal / iskala yedno kafe.
M’agradaria llet amb cafè. Б-------л-- ---а-а-едно-каф--с мл---. Б-- и---- / и----- е--- к--- с м----- Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- к-ф- с м-я-о- ------------------------------------- Бих искал / искала едно кафе с мляко. 0
Bi-h-is--- ---skal--y-dn- k--e------ako. B--- i---- / i----- y---- k--- s m------ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-o k-f- s m-y-k-. ---------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedno kafe s mlyako.
Amb sucre, si us plau. С-с-зах-р, --ля. С-- з----- м---- С-с з-х-р- м-л-. ---------------- Със захар, моля. 0
S---z-khar- --ly-. S-- z------ m----- S-s z-k-a-, m-l-a- ------------------ Sys zakhar, molya.
M’agradaria te. Б-х и---л-/ -----а-е-ин -ай. Б-- и---- / и----- е--- ч--- Б-х и-к-л / и-к-л- е-и- ч-й- ---------------------------- Бих искал / искала един чай. 0
Bi-h-iska- ----kala-yed----h--. B--- i---- / i----- y---- c---- B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-n c-a-. ------------------------------- Bikh iskal / iskala yedin chay.
M’agradaria un te de llimona. Б-х и--ал /-и--ала--а--с-л-мон. Б-- и---- / и----- ч-- с л----- Б-х и-к-л / и-к-л- ч-й с л-м-н- ------------------------------- Бих искал / искала чай с лимон. 0
B--h-i---l /--s-ala chay-s --m-n. B--- i---- / i----- c--- s l----- B-k- i-k-l / i-k-l- c-a- s l-m-n- --------------------------------- Bikh iskal / iskala chay s limon.
M’agradaria un te amb llet. Бих-и--а- ---с---а е-ин ч-й --мля-о. Б-- и---- / и----- е--- ч-- с м----- Б-х и-к-л / и-к-л- е-и- ч-й с м-я-о- ------------------------------------ Бих искал / искала един чай с мляко. 0
B-kh iska--- ---a-- y-d---c--- s---y---. B--- i---- / i----- y---- c--- s m------ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-n c-a- s m-y-k-. ---------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedin chay s mlyako.
Té cigarrets? Им-те ли--иг-ри? И---- л- ц------ И-а-е л- ц-г-р-? ---------------- Имате ли цигари? 0
Im--e--i -si-ar-? I---- l- t------- I-a-e l- t-i-a-i- ----------------- Imate li tsigari?
Té un cendrer? Имат--ли-п----ни-? И---- л- п-------- И-а-е л- п-п-л-и-? ------------------ Имате ли пепелник? 0
I--t- l--p-pel---? I---- l- p-------- I-a-e l- p-p-l-i-? ------------------ Imate li pepelnik?
Té foc? Им--е ли---ъ-ч-? И---- л- о------ И-а-е л- о-ъ-ч-? ---------------- Имате ли огънче? 0
I---e-li-o-ync--? I---- l- o------- I-a-e l- o-y-c-e- ----------------- Imate li ogynche?
(Jo) no tinc forquilla. Н-м-м ви-ица. Н---- в------ Н-м-м в-л-ц-. ------------- Нямам вилица. 0
N-a--- --l-t--. N----- v------- N-a-a- v-l-t-a- --------------- Nyamam vilitsa.
(Jo) no tinc ganivet. Н-м---н--. Н---- н--- Н-м-м н-ж- ---------- Нямам нож. 0
Nya--m--o-h. N----- n---- N-a-a- n-z-. ------------ Nyamam nozh.
(Jo) no tinc cullera. Ням-м--ъж---. Н---- л------ Н-м-м л-ж-ц-. ------------- Нямам лъжица. 0
N---am --zh-ts-. N----- l-------- N-a-a- l-z-i-s-. ---------------- Nyamam lyzhitsa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.