Manual de conversa

ca Fer compres   »   bg Пазаруване

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [петдесет и четири]

54 [petdeset i chetiri]

Пазаруване

[Pazaruvane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Vull comprar un regal. Би-----а--/---кала--а ку---по---ъ-. Б-- и---- / и----- д- к--- п------- Б-х и-к-л / и-к-л- д- к-п- п-д-р-к- ----------------------------------- Бих искал / искала да купя подарък. 0
Bi-h i--a--- -sk--a d----py--p-da---. B--- i---- / i----- d- k---- p------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- k-p-a p-d-r-k- ------------------------------------- Bikh iskal / iskala da kupya podaryk.
Però res massa car. Н- -- н--о --е--ле-о с--по. Н- н- н--- п-------- с----- Н- н- н-щ- п-е-а-е-о с-ъ-о- --------------------------- Но не нещо прекалено скъпо. 0
N--ne -e-hc-----ekal-n----y--. N- n- n------ p-------- s----- N- n- n-s-c-o p-e-a-e-o s-y-o- ------------------------------ No ne neshcho prekaleno skypo.
Potser una bossa? Мо-е -- дам--- ч-н--? М--- б- д----- ч----- М-ж- б- д-м-к- ч-н-а- --------------------- Може би дамска чанта? 0
Mozhe-bi --------han--? M---- b- d----- c------ M-z-e b- d-m-k- c-a-t-? ----------------------- Mozhe bi damska chanta?
De quin color la vol? Как----вят -е-а-те? К---- ц--- ж------- К-к-в ц-я- ж-л-е-е- ------------------- Какъв цвят желаете? 0
Ka--v -svy-t zh--aet-? K---- t----- z-------- K-k-v t-v-a- z-e-a-t-? ---------------------- Kakyv tsvyat zhelaete?
Negra, marró o blanca? Чер--, ка--- ил- -я-? Ч----- к---- и-- б--- Ч-р-н- к-ф-в и-и б-л- --------------------- Черен, кафяв или бял? 0
Ch----, ---ya--i---b-a-? C------ k----- i-- b---- C-e-e-, k-f-a- i-i b-a-? ------------------------ Cheren, kafyav ili byal?
Una de gran o petita? Го-ям--или-м-л-а? Г----- и-- м----- Г-л-м- и-и м-л-а- ----------------- Голяма или малка? 0
G-lya-----i --lka? G------ i-- m----- G-l-a-a i-i m-l-a- ------------------ Golyama ili malka?
Que puc veure aquesta? М-же--и ---в--я--а-и? М--- л- д- в--- т---- М-ж- л- д- в-д- т-з-? --------------------- Може ли да видя тази? 0
Mozh--li da -id-a t-zi? M---- l- d- v---- t---- M-z-e l- d- v-d-a t-z-? ----------------------- Mozhe li da vidya tazi?
És de cuir? От к-ж---- -? О- к--- л- е- О- к-ж- л- е- ------------- От кожа ли е? 0
O--k-zha-li-ye? O- k---- l- y-- O- k-z-a l- y-? --------------- Ot kozha li ye?
O de plàstic? И-- -т и-ку--вен---а-ери-? И-- о- и--------- м------- И-и о- и-к-с-в-н- м-т-р-я- -------------------------- Или от изкуствена материя? 0
Il--ot -zkus----- mat-ri-a? I-- o- i--------- m-------- I-i o- i-k-s-v-n- m-t-r-y-? --------------------------- Ili ot izkustvena materiya?
De cuir, és clar. От -----е-т--т--н-. О- к--- е---------- О- к-ж- е-т-с-в-н-. ------------------- От кожа естествено. 0
O---oz-a-y---e-t-e--. O- k---- y----------- O- k-z-a y-s-e-t-e-o- --------------------- Ot kozha yestestveno.
És de molt bona qualitat. Т----е--с----о д-бр----че--во. Т--- е о------ д---- к-------- Т-в- е о-о-е-о д-б-о к-ч-с-в-. ------------------------------ Това е особено добро качество. 0
T-v-----o-----o -o-----ach-s---. T--- y- o------ d---- k--------- T-v- y- o-o-e-o d-b-o k-c-e-t-o- -------------------------------- Tova ye osobeno dobro kachestvo.
I la bossa és realment a un bon preu. Ч-н--т--д-й-тв-те-но-- н- мн--о-и--о--а -ен-. Ч------ д----------- е н- м---- и------ ц---- Ч-н-а-а д-й-т-и-е-н- е н- м-о-о и-г-д-а ц-н-. --------------------------------------------- Чантата действително е на много изгодна цена. 0
C-an--t- d-ys--it---o ye -a-mno-- iz-o-n- tsen-. C------- d----------- y- n- m---- i------ t----- C-a-t-t- d-y-t-i-e-n- y- n- m-o-o i-g-d-a t-e-a- ------------------------------------------------ Chantata deystvitelno ye na mnogo izgodna tsena.
M’agrada. Ха--с---м-. Х------ м-- Х-р-с-а м-. ----------- Харесва ми. 0
K-a----a -i. K------- m-- K-a-e-v- m-. ------------ Kharesva mi.
La compro. Щ--- в-е--. Щ- я в----- Щ- я в-е-а- ----------- Ще я взема. 0
Sh-h- -----e-a. S---- y- v----- S-c-e y- v-e-a- --------------- Shche ya vzema.
La puc tornar, si de cas? Мож- -и --е-т---но-д----по-----? М--- л- е--------- д- я п------- М-ж- л- е-е-т-а-н- д- я п-д-е-я- -------------------------------- Може ли евентуално да я подменя? 0
Mo--- li-y--ent----- -- -- podm---a? M---- l- y---------- d- y- p-------- M-z-e l- y-v-n-u-l-o d- y- p-d-e-y-? ------------------------------------ Mozhe li yeventualno da ya podmenya?
Naturalment. Р--б-----е. Р------ с-- Р-з-и-а с-. ----------- Разбира се. 0
R--b--a-s-. R------ s-- R-z-i-a s-. ----------- Razbira se.
L’empaquetem per regal. Н-- ще --о-ако--ме ка---п-да--к. Н-- щ- я о-------- к--- п------- Н-е щ- я о-а-о-а-е к-т- п-д-р-к- -------------------------------- Ние ще я опаковаме като подарък. 0
N-e---ch- -a-o-a-o---- ka-- po--ry-. N-- s---- y- o-------- k--- p------- N-e s-c-e y- o-a-o-a-e k-t- p-d-r-k- ------------------------------------ Nie shche ya opakovame kato podaryk.
La caixa és allà. Касат--- т-м-от-р-щ-. К----- е т-- о------- К-с-т- е т-м о-с-е-а- --------------------- Касата е там отсреща. 0
K-s-t- ye-t-- ots--sh-h-. K----- y- t-- o---------- K-s-t- y- t-m o-s-e-h-h-. ------------------------- Kasata ye tam otsreshcha.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...