Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   ar ‫الصفات 3‬

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

‫80[ثمانون]‬

80[thimanun]

‫الصفات 3‬

[alsafat 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Ella té un gos. ‫لد--- كل-.‬ ‫----- ك---- ‫-د-ه- ك-ب-‬ ------------ ‫لديها كلب.‬ 0
l-iha-kalb-. l---- k----- l-i-a k-l-a- ------------ ldiha kalba.
El gos és gran. ‫ال----ك---.‬ ‫----- ك----- ‫-ل-ل- ك-ي-.- ------------- ‫الكلب كبير.‬ 0
a-kul--kabi-a-. a----- k------- a-k-l- k-b-r-n- --------------- alkulb kabiran.
Té un gos gran. ‫--ي-- -ل- كب--.‬ ‫----- ك-- ك----- ‫-د-ه- ك-ب ك-ي-.- ----------------- ‫لديها كلب كبير.‬ 0
l-i-- ---b --b---n. l---- k--- k------- l-i-a k-l- k-b-r-n- ------------------- ldiha kalb kabiran.
Ella té una casa. ‫--ها--ملك ب--ا-.‬ ‫---- ت--- ب------ ‫-ن-ا ت-ل- ب-ت-ً-‬ ------------------ ‫إنها تملك بيتاً.‬ 0
'ii--h- --mlik-b-----. '------ t----- b------ '-i-a-a t-m-i- b-t-a-. ---------------------- 'iinaha tamlik bytaan.
La casa és petita. ‫ا--ي- صغي--‬ ‫----- ص----- ‫-ل-ي- ص-ي-.- ------------- ‫البيت صغير.‬ 0
a--ayt-sa-hi-a. a----- s------- a-b-y- s-g-i-a- --------------- albayt saghira.
Té una casa petita. ‫إ-ه----ل--بي--ً -غ--اً.‬ ‫---- ت--- ب---- ص------- ‫-ن-ا ت-ل- ب-ت-ً ص-ي-ا-.- ------------------------- ‫إنها تملك بيتاً صغيراً.‬ 0
'i-n-ha tam-ik-by-aan s--y--a-. '------ t----- b----- s-------- '-i-a-a t-m-i- b-t-a- s-h-r-a-. ------------------------------- 'iinaha tamlik bytaan sghyraan.
Ell viu en un hotel. ‫-ن----ك---ي ف--ق.‬ ‫--- ي--- ف- ف----- ‫-ن- ي-ك- ف- ف-د-.- ------------------- ‫إنه يسكن في فندق.‬ 0
'---ah yu------i -----. '----- y----- f- f----- '-i-a- y-s-i- f- f-n-q- ----------------------- 'iinah yuskin fi fundq.
L’hotel és barat. ‫الف-د------.‬ ‫------ ر----- ‫-ل-ن-ق ر-ي-.- -------------- ‫الفندق رخيص.‬ 0
a-funduq -a---sa. a------- r------- a-f-n-u- r-k-i-a- ----------------- alfunduq rakhisa.
Ell s’allotja en un hotel barat. ‫-ن- -س----ي--ندق ر--ص.‬ ‫--- ي--- ف- ف--- ر----- ‫-ن- ي-ك- ف- ف-د- ر-ي-.- ------------------------ ‫إنه يسكن في فندق رخيص.‬ 0
'ii-a--y----n fi fundu---a-his-n. '----- y----- f- f----- r-------- '-i-a- y-s-i- f- f-n-u- r-k-i-a-. --------------------------------- 'iinah yuskin fi funduq rakhisan.
Ell té un cotxe. ‫-ن--يم-- س---ة.‬ ‫--- ي--- س------ ‫-ن- ي-ل- س-ا-ة-‬ ----------------- ‫إنه يملك سيارة.‬ 0
'----- -aml-k sia-a-a. '----- y----- s------- '-i-a- y-m-i- s-a-a-a- ---------------------- 'iinah yamlik siarata.
El cotxe és car. ‫-ل-يار--غ-ل-ة-‬ ‫------- غ------ ‫-ل-ي-ر- غ-ل-ة-‬ ---------------- ‫السيارة غالية.‬ 0
a-si---a- -h---a-a. a-------- g-------- a-s-y-r-t g-a-i-t-. ------------------- alsiyarat ghaliata.
Té un cotxe car. ‫--- ي-ل- سي--ة--ا--ة.‬ ‫--- ي--- س---- غ------ ‫-ن- ي-ل- س-ا-ة غ-ل-ة-‬ ----------------------- ‫إنه يملك سيارة غالية.‬ 0
'iin---y-m-ik-say----an ----iat-. '----- y----- s-------- g-------- '-i-a- y-m-i- s-y-r-t-n g-a-i-t-. --------------------------------- 'iinah yamlik sayaratan ghaliata.
Ell llegeix una novel•la. ‫--ه يق-أ-رو--ة.‬ ‫--- ي--- ر------ ‫-ن- ي-ر- ر-ا-ة-‬ ----------------- ‫إنه يقرأ رواية.‬ 0
'iin-- ya--a-rawa-at-. '----- y---- r-------- '-i-a- y-q-a r-w-y-t-. ---------------------- 'iinah yaqra rawayata.
La novel•la és avorrida. ‫ا--و-ية ---ة-‬ ‫------- م----- ‫-ل-و-ي- م-ل-.- --------------- ‫الرواية مملة.‬ 0
al-awa-a--mumla--. a-------- m------- a-r-w-y-t m-m-a-a- ------------------ alrawayat mumlata.
Llegeix una novel•la avorrida. ‫إ-----ر--ر-ا-ة--مل-.‬ ‫--- ي--- ر---- م----- ‫-ن- ي-ر- ر-ا-ة م-ل-.- ---------------------- ‫إنه يقرأ رواية مملة.‬ 0
'iina- y-qra--iw--at-n mu----a. '----- y---- r-------- m------- '-i-a- y-q-a r-w-y-t-n m-m-a-a- ------------------------------- 'iinah yaqra riwayatan mumlata.
Ella mira una pel•lícula. ‫إ-ه- ----د ف--م-ً.‬ ‫---- ت---- ف------- ‫-ن-ا ت-ا-د ف-ل-ا-.- -------------------- ‫إنها تشاهد فيلماً.‬ 0
'--nah- tu-h--id f-l-a--. '------ t------- f------- '-i-a-a t-s-a-i- f-l-a-n- ------------------------- 'iinaha tushahid fylmaan.
La pel•lícula és emocionant. ‫ال-يل----و-.‬ ‫------ م----- ‫-ل-ي-م م-و-.- -------------- ‫الفيلم مشوق.‬ 0
alf-yl-m m-s---q. a------- m------- a-f-y-a- m-s-a-q- ----------------- alfaylam mushawq.
Ella mira una pel•lícula emocionant. ‫-ن----شاه- في--اً م----ً.‬ ‫---- ت---- ف----- م------- ‫-ن-ا ت-ا-د ف-ل-ا- م-و-ا-.- --------------------------- ‫إنها تشاهد فيلماً مشوقاً.‬ 0
'ii-a-a -u--ah-- f-lma-- ----qaan. '------ t------- f------ m-------- '-i-a-a t-s-a-i- f-l-a-n m-h-q-a-. ---------------------------------- 'iinaha tushahid fylmaan mshwqaan.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...