Manual de conversa
Passat 3 »
Past tense 3
-
CA català
-
ar àrab
nl neerlandès
de alemany
en anglès (UK)
es castellà
fr francès
ja japonès
pt portuguès (PT)
PT portuguès (BR)
zh xinès (simplificat)
ad adigué
af afrikaans
am amhàric
be bielorús
bg búlgar
bn bengalí
-
bs bosnià
ca català
cs txec
da danès
el grec
eo esperanto
et estonià
fa persa
fi finès
he hebreu
hi hindi
hr croat
hu hongarès
id indonesi
it italià
ka georgià
-
kn kannada
ko coreà
ku kurd (Kurmanji)
ky kirguís
lt lituà
lv letó
mk macedònic
mr marathi
no noruec
pa punjabi
pl polonès
ro romanès
ru rus
sk eslovac
sl eslovè
sq albanès
-
sr serbi
sv suec
ta tàmil
te telugu
th tai
ti tigrinya
tl tagal
tr turc
uk ucraïnès
ur urdú
vi vietnamita
-
-
EN anglès (US)
-
ar àrab
nl neerlandès
de alemany
EN anglès (US)
en anglès (UK)
es castellà
fr francès
ja japonès
pt portuguès (PT)
PT portuguès (BR)
zh xinès (simplificat)
ad adigué
af afrikaans
am amhàric
be bielorús
bg búlgar
-
bn bengalí
bs bosnià
cs txec
da danès
el grec
eo esperanto
et estonià
fa persa
fi finès
he hebreu
hi hindi
hr croat
hu hongarès
id indonesi
it italià
ka georgià
-
kn kannada
ko coreà
ku kurd (Kurmanji)
ky kirguís
lt lituà
lv letó
mk macedònic
mr marathi
no noruec
pa punjabi
pl polonès
ro romanès
ru rus
sk eslovac
sl eslovè
sq albanès
-
sr serbi
sv suec
ta tàmil
te telugu
th tai
ti tigrinya
tl tagal
tr turc
uk ucraïnès
ur urdú
vi vietnamita
-
-
Classes
-
001 - La gent 002 - La família 003 - Fer coneixença 004 - A l’escola 005 - Països i llengües 006 - Llegir i escriure 007 - Numeros 008 - L’hora 009 - Els dies de la setmana 010 - Ahir - avui - demà 011 - Els mesos 012 - Les begudes 013 - Les activitats 014 - Els colors 015 - Fruites i aliments 016 - Les estacions i el temps 017 - A casa 018 - Fer neteja 019 - A la cuina 020 - Conversa 1 021 - Conversa 2 022 - Conversa 3 023 - Aprendre llengües estrangeres 024 - La cita 025 - A la ciutat026 - Al camp 027 - A l'hotel – Arribada 028 - A l'hotel – Reclamacions 029 - Al restaurant 1 030 - Al restaurant 2 031 - Al restaurant 3 032 - Al restaurant 4 033 - A l'estació de trens 034 - Al tren 035 - A l'aeroport 036 - Els transports públics 037 - En camí 038 - Al taxi 039 - Avaries del cotxe 040 - Demanar el camí 041 - Demanar el camí 042 - La visita de la ciutat 043 - Al zoo 044 - Vida nocturna 045 - Al cinema 046 - A la discoteca 047 - Els preparatius de viatge 048 - Les activitats de vacances 049 - L’esport 050 - A la piscina051 - Fer compres 052 - Als grans magatzems 053 - Els magatzems 054 - Fer compres 055 - Treballar 056 - Els sentiments 057 - A cal metge 058 - Les parts del cos 059 - A l'oficina de correus 060 - Al banc 061 - Els nombres ordinals 062 - Fer preguntes 1 063 - Fer preguntes 2 064 - Negació 1 065 - Negació 2 066 - Pronoms possessius 1 067 - Pronoms possessius 2 068 - gran - petit 069 - necessitar – voler 070 - agradar alguna cosa 071 - voler alguna cosa 072 - haver de fer alguna cosa 073 - poder fer alguna cosa 074 - demanar alguna cosa 075 - argumentar alguna cosa 1076 - argumentar alguna cosa 2 077 - argumentar alguna cosa 3 078 - Adjectius 1 079 - Adjectius 2 080 - Adjectius 3 081 - Passat 1 082 - Passat 2 083 - Passat 3 084 - Passat 4 085 - Preguntes – Passat 1 086 - Preguntes – Passat 2 087 - Passat dels verbs modals 1 088 - Passat dels verbs modals 2 089 - Imperatiu 1 090 - Imperatiu 2 091 - Subordinades amb que 1 092 - Subordinades amb que 2 093 - Subordinades amb si 094 - Conjuncions 1 095 - Conjuncions 2 096 - Conjuncions 3 097 - Conjuncions 4 098 - Conjuncions dobles 099 - Genitiu 100 - Els adverbis
-
- Compra el llibre
- Anterior
- Següent
- MP3
- A -
- A
- A+
83 [vuitanta-tres]
Passat 3

83 [eighty-three]
català | anglès (US) | Engegar Més |
trucar | to make a call to make a call 0 | + |
He trucat. | I m--- a c---. I made a call. 0 | + |
He trucat per telèfon tota l’estona. | I w-- t------ o- t-- p---- a-- t-- t---. I was talking on the phone all the time. 0 |
+
Més IdiomesFes clic a una banderaHe trucat per telèfon tota l’estona.I was talking on the phone all the time. |
preguntar | to a-k to ask 0 | + |
Li he preguntat. | I a----. I asked. 0 | + |
Sempre he preguntat. | I a----- a----. I always asked. 0 | + |
explicar | to n-----e to narrate 0 | + |
Li he explicat. | I n-------. I narrated. 0 | + |
Li he explicat tota la història. | I n------- t-- w---- s----. I narrated the whole story. 0 |
+
Més IdiomesFes clic a una banderaLi he explicat tota la història.I narrated the whole story. |
estudiar | to s---y to study 0 | + |
He estudiat. | I s------. I studied. 0 | + |
He estudiat tot el vespre. | I s------ t-- w---- e------. I studied the whole evening. 0 |
+
Més IdiomesFes clic a una banderaHe estudiat tot el vespre.I studied the whole evening. |
treballar | to w--k to work 0 | + |
He treballat. | I w-----. I worked. 0 | + |
He treballat tot el dia. | I w----- a-- d-- l---. I worked all day long. 0 |
+
Més IdiomesFes clic a una banderaHe treballat tot el dia.I worked all day long. |
menjar | to e-t to eat 0 | + |
He menjat. | I a--. I ate. 0 | + |
M’he menjat tot el menjar. | I a-- a-- t-- f---. I ate all the food. 0 | + |
No s’ha trobat cap vídeo
La història de la lingüística
Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!