Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   kk Adjectives 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [сексен]

80 [seksen]

Adjectives 3

[Sın esim 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Ella té un gos. О-ы---т--б--. О--- и-- б--- О-ы- и-і б-р- ------------- Оның иті бар. 0
Onıñ-ïti--ar. O--- ï-- b--- O-ı- ï-i b-r- ------------- Onıñ ïti bar.
El gos és gran. И--ү--е-. И- ү----- И- ү-к-н- --------- Ит үлкен. 0
Ï- ü---n. Ï- ü----- Ï- ü-k-n- --------- Ït ülken.
Té un gos gran. Он-ң --к---иті -а-. О--- ү---- и-- б--- О-ы- ү-к-н и-і б-р- ------------------- Оның үлкен иті бар. 0
O----ü---- ï-i b-r. O--- ü---- ï-- b--- O-ı- ü-k-n ï-i b-r- ------------------- Onıñ ülken ïti bar.
Ella té una casa. Он-ң---і--ар. О--- ү-- б--- О-ы- ү-і б-р- ------------- Оның үйі бар. 0
O-ıñ-ü-i-bar. O--- ü-- b--- O-ı- ü-i b-r- ------------- Onıñ üyi bar.
La casa és petita. Ү- -і---н---. Ү- к--------- Ү- к-ш-е-т-й- ------------- Үй кішкентай. 0
Ü--k-ş----a-. Ü- k--------- Ü- k-ş-e-t-y- ------------- Üy kişkentay.
Té una casa petita. Он-ң -і--ен-а- үйі ---. О--- к-------- ү-- б--- О-ы- к-ш-е-т-й ү-і б-р- ----------------------- Оның кішкентай үйі бар. 0
O--- ki-kent-y--yi-bar. O--- k-------- ü-- b--- O-ı- k-ş-e-t-y ü-i b-r- ----------------------- Onıñ kişkentay üyi bar.
Ell viu en un hotel. О- қ-нақ-үй-е ---ад-. О- қ---- ү--- т------ О- қ-н-қ ү-д- т-р-д-. --------------------- Ол қонақ үйде тұрады. 0
O- q-----üy---tur-d-. O- q---- ü--- t------ O- q-n-q ü-d- t-r-d-. --------------------- Ol qonaq üyde turadı.
L’hotel és barat. Қо--қ -- а--ан. Қ---- ү- а----- Қ-н-қ ү- а-з-н- --------------- Қонақ үй арзан. 0
Q-na- ------a-. Q---- ü- a----- Q-n-q ü- a-z-n- --------------- Qonaq üy arzan.
Ell s’allotja en un hotel barat. Ол-а---н ---а- -йд- тұ--д-. О- а---- қ---- ү--- т------ О- а-з-н қ-н-қ ү-д- т-р-д-. --------------------------- Ол арзан қонақ үйде тұрады. 0
Ol arz-n q-n-- üyde--u--dı. O- a---- q---- ü--- t------ O- a-z-n q-n-q ü-d- t-r-d-. --------------------------- Ol arzan qonaq üyde turadı.
Ell té un cotxe. О-ы- м-ши-ас---ар. О--- м------- б--- О-ы- м-ш-н-с- б-р- ------------------ Оның машинасы бар. 0
O-ıñ -aş--ası bar. O--- m------- b--- O-ı- m-ş-n-s- b-r- ------------------ Onıñ maşïnası bar.
El cotxe és car. Ма-------м---. М----- қ------ М-ш-н- қ-м-а-. -------------- Машина қымбат. 0
M--ïna -ım-at. M----- q------ M-ş-n- q-m-a-. -------------- Maşïna qımbat.
Té un cotxe car. О--ң-қ-м-----ашинасы б--. О--- қ----- м------- б--- О-ы- қ-м-а- м-ш-н-с- б-р- ------------------------- Оның қымбат машинасы бар. 0
On----ımb-- m-----s--ba-. O--- q----- m------- b--- O-ı- q-m-a- m-ş-n-s- b-r- ------------------------- Onıñ qımbat maşïnası bar.
Ell llegeix una novel•la. О- рома----ып-жат-р. О- р---- о--- ж----- О- р-м-н о-ы- ж-т-р- -------------------- Ол роман оқып жатыр. 0
O- ---an-oq-p--a---. O- r---- o--- j----- O- r-m-n o-ı- j-t-r- -------------------- Ol roman oqıp jatır.
La novel•la és avorrida. Ро--н қ-з--сыз. Р---- қ-------- Р-м-н қ-з-қ-ы-. --------------- Роман қызықсыз. 0
R-man q-z-qsı-. R---- q-------- R-m-n q-z-q-ı-. --------------- Roman qızıqsız.
Llegeix una novel•la avorrida. О- --- қы------ ро-ан----- жат--. О- б-- қ------- р---- о--- ж----- О- б-р қ-з-қ-ы- р-м-н о-ы- ж-т-р- --------------------------------- Ол бір қызықсыз роман оқып жатыр. 0
O-------ız---ız--oma---q-p j---r. O- b-- q------- r---- o--- j----- O- b-r q-z-q-ı- r-m-n o-ı- j-t-r- --------------------------------- Ol bir qızıqsız roman oqıp jatır.
Ella mira una pel•lícula. О------м көріп от-р. О- ф---- к---- о---- О- ф-л-м к-р-п о-ы-. -------------------- Ол фильм көріп отыр. 0
Ol -ïl--k--i- -t--. O- f--- k---- o---- O- f-l- k-r-p o-ı-. ------------------- Ol fïlm körip otır.
La pel•lícula és emocionant. Ф-л-м-ә-е-л-. Ф---- ә------ Ф-л-м ә-е-л-. ------------- Фильм әсерлі. 0
Fï-m --er--. F--- ä------ F-l- ä-e-l-. ------------ Fïlm äserli.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ол---ерлі-фил-м кө--п от-р. О- ә----- ф---- к---- о---- О- ә-е-л- ф-л-м к-р-п о-ы-. --------------------------- Ол әсерлі фильм көріп отыр. 0
Ol ä--r-- fïl--kör-- -tır. O- ä----- f--- k---- o---- O- ä-e-l- f-l- k-r-p o-ı-. -------------------------- Ol äserli fïlm körip otır.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...