Manual de conversa

ca Passat 3   »   kk Past tense 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [сексен үш]

83 [seksen üş]

Past tense 3

[Ötken şaq 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
trucar те-е-онме---ө--есу т--------- с------ т-л-ф-н-е- с-й-е-у ------------------ телефонмен сөйлесу 0
te-efon--n-----e-w t--------- s------ t-l-f-n-e- s-y-e-w ------------------ telefonmen söylesw
He trucat. Мен ---е--нм-н-с----с-і-. М-- т--------- с--------- М-н т-л-ф-н-е- с-й-е-т-м- ------------------------- Мен телефонмен сөйлестім. 0
M-n---lef-nm-n-s-y--sti-. M-- t--------- s--------- M-n t-l-f-n-e- s-y-e-t-m- ------------------------- Men telefonmen söylestim.
He trucat per telèfon tota l’estona. Ме- -немі-теле---мен-сөй-ес-п-жү----. М-- ү---- т--------- с------- ж------ М-н ү-е-і т-л-ф-н-е- с-й-е-і- ж-р-і-. ------------------------------------- Мен үнемі телефонмен сөйлесіп жүрдім. 0
M-n -n-m- -e-e--nm-n --y--sip ----im. M-- ü---- t--------- s------- j------ M-n ü-e-i t-l-f-n-e- s-y-e-i- j-r-i-. ------------------------------------- Men ünemi telefonmen söylesip jürdim.
preguntar с--ау с---- с-р-у ----- сұрау 0
s--aw s---- s-r-w ----- suraw
Li he preguntat. М-- сұ--д-м. М-- с------- М-н с-р-д-м- ------------ Мен сұрадым. 0
M-n--ura---. M-- s------- M-n s-r-d-m- ------------ Men suradım.
Sempre he preguntat. М---ү---і с-р---ы-м-н. М-- ү---- с----------- М-н ү-е-і с-р-й-ы-м-н- ---------------------- Мен үнемі сұрайтынмын. 0
Me- -ne-i------tı----. M-- ü---- s----------- M-n ü-e-i s-r-y-ı-m-n- ---------------------- Men ünemi suraytınmın.
explicar а-ту а--- а-т- ---- айту 0
aytw a--- a-t- ---- aytw
Li he explicat. Ме--ай-ып б-р-і-. М-- а---- б------ М-н а-т-п б-р-і-. ----------------- Мен айтып бердім. 0
M-n-a-t-p---rd-m. M-- a---- b------ M-n a-t-p b-r-i-. ----------------- Men aytıp berdim.
Li he explicat tota la història. Мен о-и-аны -олық----ы- ------. М-- о------ т---- а---- б------ М-н о-и-а-ы т-л-қ а-т-п б-р-і-. ------------------------------- Мен оқиғаны толық айтып бердім. 0
M-n-o-----ı-----q ---ı----r-im. M-- o------ t---- a---- b------ M-n o-ï-a-ı t-l-q a-t-p b-r-i-. ------------------------------- Men oqïğanı tolıq aytıp berdim.
estudiar о-у о-- о-у --- оқу 0
oqw o-- o-w --- oqw
He estudiat. Ме---қ----. М-- о------ М-н о-ы-ы-. ----------- Мен оқыдым. 0
Men --ı-ı-. M-- o------ M-n o-ı-ı-. ----------- Men oqıdım.
He estudiat tot el vespre. Ме- -е- б-й- оқы---. М-- к-- б--- о------ М-н к-ш б-й- о-ы-ы-. -------------------- Мен кеш бойы оқыдым. 0
Men --ş -oyı-o-ıd-m. M-- k-- b--- o------ M-n k-ş b-y- o-ı-ı-. -------------------- Men keş boyı oqıdım.
treballar жұм-с-і---у ж---- і---- ж-м-с і-т-у ----------- жұмыс істеу 0
ju-ı- i---w j---- i---- j-m-s i-t-w ----------- jumıs istew
He treballat. М-н-жұмыс-і-т-д-м. М-- ж---- і------- М-н ж-м-с і-т-д-м- ------------------ Мен жұмыс істедім. 0
Me- jumıs i--e-im. M-- j---- i------- M-n j-m-s i-t-d-m- ------------------ Men jumıs istedim.
He treballat tot el dia. Ме-----і-бой- -ұ-ыс-істед-м. М-- к--- б--- ж---- і------- М-н к-н- б-й- ж-м-с і-т-д-м- ---------------------------- Мен күні бойы жұмыс істедім. 0
M-- -ü-i-boyı jumıs --te-i-. M-- k--- b--- j---- i------- M-n k-n- b-y- j-m-s i-t-d-m- ---------------------------- Men küni boyı jumıs istedim.
menjar т---қ---у т-------- т-м-қ-а-у --------- тамақтану 0
tama--anw t-------- t-m-q-a-w --------- tamaqtanw
He menjat. Мен--ам-қтанд-м. М-- т----------- М-н т-м-қ-а-д-м- ---------------- Мен тамақтандым. 0
M------a-t---ım. M-- t----------- M-n t-m-q-a-d-m- ---------------- Men tamaqtandım.
M’he menjat tot el menjar. М-н бар там-----жеп қой---. М-- б-- т------ ж-- қ------ М-н б-р т-м-қ-ы ж-п қ-й-ы-. --------------------------- Мен бар тамақты жеп қойдым. 0
M-n -ar---m-q-ı-j---q---ı-. M-- b-- t------ j-- q------ M-n b-r t-m-q-ı j-p q-y-ı-. --------------------------- Men bar tamaqtı jep qoydım.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!