Manual de conversa

ca Treballar   »   kk Working

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [елу бес]

55 [elw bes]

Working

[Jumıs istew]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
De què treballa vostè? М-м-н--ғ-ң-----? М----------- н-- М-м-н-ы-ы-ы- н-? ---------------- Мамандығыңыз не? 0
Mama-dı--ñ-z n-? M----------- n-- M-m-n-ı-ı-ı- n-? ---------------- Mamandığıñız ne?
El meu marit és metge. Күйеуімн-ң ---анд----- д-рі-е-. К--------- м-------- - д------- К-й-у-м-і- м-м-н-ы-ы - д-р-г-р- ------------------------------- Күйеуімнің мамандығы - дәрігер. 0
Küy----ni--mamandı-ı - --r-ge-. K--------- m-------- - d------- K-y-w-m-i- m-m-n-ı-ı - d-r-g-r- ------------------------------- Küyewimniñ mamandığı - däriger.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Мен --р-- -үн ме-бике--о----і-т-й--н. М-- ж---- к-- м------ б---- і-------- М-н ж-р-ы к-н м-д-и-е б-л-п і-т-й-і-. ------------------------------------- Мен жарты күн медбике болып істеймін. 0
Me--j-rt- kün--e---ke-bol-p -st---i-. M-- j---- k-- m------ b---- i-------- M-n j-r-ı k-n m-d-ï-e b-l-p i-t-y-i-. ------------------------------------- Men jartı kün medbïke bolıp isteymin.
Aviat ens jubilarem. Жа-ы-да-з----та-- ала-ы-. Ж------ з-------- а------ Ж-қ-н-а з-й-е-а-ы а-а-ы-. ------------------------- Жақында зейнетақы аламыз. 0
Ja-ı-d- zeyn-ta----lam-z. J------ z-------- a------ J-q-n-a z-y-e-a-ı a-a-ı-. ------------------------- Jaqında zeynetaqı alamız.
Però els impostos són alts. Б-р-қ--а-ық --лше-і--о--р-. Б---- с---- м------ ж------ Б-р-қ с-л-қ м-л-е-і ж-ғ-р-. --------------------------- Бірақ салық мөлшері жоғары. 0
Bi-a- sa-ıq möl-----joğar-. B---- s---- m------ j------ B-r-q s-l-q m-l-e-i j-ğ-r-. --------------------------- Biraq salıq mölşeri joğarı.
I l’assegurança de salut és cara. М---ци---ық--ақтан---- -а------т. М---------- с--------- д- қ------ М-д-ц-н-л-қ с-қ-а-д-р- д- қ-м-а-. --------------------------------- Медициналық сақтандыру да қымбат. 0
Med-c--a--q--aq-a---rw da -ımbat. M---------- s--------- d- q------ M-d-c-n-l-q s-q-a-d-r- d- q-m-a-. --------------------------------- Medïcïnalıq saqtandırw da qımbat.
Què vols fer de gran? Сені- --- б-л-ың-ке---і? С---- к-- б----- к------ С-н-ң к-м б-л-ы- к-л-д-? ------------------------ Сенің кім болғың келеді? 0
Se-i--k-m bol-ı- -e--d-? S---- k-- b----- k------ S-n-ñ k-m b-l-ı- k-l-d-? ------------------------ Seniñ kim bolğıñ keledi?
M’agradaria ser enginyer. Мен-инжен----о-ғ-- кел--і. М-- и------ б----- к------ М-н и-ж-н-р б-л-ы- к-л-д-. -------------------------- Мен инженер болғым келеді. 0
Men --je-er---lğım kele-i. M-- ï------ b----- k------ M-n ï-j-n-r b-l-ı- k-l-d-. -------------------------- Men ïnjener bolğım keledi.
(jo) vull estudiar a la universitat. М-н ---в---ите-те оқ-----------. М-- у------------ о----- к------ М-н у-и-е-с-т-т-е о-ы-ы- к-л-д-. -------------------------------- Мен университетте оқығым келеді. 0
M-n --ïv-rsï-e----oq--ım ke-e--. M-- w------------ o----- k------ M-n w-ï-e-s-t-t-e o-ı-ı- k-l-d-. -------------------------------- Men wnïversïtette oqığım keledi.
Sóc un becari / una becària. Ме--т-ж---б-д-- өту-ім--. М-- т---------- ө-------- М-н т-ж-р-б-д-н ө-у-і-і-. ------------------------- Мен тәжірибеден өтушімін. 0
M-n--ä--rïb--e- öt-şi-in. M-- t---------- ö-------- M-n t-j-r-b-d-n ö-w-i-i-. ------------------------- Men täjirïbeden ötwşimin.
No guanyo gaire. М-нің --бысы--көп ем-с. М---- т------ к-- е---- М-н-ң т-б-с-м к-п е-е-. ----------------------- Менің табысым көп емес. 0
Men---t--ıs-m -------s. M---- t------ k-- e---- M-n-ñ t-b-s-m k-p e-e-. ----------------------- Meniñ tabısım köp emes.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. М-н --т-л-е --жіри-е-ен ө-іп ж--мі-. М-- ш------ т---------- ө--- ж------ М-н ш-т-л-е т-ж-р-б-д-н ө-і- ж-р-і-. ------------------------------------ Мен шетелде тәжірибеден өтіп жүрмін. 0
Men-şe----- --ji-ï----n -tip -----n. M-- ş------ t---------- ö--- j------ M-n ş-t-l-e t-j-r-b-d-n ö-i- j-r-i-. ------------------------------------ Men şetelde täjirïbeden ötip jürmin.
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Бұл --н-ң-б--ты--м. Б-- м---- б-------- Б-л м-н-ң б-с-ы-ы-. ------------------- Бұл менің бастығым. 0
B-- m---ñ b----ğım. B-- m---- b-------- B-l m-n-ñ b-s-ı-ı-. ------------------- Bul meniñ bastığım.
Tinc bons companys de feina. М-ні--әрі--ест--і---ақс-. М---- ә----------- ж----- М-н-ң ә-і-т-с-е-і- ж-қ-ы- ------------------------- Менің әріптестерім жақсы. 0
M-ni- -r-p--s-e--m --qsı. M---- ä----------- j----- M-n-ñ ä-i-t-s-e-i- j-q-ı- ------------------------- Meniñ äriptesterim jaqsı.
Al migdia, sempre anem a la cantina. Түст--біз ү-е-і-ас---а-- ----мы-. Т---- б-- ү---- а------- б------- Т-с-е б-з ү-е-і а-х-н-ғ- б-р-м-з- --------------------------------- Түсте біз үнемі асханаға барамыз. 0
Tü-t- --z --e-----x-nağ- --r-mız. T---- b-- ü---- a------- b------- T-s-e b-z ü-e-i a-x-n-ğ- b-r-m-z- --------------------------------- Tüste biz ünemi asxanağa baramız.
Estic buscant feina. Ме---ұ-------е- ---м-н. М-- ж---- і---- ж------ М-н ж-м-с і-д-п ж-р-і-. ----------------------- Мен жұмыс іздеп жүрмін. 0
M-- -u-ı- i--ep ---m-n. M-- j---- i---- j------ M-n j-m-s i-d-p j-r-i-. ----------------------- Men jumıs izdep jürmin.
Estic desocupat des de fa un any. Жұ--сс---ж-рге--м- б-р-----б----. Ж------- ж-------- б-- ж-- б----- Ж-м-с-ы- ж-р-е-і-е б-р ж-л б-л-ы- --------------------------------- Жұмыссыз жүргеніме бір жыл болды. 0
J-m-s--z j-rg--i-e--ir--ı- b--dı. J------- j-------- b-- j-- b----- J-m-s-ı- j-r-e-i-e b-r j-l b-l-ı- --------------------------------- Jumıssız jürgenime bir jıl boldı.
Hi ha massa desocupats en aquest país. Бұ--ел-е --мысс--д-р т-- -ө-. Б-- е--- ж---------- т-- к--- Б-л е-д- ж-м-с-ы-д-р т-м к-п- ----------------------------- Бұл елде жұмыссыздар тым көп. 0
Bul-eld--jumı-s-zd-- t-m-k-p. B-- e--- j---------- t-- k--- B-l e-d- j-m-s-ı-d-r t-m k-p- ----------------------------- Bul elde jumıssızdar tım köp.

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?