Manual de conversa

ca Al camp   »   kk In nature

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [жиырма алты]

26 [jïırma altı]

In nature

[Tabïğat ayasında]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Veus allà la torre? Анау мұ-ар--------п -----ң -а? А--- м------- к---- т----- б-- А-а- м-н-р-н- к-р-п т-р-ы- б-? ------------------------------ Анау мұнараны көріп тұрсың ба? 0
An---muna--n- köri---ur--- -a? A--- m------- k---- t----- b-- A-a- m-n-r-n- k-r-p t-r-ı- b-? ------------------------------ Anaw munaranı körip tursıñ ba?
Veus allà la muntanya? А-ау --уды-көрі- т--сы----? А--- т---- к---- т----- б-- А-а- т-у-ы к-р-п т-р-ы- б-? --------------------------- Анау тауды көріп тұрсың ба? 0
A-a- tawd- k-ri- -u-sıñ--a? A--- t---- k---- t----- b-- A-a- t-w-ı k-r-p t-r-ı- b-? --------------------------- Anaw tawdı körip tursıñ ba?
Veus allà el poble? Анау--у-л-ы-кө--п --рсың-б-? А--- а----- к---- т----- б-- А-а- а-ы-д- к-р-п т-р-ы- б-? ---------------------------- Анау ауылды көріп тұрсың ба? 0
A-a- a--ld----ri- -ur----b-? A--- a----- k---- t----- b-- A-a- a-ı-d- k-r-p t-r-ı- b-? ---------------------------- Anaw awıldı körip tursıñ ba?
Veus allà el riu? А-а-------і-к--іп тұ---ң б-? А--- ө----- к---- т----- б-- А-а- ө-е-д- к-р-п т-р-ы- б-? ---------------------------- Анау өзенді көріп тұрсың ба? 0
A-a- özend- ----p------- --? A--- ö----- k---- t----- b-- A-a- ö-e-d- k-r-p t-r-ı- b-? ---------------------------- Anaw özendi körip tursıñ ba?
Veus allà el pont? Ан-у ----р-і --ріп---рс-ң---? А--- к------ к---- т----- б-- А-а- к-п-р-і к-р-п т-р-ы- б-? ----------------------------- Анау көпірді көріп тұрсың ба? 0
Anaw--ö--r-i k-r---t-rsıñ ba? A--- k------ k---- t----- b-- A-a- k-p-r-i k-r-p t-r-ı- b-? ----------------------------- Anaw köpirdi körip tursıñ ba?
Veus allà el llac? А--- көлд- ----- т----- б-? А--- к---- к---- т----- б-- А-а- к-л-і к-р-п т-р-ы- б-? --------------------------- Анау көлді көріп тұрсың ба? 0
An---k-ld---ö--p ---s-- --? A--- k---- k---- t----- b-- A-a- k-l-i k-r-p t-r-ı- b-? --------------------------- Anaw köldi körip tursıñ ba?
M’agrada aquell ocell. Мы-- -ұ- --ға--ұна--ы. М--- қ-- м---- ұ------ М-н- қ-с м-ғ-н ұ-а-д-. ---------------------- Мына құс маған ұнайды. 0
M--a--u- --ğ---un-yd-. M--- q-- m---- u------ M-n- q-s m-ğ-n u-a-d-. ---------------------- Mına qus mağan unaydı.
M’agrada aquell arbre. Мына-ағ-ш мағ-- ұна-ды. М--- а--- м---- ұ------ М-н- а-а- м-ғ-н ұ-а-д-. ----------------------- Мына ағаш маған ұнайды. 0
M--a--ğaş m-ğ-n un-y--. M--- a--- m---- u------ M-n- a-a- m-ğ-n u-a-d-. ----------------------- Mına ağaş mağan unaydı.
M’agrada aquesta pedra. М-на-т-- м-ған-ұн----. М--- т-- м---- ұ------ М-н- т-с м-ғ-н ұ-а-д-. ---------------------- Мына тас маған ұнайды. 0
Mı-- --s-m-ğ-n -na--ı. M--- t-- m---- u------ M-n- t-s m-ğ-n u-a-d-. ---------------------- Mına tas mağan unaydı.
M’agrada aquell parc. Мы-а ------ ма-ан----й--. М--- с----- м---- ұ------ М-н- с-я-а- м-ғ-н ұ-а-д-. ------------------------- Мына саябақ маған ұнайды. 0
Mı-a s--abaq----a---n-y-ı. M--- s------ m---- u------ M-n- s-y-b-q m-ğ-n u-a-d-. -------------------------- Mına sayabaq mağan unaydı.
M’agrada aquell jardí. Мы-- б-- -а-а--ұ---д-. М--- б-- м---- ұ------ М-н- б-қ м-ғ-н ұ-а-д-. ---------------------- Мына бақ маған ұнайды. 0
M-na-ba- -a-a----a-d-. M--- b-- m---- u------ M-n- b-q m-ğ-n u-a-d-. ---------------------- Mına baq mağan unaydı.
M’agrada aquesta flor. М-на-г-л --ғ-н ----д-. М--- г-- м---- ұ------ М-н- г-л м-ғ-н ұ-а-д-. ---------------------- Мына гүл маған ұнайды. 0
M-n---------an--n-y--. M--- g-- m---- u------ M-n- g-l m-ğ-n u-a-d-. ---------------------- Mına gül mağan unaydı.
Ho trobo bonic. Ме--ң-е, -ұ----ем-. М------- б-- ә----- М-н-ң-е- б-л ә-е-і- ------------------- Меніңше, бұл әдемі. 0
M-ni-şe- b-l äde--. M------- b-- ä----- M-n-ñ-e- b-l ä-e-i- ------------------- Meniñşe, bul ädemi.
Em sembla interessant. М----ш-- -ұ--қыз--. М------- б-- қ----- М-н-ң-е- б-л қ-з-қ- ------------------- Меніңше, бұл қызық. 0
Me---ş-- -u- qı-ıq. M------- b-- q----- M-n-ñ-e- b-l q-z-q- ------------------- Meniñşe, bul qızıq.
Ho trobo meravellós. М-н----- бұ--ғ-жап. М------- б-- ғ----- М-н-ң-е- б-л ғ-ж-п- ------------------- Меніңше, бұл ғажап. 0
M---ñ-e,--u--ğaj--. M------- b-- ğ----- M-n-ñ-e- b-l ğ-j-p- ------------------- Meniñşe, bul ğajap.
Em sembla lleig. М-ні-ше,--ұ- с---қс-з. М------- б-- с-------- М-н-ң-е- б-л с-р-қ-ы-. ---------------------- Меніңше, бұл сұрықсыз. 0
M--i--e, bul s-r--sız. M------- b-- s-------- M-n-ñ-e- b-l s-r-q-ı-. ---------------------- Meniñşe, bul surıqsız.
Em sembla avorrit. М-ніңш-, б---қ-зы-сы-. М------- б-- қ-------- М-н-ң-е- б-л қ-з-қ-ы-. ---------------------- Меніңше, бұл қызықсыз. 0
Men-ñ-e--bul---z-q---. M------- b-- q-------- M-n-ñ-e- b-l q-z-q-ı-. ---------------------- Meniñşe, bul qızıqsız.
Em sembla horrible. Ме----е, --л ----ыныш-ы. М------- б-- қ---------- М-н-ң-е- б-л қ-р-ы-ы-т-. ------------------------ Меніңше, бұл қорқынышты. 0
M-ni--e,-b-l --r--nı--ı. M------- b-- q---------- M-n-ñ-e- b-l q-r-ı-ı-t-. ------------------------ Meniñşe, bul qorqınıştı.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.