Manual de conversa

ca A la piscina   »   el Στην πισίνα

50 [cinquanta]

A la piscina

A la piscina

50 [πενήντα]

50 [penḗnta]

Στην πισίνα

[Stēn pisína]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Avui fa calor. Σήμερα----ει -έ-τη. Σ----- κ---- ζ----- Σ-μ-ρ- κ-ν-ι ζ-σ-η- ------------------- Σήμερα κάνει ζέστη. 0
Sḗm--a ká-ei-zéstē. S----- k---- z----- S-m-r- k-n-i z-s-ē- ------------------- Sḗmera kánei zéstē.
I si anem a la piscina? Πά---στ-ν--ι-ί-α; Π--- σ--- π------ Π-μ- σ-η- π-σ-ν-; ----------------- Πάμε στην πισίνα; 0
Pá-e st-n ---ín-? P--- s--- p------ P-m- s-ē- p-s-n-? ----------------- Páme stēn pisína?
Tens ganes de nedar? Έχει- --ά-εσ---ια κ-λ--πι; Έ---- δ------ γ-- κ------- Έ-ε-ς δ-ά-ε-η γ-α κ-λ-μ-ι- -------------------------- Έχεις διάθεση για κολύμπι; 0
É-h--s d----e-- --- -ol--p-? É----- d------- g-- k------- É-h-i- d-á-h-s- g-a k-l-m-i- ---------------------------- Écheis diáthesē gia kolýmpi?
Tens una tovallola? Έχει- --τ-έ-α; Έ---- π------- Έ-ε-ς π-τ-έ-α- -------------- Έχεις πετσέτα; 0
É-hei- pe-sé-a? É----- p------- É-h-i- p-t-é-a- --------------- Écheis petséta?
Tens un banyador? Έχε-- μαγιό; Έ---- μ----- Έ-ε-ς μ-γ-ό- ------------ Έχεις μαγιό; 0
Éc--------i-? É----- m----- É-h-i- m-g-ó- ------------- Écheis magió?
Tens un vestit de bany? Έ-ε-- μα---; Έ---- μ----- Έ-ε-ς μ-γ-ό- ------------ Έχεις μαγιό; 0
Éch-i---a-i-? É----- m----- É-h-i- m-g-ó- ------------- Écheis magió?
Saps nedar? Ξέ-εις-κ---μπι; Ξ----- κ------- Ξ-ρ-ι- κ-λ-μ-ι- --------------- Ξέρεις κολύμπι; 0
X--ei- k--ý---? X----- k------- X-r-i- k-l-m-i- --------------- Xéreis kolýmpi?
Saps fer submarinisme? Ξέρ-ις--α -άν-ις-κ-τ-δυ-η; Ξ----- ν- κ----- κ-------- Ξ-ρ-ι- ν- κ-ν-ι- κ-τ-δ-σ-; -------------------------- Ξέρεις να κάνεις κατάδυση; 0
Xér--- n------i--k----ysē? X----- n- k----- k-------- X-r-i- n- k-n-i- k-t-d-s-? -------------------------- Xéreis na káneis katádysē?
Saps tirar-te a l’aigua? Ξ---ι- να -άνει- β--τ---; Ξ----- ν- κ----- β------- Ξ-ρ-ι- ν- κ-ν-ι- β-υ-ι-ς- ------------------------- Ξέρεις να κάνεις βουτιές; 0
Xér--s-na k--eis---u----? X----- n- k----- b------- X-r-i- n- k-n-i- b-u-i-s- ------------------------- Xéreis na káneis boutiés?
On és el bany? Π------α----ν-ου-ι--α; Π-- ε---- η ν--------- Π-ύ ε-ν-ι η ν-ο-ζ-ε-α- ---------------------- Πού είναι η ντουζιερα; 0
Poú---na- ē --------a? P-- e---- ē n--------- P-ú e-n-i ē n-o-z-e-a- ---------------------- Poú eínai ē ntouziera?
On és el vestidor? Π-ύ -ίνα--τ--α-οδυ---ι-; Π-- ε---- τ- α---------- Π-ύ ε-ν-ι τ- α-ο-υ-ή-ι-; ------------------------ Πού είναι τα αποδυτήρια; 0
P-ú-e-n-- t--a-odyt---a? P-- e---- t- a---------- P-ú e-n-i t- a-o-y-ḗ-i-? ------------------------ Poú eínai ta apodytḗria?
On són les ulleres de natació? Π-- -ί--ι--α -υαλιά κολύ-βη--ς; Π-- ε---- τ- γ----- κ---------- Π-ύ ε-ν-ι τ- γ-α-ι- κ-λ-μ-η-η-; ------------------------------- Πού είναι τα γυαλιά κολύμβησης; 0
Poú--ínai--a g----á --lý-bē--s? P-- e---- t- g----- k---------- P-ú e-n-i t- g-a-i- k-l-m-ē-ē-? ------------------------------- Poú eínai ta gyaliá kolýmbēsēs?
Que és gaire fonda l’aigua? Ε---- β----τ-----ό; Ε---- β--- τ- ν---- Ε-ν-ι β-θ- τ- ν-ρ-; ------------------- Είναι βαθύ το νερό; 0
E--a- -ath---o n---? E---- b---- t- n---- E-n-i b-t-ý t- n-r-? -------------------- Eínai bathý to neró?
Que és neta l’aigua? Είν-- -αθα-ό -- ν---; Ε---- κ----- τ- ν---- Ε-ν-ι κ-θ-ρ- τ- ν-ρ-; --------------------- Είναι καθαρό το νερό; 0
Eín-i-----aró--- n---? E---- k------ t- n---- E-n-i k-t-a-ó t- n-r-? ---------------------- Eínai katharó to neró?
Que és calenta l’aigua? Ε---ι ---τό-το--ερ-; Ε---- ζ---- τ- ν---- Ε-ν-ι ζ-σ-ό τ- ν-ρ-; -------------------- Είναι ζεστό το νερό; 0
Eín-i z-stó to neró? E---- z---- t- n---- E-n-i z-s-ó t- n-r-? -------------------- Eínai zestó to neró?
Em gelo. Π-γώ-ω. Π------ Π-γ-ν-. ------- Παγώνω. 0
Pag-n-. P------ P-g-n-. ------- Pagṓnō.
L’aigua és massa freda. Τ- --ρ--εί-αι π-ρα -ολ- κ---. Τ- ν--- ε---- π--- π--- κ---- Τ- ν-ρ- ε-ν-ι π-ρ- π-λ- κ-ύ-. ----------------------------- Το νερό είναι πάρα πολύ κρύο. 0
T--neró eí-a- ---a --l---r--. T- n--- e---- p--- p--- k---- T- n-r- e-n-i p-r- p-l- k-ý-. ----------------------------- To neró eínai pára polý krýo.
Ara surto de l’aigua. Βγα--- -ώρ- από τ- -ε--. Β----- τ--- α-- τ- ν---- Β-α-ν- τ-ρ- α-ό τ- ν-ρ-. ------------------------ Βγαίνω τώρα από το νερό. 0
B-aí-ō--ṓr- -p- -- n-r-. B----- t--- a-- t- n---- B-a-n- t-r- a-ó t- n-r-. ------------------------ Bgaínō tṓra apó to neró.

Idiomes desconeguts

En el nostre planeta hi ha milers de llengües diferents. Els lingüistes creuen que hi ha entre 6.000 i 7.000. Però el nombre exacte no el coneixem. Perquè moltes llengües encara no han estat descobertes. Es tracta de llengües parlades, sobretot, en llocs remots. Com pot ser, per exemple, la regió de l'Amazones. En aquesta zona encara hi ha tribus aïllades. Tribus que no mantenen cap tipus de contacte amb altres cultures. Aquestes tribus, evidentment, tenen les seves llengües pròpies. També en altres parts del planeta hi ha idiomes sense conèixer. No sabem quantes llengües hi ha a l'Àfrica central. Nova Guinea també està per investigar des del punt de vista lingüístic. El descobriment d'una nova llengua sempre causa sensació. Fa un parell d'anys uns lingüistes van descobrir el koro. L'idioma koro es parla en un petit poblat del nord de l'Índia. Tan sols uns 1.000 individus parlen l'idioma. La llengua és únicament parlada. El koro no té forma escrita. Els investigadors es pregunten com va poder sobreviure aquesta llengua fins als nostres dies. El koro pertany a la família de llengües sinó-tibetanes. A tota Àsia hi ha unes 300 llengües d'aquesta família. Però l'idioma koro no està estretament relacionat amb cap d'elles. En altres paraules, sembla que té una història absolutament pròpia. Per desgràcia, les llengües petites moren molt ràpidament. De vegades una llengua desapareix en el curs d'una generació. Per tant, els investigadors sovint tenen poc temps pel seu estudi. Hi ha, però, una petita esperança pel koro. En principi, es registrarà en un diccionari sonor...
Sabia vostè que?
L’hongarès pertany a les llengües ugrofineses. Al ser una llengua uràliana, es diferència significativament de les llengües indogermàniques. L’hongarès està estretament relacionat amb el finès, encara que les seves similituds només son apreciables en la seva estructura, per això els hongaresos i els finlandesos no s’entenen entre ells quan conversen. Compta amb uns 15 milions de parlants, els quals viuen principalment a Hongia, Romania, Eslovàquia, Sèrbia i Ucraïna. Està dividit en nou grups dialèctics. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines, i posa l’èmfaiss en la primera síl·laba de la paraula, independentment de la llargària de la paraula. També és important destacar la diferència entre les vocals llargues i curtes en la pronunciació. La gramàtica hongaresa no és precisament senzilla, ja que té les seves peculiaritats. Aquestes característiques són les que marquen l’identitat d’aquest idioma. Qualsevol que l’aprengui, comprendrà ràpidament perquè els hongaresos estimen tant el seu idioma.