Manual de conversa

ca Treballar   »   el Εργασία

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [πενήντα πέντε]

55 [penḗnta pénte]

Εργασία

[Ergasía]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
De què treballa vostè? Τ---ο-λ--ά---ν--ε; Τ- δ------ κ------ Τ- δ-υ-ε-ά κ-ν-τ-; ------------------ Τι δουλειά κάνετε; 0
Ti ---l-i--k----e? T- d------ k------ T- d-u-e-á k-n-t-? ------------------ Ti douleiá kánete?
El meu marit és metge. Ο άν---ς-μο----ν---γι-τ---. Ο ά----- μ-- ε---- γ------- Ο ά-τ-α- μ-υ ε-ν-ι γ-α-ρ-ς- --------------------------- Ο άντρας μου είναι γιατρός. 0
O -n-ra- --u-eína--g-a-ró-. O á----- m-- e---- g------- O á-t-a- m-u e-n-i g-a-r-s- --------------------------- O ántras mou eínai giatrós.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Εγώ-δο-λεύω---γ-ς ώρε----ν -μέ-α-ω- --σοκ---. Ε-- δ------ λ---- ώ--- τ-- η---- ω- ν-------- Ε-ώ δ-υ-ε-ω λ-γ-ς ώ-ε- τ-ν η-έ-α ω- ν-σ-κ-μ-. --------------------------------------------- Εγώ δουλεύω λίγες ώρες την ημέρα ως νοσοκόμα. 0
E---dou-eú--líges---e--tē- ē--r--ōs -osokóma. E-- d------ l---- ṓ--- t-- ē---- ō- n-------- E-ṓ d-u-e-ō l-g-s ṓ-e- t-n ē-é-a ō- n-s-k-m-. --------------------------------------------- Egṓ douleúō líges ṓres tēn ēméra ōs nosokóma.
Aviat ens jubilarem. Κοντ----μ---α -γούμ--σε--ύν-αξη. Κ--------- ν- β----- σ- σ------- Κ-ν-ε-ο-μ- ν- β-ο-μ- σ- σ-ν-α-η- -------------------------------- Κοντεύουμε να βγούμε σε σύνταξη. 0
K--t-úou-e -a --o-m- -e-s-n-a--. K--------- n- b----- s- s------- K-n-e-o-m- n- b-o-m- s- s-n-a-ē- -------------------------------- Konteúoume na bgoúme se sýntaxē.
Però els impostos són alts. Α--- ο- --ρ-- ε-να--υ---οί. Α--- ο- φ---- ε---- υ------ Α-λ- ο- φ-ρ-ι ε-ν-ι υ-η-ο-. --------------------------- Αλλά οι φόροι είναι υψηλοί. 0
Al-á-----h---i-eí-------ē-oí. A--- o- p----- e---- y------- A-l- o- p-ó-o- e-n-i y-s-l-í- ----------------------------- Allá oi phóroi eínai ypsēloí.
I l’assegurança de salut és cara. Κ-- η ι----κή-ασ-ά-ε----ίν------αν---. Κ-- η ι------ α------- ε---- δ-------- Κ-ι η ι-τ-ι-ή α-φ-λ-ι- ε-ν-ι δ-π-ν-ρ-. -------------------------------------- Και η ιατρική ασφάλεια είναι δαπανηρή. 0
K-i-ē-i--ri-ḗ----há-eia eín-i-dapan-rḗ. K-- ē i------ a-------- e---- d-------- K-i ē i-t-i-ḗ a-p-á-e-a e-n-i d-p-n-r-. --------------------------------------- Kai ē iatrikḗ aspháleia eínai dapanērḗ.
Què vols fer de gran? Τ--θέ------α γ--εις ό--- μ-γα--σ-ις; Τ- θ----- ν- γ----- ό--- μ---------- Τ- θ-λ-ι- ν- γ-ν-ι- ό-α- μ-γ-λ-σ-ι-; ------------------------------------ Τι θέλεις να γίνεις όταν μεγαλώσεις; 0
Ti t-éle----a-gí-ei- ótan --ga--sei-? T- t------ n- g----- ó--- m---------- T- t-é-e-s n- g-n-i- ó-a- m-g-l-s-i-? ------------------------------------- Ti théleis na gíneis ótan megalṓseis?
M’agradaria ser enginyer. Θα--θελα-να---ν--μ-χα-ικ--. Θ- ή---- ν- γ--- μ--------- Θ- ή-ε-α ν- γ-ν- μ-χ-ν-κ-ς- --------------------------- Θα ήθελα να γίνω μηχανικός. 0
T---ḗ--e-a -a gí-ō -ēc-a-ik--. T-- ḗ----- n- g--- m---------- T-a ḗ-h-l- n- g-n- m-c-a-i-ó-. ------------------------------ Tha ḗthela na gínō mēchanikós.
(jo) vull estudiar a la universitat. Θέλω----σ-ο--ά-ω-σ-- π-ν----τήμιο. Θ--- ν- σ------- σ-- π------------ Θ-λ- ν- σ-ο-δ-σ- σ-ο π-ν-π-σ-ή-ι-. ---------------------------------- Θέλω να σπουδάσω στο πανεπιστήμιο. 0
T-élō-na sp-ud-----to-p-ne--s-----. T---- n- s------- s-- p------------ T-é-ō n- s-o-d-s- s-o p-n-p-s-ḗ-i-. ----------------------------------- Thélō na spoudásō sto panepistḗmio.
Sóc un becari / una becària. Κάν--τη---ρ--τική --υ. Κ--- τ-- π------- μ--- Κ-ν- τ-ν π-α-τ-κ- μ-υ- ---------------------- Κάνω την πρακτική μου. 0
K-n--tē--p---ti---m--. K--- t-- p------- m--- K-n- t-n p-a-t-k- m-u- ---------------------- Kánō tēn praktikḗ mou.
No guanyo gaire. Δε--β------ο-λ-. Δ-- β---- π----- Δ-ν β-ά-ω π-λ-ά- ---------------- Δεν βγάζω πολλά. 0
Den -g----po-l-. D-- b---- p----- D-n b-á-ō p-l-á- ---------------- Den bgázō pollá.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Κ--ω --α--ρακ-----στο-ε-ω-ε-ικ-. Κ--- μ-- π------- σ-- ε--------- Κ-ν- μ-α π-α-τ-κ- σ-ο ε-ω-ε-ι-ό- -------------------------------- Κάνω μία πρακτική στο εξωτερικό. 0
K--ō mía p-a-ti---sto-exōterikó. K--- m-- p------- s-- e--------- K-n- m-a p-a-t-k- s-o e-ō-e-i-ó- -------------------------------- Kánō mía praktikḗ sto exōterikó.
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Αυ--ς----α--τ---φε-τικό-μου. Α---- ε---- τ- α------- μ--- Α-τ-ς ε-ν-ι τ- α-ε-τ-κ- μ-υ- ---------------------------- Αυτός είναι το αφεντικό μου. 0
Aut-s-e--a--t--a-he-t-k- ---. A---- e---- t- a-------- m--- A-t-s e-n-i t- a-h-n-i-ó m-u- ----------------------------- Autós eínai to aphentikó mou.
Tinc bons companys de feina. Έ-ω κ--ούς -υ----λφ--ς. Έ-- κ----- σ----------- Έ-ω κ-λ-ύ- σ-ν-δ-λ-ο-ς- ----------------------- Έχω καλούς συναδέλφους. 0
Éc-ō-k-loú- sy--dél-h--s. É--- k----- s------------ É-h- k-l-ú- s-n-d-l-h-u-. ------------------------- Échō kaloús synadélphous.
Al migdia, sempre anem a la cantina. Τ- --σ---ρι---γαίν-υμ- ------στ-ν καν--ν-. Τ- μ------- π--------- π---- σ--- κ------- Τ- μ-σ-μ-ρ- π-γ-ί-ο-μ- π-ν-α σ-η- κ-ν-ί-α- ------------------------------------------ Το μεσημέρι πηγαίνουμε πάντα στην καντίνα. 0
T----sē-ér- --g-í----e--ánt--stē--kant-na. T- m------- p--------- p---- s--- k------- T- m-s-m-r- p-g-í-o-m- p-n-a s-ē- k-n-í-a- ------------------------------------------ To mesēméri pēgaínoume pánta stēn kantína.
Estic buscant feina. Ψάχνω---- -ου-ειά. Ψ---- γ-- δ------- Ψ-χ-ω γ-α δ-υ-ε-ά- ------------------ Ψάχνω για δουλειά. 0
P-á-h-ō g---d------. P------ g-- d------- P-á-h-ō g-a d-u-e-á- -------------------- Psáchnō gia douleiá.
Estic desocupat des de fa un any. Ε--αι -δ- -να-χ--ν- ά---γος. Ε---- ή-- έ-- χ---- ά------- Ε-μ-ι ή-η έ-α χ-ό-ο ά-ε-γ-ς- ---------------------------- Είμαι ήδη ένα χρόνο άνεργος. 0
Eí--i --ē--na chr--o á--rg-s. E---- ḗ-- é-- c----- á------- E-m-i ḗ-ē é-a c-r-n- á-e-g-s- ----------------------------- Eímai ḗdē éna chróno ánergos.
Hi ha massa desocupats en aquest país. Σ- αυ-ή--η -ώρα-υ---χο-ν υπερ---ι-- π-λλ-ί--ν-ρ---. Σ- α--- τ- χ--- υ------- υ--------- π----- ά------- Σ- α-τ- τ- χ-ρ- υ-ά-χ-υ- υ-ε-β-λ-κ- π-λ-ο- ά-ε-γ-ι- --------------------------------------------------- Σε αυτή τη χώρα υπάρχουν υπερβολικά πολλοί άνεργοι. 0
Se -utḗ-tē-c--r- y-árc---- -p-r-o--k- po--o- --e-go-. S- a--- t- c---- y-------- y--------- p----- á------- S- a-t- t- c-ṓ-a y-á-c-o-n y-e-b-l-k- p-l-o- á-e-g-i- ----------------------------------------------------- Se autḗ tē chṓra ypárchoun yperboliká polloí ánergoi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?