Manual de conversa

ca Passat 3   »   el Παρελθοντικός χρόνος 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ογδόντα τρία]

83 [ogdónta tría]

Παρελθοντικός χρόνος 3

[Parelthontikós chrónos 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
trucar Τηλ-φω-ώ Τ------- Τ-λ-φ-ν- -------- Τηλεφωνώ 0
T--ephōnṓ T-------- T-l-p-ō-ṓ --------- Tēlephōnṓ
He trucat. Μ-λο-σα -το τη--φ--ο. Μ------ σ-- τ-------- Μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------- Μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
M-lo-sa-s-o tēlé--ō--. M------ s-- t--------- M-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------- Miloúsa sto tēléphōno.
He trucat per telèfon tota l’estona. Όλη-τη- ώ-α-μιλού------ ---έ-ωνο. Ό-- τ-- ώ-- μ------ σ-- τ-------- Ό-η τ-ν ώ-α μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------------------- Όλη την ώρα μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
Ó---tē- ṓ-a m-------sto tēl--hōn-. Ó-- t-- ṓ-- m------ s-- t--------- Ó-ē t-n ṓ-a m-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------------------- Ólē tēn ṓra miloúsa sto tēléphōno.
preguntar ρωτάω ρ---- ρ-τ-ω ----- ρωτάω 0
r--áō r---- r-t-ō ----- rōtáō
Li he preguntat. Ρ-τ---. Ρ------ Ρ-τ-σ-. ------- Ρώτησα. 0
Rṓtēs-. R------ R-t-s-. ------- Rṓtēsa.
Sempre he preguntat. Π-ν---ρ--ο---. Π---- ρ------- Π-ν-α ρ-τ-ύ-α- -------------- Πάντα ρωτούσα. 0
P-nta--ō-oúsa. P---- r------- P-n-a r-t-ú-a- -------------- Pánta rōtoúsa.
explicar Δ-η-----ι Δ-------- Δ-η-ο-μ-ι --------- Διηγούμαι 0
Di-g--mai D-------- D-ē-o-m-i --------- Diēgoúmai
Li he explicat. Δ-ηγ-----. Δ--------- Δ-η-ή-η-α- ---------- Διηγήθηκα. 0
Diēg--h--a. D---------- D-ē-ḗ-h-k-. ----------- Diēgḗthēka.
Li he explicat tota la història. Διηγή-ηκα-ό-- -ην -------. Δ-------- ό-- τ-- ι------- Δ-η-ή-η-α ό-η τ-ν ι-τ-ρ-α- -------------------------- Διηγήθηκα όλη την ιστορία. 0
Di-g-t-ē---ó-- tēn is-orí-. D--------- ó-- t-- i------- D-ē-ḗ-h-k- ó-ē t-n i-t-r-a- --------------------------- Diēgḗthēka ólē tēn istoría.
estudiar δι--άζω δ------ δ-α-ά-ω ------- διαβάζω 0
di-bá-ō d------ d-a-á-ō ------- diabázō
He estudiat. Δ----ζα. Δ------- Δ-ά-α-α- -------- Διάβαζα. 0
Di--aza. D------- D-á-a-a- -------- Diábaza.
He estudiat tot el vespre. Δ------ όλ-----β----. Δ------ ό-- τ- β----- Δ-ά-α-α ό-ο τ- β-ά-υ- --------------------- Διάβαζα όλο το βράδυ. 0
D-á-az- -l- -o -rád-. D------ ó-- t- b----- D-á-a-a ó-o t- b-á-y- --------------------- Diábaza ólo to brády.
treballar δουλ--ω δ------ δ-υ-ε-ω ------- δουλεύω 0
do----ō d------ d-u-e-ō ------- douleúō
He treballat. Δ-ύ--υα. Δ------- Δ-ύ-ε-α- -------- Δούλευα. 0
Doú-eu-. D------- D-ú-e-a- -------- Doúleua.
He treballat tot el dia. Δ--λ-υ- όλη-μ---. Δ------ ό-- μ---- Δ-ύ-ε-α ό-η μ-ρ-. ----------------- Δούλευα όλη μέρα. 0
D-ú-eua ó-------. D------ ó-- m---- D-ú-e-a ó-ē m-r-. ----------------- Doúleua ólē méra.
menjar Τ--ω Τ--- Τ-ώ- ---- Τρώω 0
Tr-ō T--- T-ṓ- ---- Trṓō
He menjat. Έφα--. Έ----- Έ-α-α- ------ Έφαγα. 0
É--a--. É------ É-h-g-. ------- Éphaga.
M’he menjat tot el menjar. Έφα---όλ-----φ-γ---. Έ---- ό-- τ- φ------ Έ-α-α ό-ο τ- φ-γ-τ-. -------------------- Έφαγα όλο το φαγητό. 0
É--aga--l--t------ētó. É----- ó-- t- p------- É-h-g- ó-o t- p-a-ē-ó- ---------------------- Éphaga ólo to phagētó.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!