Manual de conversa

ca Al camp   »   el Στη φύση

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [είκοσι έξι]

26 [eíkosi éxi]

Στη φύση

[Stē phýsē]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Veus allà la torre? Β-έπ-ις-------ργ---κε- πέ--; Β------ τ-- π---- ε--- π---- Β-έ-ε-ς τ-ν π-ρ-ο ε-ε- π-ρ-; ---------------------------- Βλέπεις τον πύργο εκεί πέρα; 0
Blé-----t-n pýr-- -ke---ér-? B------ t-- p---- e--- p---- B-é-e-s t-n p-r-o e-e- p-r-? ---------------------------- Blépeis ton pýrgo ekeí péra?
Veus allà la muntanya? Βλ-π-ις--ο βο--ό--κε- π---; Β------ τ- β---- ε--- π---- Β-έ-ε-ς τ- β-υ-ό ε-ε- π-ρ-; --------------------------- Βλέπεις το βουνό εκεί πέρα; 0
B-é-e-s to b---ó ek-----r-? B------ t- b---- e--- p---- B-é-e-s t- b-u-ó e-e- p-r-? --------------------------- Blépeis to bounó ekeí péra?
Veus allà el poble? Β-έπ--ς--ο--ωρι- ε-εί---ρα; Β------ τ- χ---- ε--- π---- Β-έ-ε-ς τ- χ-ρ-ό ε-ε- π-ρ-; --------------------------- Βλέπεις το χωριό εκεί πέρα; 0
Blé---s ---c--ri--ek----é-a? B------ t- c----- e--- p---- B-é-e-s t- c-ō-i- e-e- p-r-? ---------------------------- Blépeis to chōrió ekeí péra?
Veus allà el riu? Βλέ-εις--- -ο-ά-ι ε--- ---α; Β------ τ- π----- ε--- π---- Β-έ-ε-ς τ- π-τ-μ- ε-ε- π-ρ-; ---------------------------- Βλέπεις το ποτάμι εκεί πέρα; 0
Bl---is--- potá---e--í pé-a? B------ t- p----- e--- p---- B-é-e-s t- p-t-m- e-e- p-r-? ---------------------------- Blépeis to potámi ekeí péra?
Veus allà el pont? Β---ε-ς-τη -έ--ρ- ε-εί-π---; Β------ τ- γ----- ε--- π---- Β-έ-ε-ς τ- γ-φ-ρ- ε-ε- π-ρ-; ---------------------------- Βλέπεις τη γέφυρα εκεί πέρα; 0
B-ép--s-tē--é--yra ek-- pér-? B------ t- g------ e--- p---- B-é-e-s t- g-p-y-a e-e- p-r-? ----------------------------- Blépeis tē géphyra ekeí péra?
Veus allà el llac? Β-έπεις -η λ---η ε-ε--π-ρα; Β------ τ- λ---- ε--- π---- Β-έ-ε-ς τ- λ-μ-η ε-ε- π-ρ-; --------------------------- Βλέπεις τη λίμνη εκεί πέρα; 0
Blé-e-- -ē ---nē e--- p-ra? B------ t- l---- e--- p---- B-é-e-s t- l-m-ē e-e- p-r-? --------------------------- Blépeis tē límnē ekeí péra?
M’agrada aquell ocell. Α-τό-εκ-ί-τ--π---- -ο--αρ-σ-ι. Α--- ε--- τ- π---- μ-- α------ Α-τ- ε-ε- τ- π-υ-ί μ-υ α-έ-ε-. ------------------------------ Αυτό εκεί το πουλί μου αρέσει. 0
A-t--------o -o-l---ou---és--. A--- e--- t- p---- m-- a------ A-t- e-e- t- p-u-í m-u a-é-e-. ------------------------------ Autó ekeí to poulí mou arései.
M’agrada aquell arbre. Α-τό-εκ-ί -ο-δ--τ-ο μο- -ρ----. Α--- ε--- τ- δ----- μ-- α------ Α-τ- ε-ε- τ- δ-ν-ρ- μ-υ α-έ-ε-. ------------------------------- Αυτό εκεί το δέντρο μου αρέσει. 0
Aut--ek-í to-déntro m-u-arése-. A--- e--- t- d----- m-- a------ A-t- e-e- t- d-n-r- m-u a-é-e-. ------------------------------- Autó ekeí to déntro mou arései.
M’agrada aquesta pedra. Α--- ε-ώ-- π--ρ------αρέσει. Α--- ε-- η π---- μ-- α------ Α-τ- ε-ώ η π-τ-α μ-υ α-έ-ε-. ---------------------------- Αυτή εδώ η πέτρα μου αρέσει. 0
Aut- ed----pé-ra-m-u-a-é-e-. A--- e-- ē p---- m-- a------ A-t- e-ṓ ē p-t-a m-u a-é-e-. ---------------------------- Autḗ edṓ ē pétra mou arései.
M’agrada aquell parc. Α--ό-εκεί------ρ-- μ-- α--σ--. Α--- ε--- τ- π---- μ-- α------ Α-τ- ε-ε- τ- π-ρ-ο μ-υ α-έ-ε-. ------------------------------ Αυτό εκεί το πάρκο μου αρέσει. 0
Autó--keí-to--árko-mo--------. A--- e--- t- p---- m-- a------ A-t- e-e- t- p-r-o m-u a-é-e-. ------------------------------ Autó ekeí to párko mou arései.
M’agrada aquell jardí. Αυτ-ς εκε- ο κ-π-ς-μου-αρέ-ει. Α---- ε--- ο κ---- μ-- α------ Α-τ-ς ε-ε- ο κ-π-ς μ-υ α-έ-ε-. ------------------------------ Αυτός εκεί ο κήπος μου αρέσει. 0
A-tós----- - -ḗp-s--ou a--s-i. A---- e--- o k---- m-- a------ A-t-s e-e- o k-p-s m-u a-é-e-. ------------------------------ Autós ekeí o kḗpos mou arései.
M’agrada aquesta flor. Α--- ε-ώ-τ---ο----δ- μου-α-έ-ε-. Α--- ε-- τ- λ------- μ-- α------ Α-τ- ε-ώ τ- λ-υ-ο-δ- μ-υ α-έ-ε-. -------------------------------- Αυτό εδώ το λουλούδι μου αρέσει. 0
A-t- ed--t----u-o-d---ou ar--ei. A--- e-- t- l------- m-- a------ A-t- e-ṓ t- l-u-o-d- m-u a-é-e-. -------------------------------- Autó edṓ to louloúdi mou arései.
Ho trobo bonic. (--τό--Τ- βρ-σκ--ό-ορφο. (----- Τ- β----- ό------ (-υ-ό- Τ- β-ί-κ- ό-ο-φ-. ------------------------ (Αυτό) Το βρίσκω όμορφο. 0
(-utó)-T- -r---ō ------o. (----- T- b----- ó------- (-u-ó- T- b-í-k- ó-o-p-o- ------------------------- (Autó) To brískō ómorpho.
Em sembla interessant. (Αυ--)-Τ------κ----δ-α-έρον. (----- Τ- β----- ε---------- (-υ-ό- Τ- β-ί-κ- ε-δ-α-έ-ο-. ---------------------------- (Αυτό) Το βρίσκω ενδιαφέρον. 0
(A--ó) To br-s----n-i-p-é---. (----- T- b----- e----------- (-u-ó- T- b-í-k- e-d-a-h-r-n- ----------------------------- (Autó) To brískō endiaphéron.
Ho trobo meravellós. (Α-τό)--ο ---σκ--υπ----ο. (----- Τ- β----- υ------- (-υ-ό- Τ- β-ί-κ- υ-έ-ο-ο- ------------------------- (Αυτό) Το βρίσκω υπέροχο. 0
(-utó)-To --í--ō y---oc--. (----- T- b----- y-------- (-u-ó- T- b-í-k- y-é-o-h-. -------------------------- (Autó) To brískō ypérocho.
Em sembla lleig. (Α-τό--Τ- βρί----απ--σι-. (----- Τ- β----- α------- (-υ-ό- Τ- β-ί-κ- α-α-σ-ο- ------------------------- (Αυτό) Το βρίσκω απαίσιο. 0
(-u--) -----ís-ō -p--sio. (----- T- b----- a------- (-u-ó- T- b-í-k- a-a-s-o- ------------------------- (Autó) To brískō apaísio.
Em sembla avorrit. (Αυ-ό) Το--ρ---- βαρετό. (----- Τ- β----- β------ (-υ-ό- Τ- β-ί-κ- β-ρ-τ-. ------------------------ (Αυτό) Το βρίσκω βαρετό. 0
(A---- T---r-s-ō --r--ó. (----- T- b----- b------ (-u-ó- T- b-í-k- b-r-t-. ------------------------ (Autó) To brískō baretó.
Em sembla horrible. (Α---- Το β-ί--ω ---κτ-. (----- Τ- β----- φ------ (-υ-ό- Τ- β-ί-κ- φ-ι-τ-. ------------------------ (Αυτό) Το βρίσκω φρικτό. 0
(A--ó)-To--r---ō----i--ó. (----- T- b----- p------- (-u-ó- T- b-í-k- p-r-k-ó- ------------------------- (Autó) To brískō phriktó.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.