Manual de conversa

ca Treballar   »   bg Работа

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [петдесет и пет]

55 [petdeset i pet]

Работа

[Rabota]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
De què treballa vostè? К-к-- / как-а ст- -- --о-ес-я? К---- / к---- с-- п- п-------- К-к-в / к-к-а с-е п- п-о-е-и-? ------------------------------ Какъв / каква сте по професия? 0
K-k-v --kak-a-st- -- -ro--s--a? K---- / k---- s-- p- p--------- K-k-v / k-k-a s-e p- p-o-e-i-a- ------------------------------- Kakyv / kakva ste po profesiya?
El meu marit és metge. Мъжъ--ми --л---р-по----феси-. М---- м- е л---- п- п-------- М-ж-т м- е л-к-р п- п-о-е-и-. ----------------------------- Мъжът ми е лекар по професия. 0
My---t -i -e-leka- p- -ro---iy-. M----- m- y- l---- p- p--------- M-z-y- m- y- l-k-r p- p-o-e-i-a- -------------------------------- Myzhyt mi ye lekar po profesiya.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. А- р-бо---н- -о--в-н --- к-то--едиц---ка с--т-а. А- р----- н- п------ д-- к--- м--------- с------ А- р-б-т- н- п-л-в-н д-н к-т- м-д-ц-н-к- с-с-р-. ------------------------------------------------ Аз работя на половин ден като медицинска сестра. 0
A---aboty- -- po-ovin d-- k-t--me---s---ka-s--t-a. A- r------ n- p------ d-- k--- m---------- s------ A- r-b-t-a n- p-l-v-n d-n k-t- m-d-t-i-s-a s-s-r-. -------------------------------------------------- Az rabotya na polovin den kato meditsinska sestra.
Aviat ens jubilarem. Ск-ро--- п------аме --н-и-. С---- щ- п--------- п------ С-о-о щ- п-л-ч-в-м- п-н-и-. --------------------------- Скоро ще получаваме пенсия. 0
S-o-o sh----po-u-h-vame---ns--a. S---- s---- p---------- p------- S-o-o s-c-e p-l-c-a-a-e p-n-i-a- -------------------------------- Skoro shche poluchavame pensiya.
Però els impostos són alts. А--а-ъц--е -а -исоки. А д------- с- в------ А д-н-ц-т- с- в-с-к-. --------------------- А данъците са високи. 0
A-da--tsite--a vi--k-. A d-------- s- v------ A d-n-t-i-e s- v-s-k-. ---------------------- A danytsite sa visoki.
I l’assegurança de salut és cara. И з-р--ната --и----вка е висо--. И з-------- о--------- е в------ И з-р-в-а-а о-и-у-о-к- е в-с-к-. -------------------------------- И здравната осигуровка е висока. 0
I z--a-n--a osigurovka-----isoka. I z-------- o--------- y- v------ I z-r-v-a-a o-i-u-o-k- y- v-s-k-. --------------------------------- I zdravnata osigurovka ye visoka.
Què vols fer de gran? Ка--- - ----а--ска- д- ---не-? К---- / к---- и---- д- с------ К-к-в / к-к-а и-к-ш д- с-а-е-? ------------------------------ Какъв / каква искаш да станеш? 0
Ka--v-/ k--va--s-a-h-da -tane--? K---- / k---- i----- d- s------- K-k-v / k-k-a i-k-s- d- s-a-e-h- -------------------------------- Kakyv / kakva iskash da stanesh?
M’agradaria ser enginyer. Б-х----а--- --ка-- -- с-а-а и-ж----. Б-- и---- / и----- д- с---- и------- Б-х и-к-л / и-к-л- д- с-а-а и-ж-н-р- ------------------------------------ Бих искал / искала да стана инженер. 0
Bi-h ----l - i--a-a -- st--- i---e--r. B--- i---- / i----- d- s---- i-------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- s-a-a i-z-e-e-. -------------------------------------- Bikh iskal / iskala da stana inzhener.
(jo) vull estudiar a la universitat. И-кам--а ---два--в---ив-р-итет-. И---- д- с------ в у------------ И-к-м д- с-е-в-м в у-и-е-с-т-т-. -------------------------------- Искам да следвам в университета. 0
I-ka---a-sl-dva- - un---r---e-a. I---- d- s------ v u------------ I-k-m d- s-e-v-m v u-i-e-s-t-t-. -------------------------------- Iskam da sledvam v universiteta.
Sóc un becari / una becària. А----- ----тик---. А- с-- п---------- А- с-м п-а-т-к-н-. ------------------ Аз съм практикант. 0
Az---- p-ak-ik-nt. A- s-- p---------- A- s-m p-a-t-k-n-. ------------------ Az sym praktikant.
No guanyo gaire. Аз-н---е-е-я ---го. А- н- п----- м----- А- н- п-ч-л- м-о-о- ------------------- Аз не печеля много. 0
A--n- -ec----a-mn-go. A- n- p------- m----- A- n- p-c-e-y- m-o-o- --------------------- Az ne pechelya mnogo.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. А----м -а-п---т-ка в -уж-и--. А- с-- н- п------- в ч------- А- с-м н- п-а-т-к- в ч-ж-и-а- ----------------------------- Аз съм на практика в чужбина. 0
Az sy--na-p---t--- - ch-zh----. A- s-- n- p------- v c--------- A- s-m n- p-a-t-k- v c-u-h-i-a- ------------------------------- Az sym na praktika v chuzhbina.
Aquest és el meu cap / el meu jefe. То-- е--о-т ш-ф. Т--- е м--- ш--- Т-в- е м-я- ш-ф- ---------------- Това е моят шеф. 0
Tova y- moy-t sh-f. T--- y- m---- s---- T-v- y- m-y-t s-e-. ------------------- Tova ye moyat shef.
Tinc bons companys de feina. Аз-и--м-п---т-и--оле--. А- и--- п------ к------ А- и-а- п-и-т-и к-л-г-. ----------------------- Аз имам приятни колеги. 0
Az----- --iyatn- -ole--. A- i--- p------- k------ A- i-a- p-i-a-n- k-l-g-. ------------------------ Az imam priyatni kolegi.
Al migdia, sempre anem a la cantina. На о--д------и -оди--в --ол-. Н- о--- в----- х---- в с----- Н- о-я- в-н-г- х-д-м в с-о-а- ----------------------------- На обяд винаги ходим в стола. 0
Na --y---v--ag--k--dim-v --ola. N- o---- v----- k----- v s----- N- o-y-d v-n-g- k-o-i- v s-o-a- ------------------------------- Na obyad vinagi khodim v stola.
Estic buscant feina. А- си тър-я-ра-от-- м-с--. А- с- т---- р------ м----- А- с- т-р-я р-б-т-о м-с-о- -------------------------- Аз си търся работно място. 0
A--si -yr--a rab--no-m---to. A- s- t----- r------ m------ A- s- t-r-y- r-b-t-o m-a-t-. ---------------------------- Az si tyrsya rabotno myasto.
Estic desocupat des de fa un any. Веч- едн---о-ин- -ъм --зра-о-е-. В--- е--- г----- с-- б---------- В-ч- е-н- г-д-н- с-м б-з-а-о-е-. -------------------------------- Вече една година съм безработен. 0
Ve-h- -e-n---o-----sy- b-zra--te-. V---- y---- g----- s-- b---------- V-c-e y-d-a g-d-n- s-m b-z-a-o-e-. ---------------------------------- Veche yedna godina sym bezraboten.
Hi ha massa desocupats en aquest país. В-т--- ст---а-има --о-о безра-о-н-. В т--- с----- и-- м---- б---------- В т-з- с-р-н- и-а м-о-о б-з-а-о-н-. ----------------------------------- В тази страна има много безработни. 0
V ---i -t--n--i-a mno---b--rabot--. V t--- s----- i-- m---- b---------- V t-z- s-r-n- i-a m-o-o b-z-a-o-n-. ----------------------------------- V tazi strana ima mnogo bezrabotni.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?