Manual de conversa

ca Passat 3   »   sr Прошлост 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осамдесет и три]

83 [osamdeset i tri]

Прошлост 3

[Prošlost 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
trucar т--ефо----ти т----------- т-л-ф-н-р-т- ------------ телефонирати 0
te-ef--ir-ti t----------- t-l-f-n-r-t- ------------ telefonirati
He trucat. Ја --м -е----н-р-- - -е-еф--ира-а. Ј- с-- т---------- / т------------ Ј- с-м т-л-ф-н-р-о / т-л-ф-н-р-л-. ---------------------------------- Ја сам телефонирао / телефонирала. 0
Ja--a- --lef---rao-- ---e-o--r--a. J- s-- t---------- / t------------ J- s-m t-l-f-n-r-o / t-l-f-n-r-l-. ---------------------------------- Ja sam telefonirao / telefonirala.
He trucat per telèfon tota l’estona. Ј--с-м ---о -рем--телефо-ир---/-т--ефонирал-. Ј- с-- ц--- в---- т---------- / т------------ Ј- с-м ц-л- в-е-е т-л-ф-н-р-о / т-л-ф-н-р-л-. --------------------------------------------- Ја сам цело време телефонирао / телефонирала. 0
J---am c-l----em---e-efon--ao-- t-l-f-n--ala. J- s-- c--- v---- t---------- / t------------ J- s-m c-l- v-e-e t-l-f-n-r-o / t-l-f-n-r-l-. --------------------------------------------- Ja sam celo vreme telefonirao / telefonirala.
preguntar пи--ти п----- п-т-т- ------ питати 0
p---ti p----- p-t-t- ------ pitati
Li he preguntat. Ја---- -и-а- / пи----. Ј- с-- п---- / п------ Ј- с-м п-т-о / п-т-л-. ---------------------- Ја сам питао / питала. 0
J--sam ----o - p----a. J- s-- p---- / p------ J- s-m p-t-o / p-t-l-. ---------------------- Ja sam pitao / pitala.
Sempre he preguntat. Ј---а--у-е- -и-------ит---. Ј- с-- у--- п---- / п------ Ј- с-м у-е- п-т-о / п-т-л-. --------------------------- Ја сам увек питао / питала. 0
Ja -a- --e-----a- --p-ta-a. J- s-- u--- p---- / p------ J- s-m u-e- p-t-o / p-t-l-. --------------------------- Ja sam uvek pitao / pitala.
explicar и-прич-ти и-------- и-п-и-а-и --------- испричати 0
i----č--i i-------- i-p-i-a-i --------- ispričati
Li he explicat. Ја-сам--с-р---- / и--р---л-. Ј- с-- и------- / и--------- Ј- с-м и-п-и-а- / и-п-и-а-а- ---------------------------- Ја сам испричао / испричала. 0
J- sam --p----o------r-ča-a. J- s-- i------- / i--------- J- s-m i-p-i-a- / i-p-i-a-a- ---------------------------- Ja sam ispričao / ispričala.
Li he explicat tota la història. Ја---- и-п--ча--/ --пр---л- ц--у--ри-у. Ј- с-- и------- / и-------- ц--- п----- Ј- с-м и-п-и-а- / и-п-и-а-а ц-л- п-и-у- --------------------------------------- Ја сам испричао / испричала целу причу. 0
Ja-sa--i-p------/ --pri-al--c--u pr---. J- s-- i------- / i-------- c--- p----- J- s-m i-p-i-a- / i-p-i-a-a c-l- p-i-u- --------------------------------------- Ja sam ispričao / ispričala celu priču.
estudiar у-ити у---- у-и-и ----- учити 0
u---i u---- u-i-i ----- učiti
He estudiat. Ја--ам -ч---/ уч--а. Ј- с-- у--- / у----- Ј- с-м у-и- / у-и-а- -------------------- Ја сам учио / учила. 0
J- -am---i--- -č---. J- s-- u--- / u----- J- s-m u-i- / u-i-a- -------------------- Ja sam učio / učila.
He estudiat tot el vespre. Ја-са- -ч-- / --ил--ц-----еч-. Ј- с-- у--- / у---- ц--- в---- Ј- с-м у-и- / у-и-а ц-л- в-ч-. ------------------------------ Ја сам учио / учила цело вече. 0
Ja --m-uč-- / -č--- -elo v-če. J- s-- u--- / u---- c--- v---- J- s-m u-i- / u-i-a c-l- v-č-. ------------------------------ Ja sam učio / učila celo veče.
treballar р-д-ти р----- р-д-т- ------ радити 0
r--i-i r----- r-d-t- ------ raditi
He treballat. Ја-с-м ра-и-------и--. Ј- с-- р---- / р------ Ј- с-м р-д-о / р-д-л-. ---------------------- Ја сам радио / радила. 0
J- s-m r---- / ra-i-a. J- s-- r---- / r------ J- s-m r-d-o / r-d-l-. ---------------------- Ja sam radio / radila.
He treballat tot el dia. Ја са---а-ио-/ -адила------дан. Ј- с-- р---- / р----- ц--- д--- Ј- с-м р-д-о / р-д-л- ц-л- д-н- ------------------------------- Ја сам радио / радила цели дан. 0
J----m rad-- - ---i-- ce----a-. J- s-- r---- / r----- c--- d--- J- s-m r-d-o / r-d-l- c-l- d-n- ------------------------------- Ja sam radio / radila celi dan.
menjar ј-с-и ј---- ј-с-и ----- јести 0
j-s-i j---- j-s-i ----- jesti
He menjat. Ј--са----- /-јела. Ј- с-- ј-- / ј---- Ј- с-м ј-о / ј-л-. ------------------ Ја сам јео / јела. 0
J----- -eo - -ela. J- s-- j-- / j---- J- s-m j-o / j-l-. ------------------ Ja sam jeo / jela.
M’he menjat tot el menjar. Ј---ам-п--е--/ п---л---ву -р-ну. Ј- с-- п---- / п----- с-- х----- Ј- с-м п-ј-о / п-ј-л- с-у х-а-у- -------------------------------- Ја сам појео / појела сву храну. 0
Ja s---po--o---p-j--a------ranu. J- s-- p---- / p----- s-- h----- J- s-m p-j-o / p-j-l- s-u h-a-u- -------------------------------- Ja sam pojeo / pojela svu hranu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!