Manual de conversa

ca Passat 3   »   mk Минато време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осумдесет и три]

83 [osoomdyesyet i tri]

Минато време 3

[Minato vryemye 3]

català macedònic Engegar Més
trucar те-------а телефонира 0
t----------- ty---------a tyelyefonira t-e-y-f-n-r- ------------
He trucat. Ја- т----------. Јас телефонирав. 0
Ј-- t------------. Јa- t------------. Јas tyelyefonirav. Ј-s t-e-y-f-n-r-v. -----------------.
He trucat per telèfon tota l’estona. Ја- ц--- в---- т----------. Јас цело време телефонирав. 0
Ј-- t----- v------ t------------. Јa- t----- v------ t------------. Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav. Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v. --------------------------------.
preguntar пр----а прашува 0
p-------- pr------a prashoova p-a-h-o-a ---------
Li he preguntat. Ја- п-----. Јас прашав. 0
Ј-- p------. Јa- p------. Јas prashav. Ј-s p-a-h-v. -----------.
Sempre he preguntat. Ја- с------ п-------. Јас секогаш прашував. 0
Ј-- s--------- p---------. Јa- s--------- p---------. Јas syekoguash prashoovav. Ј-s s-e-o-u-s- p-a-h-o-a-. -------------------------.
explicar ра------а раскажува 0
r--------- ra-------a raskaʐoova r-s-a-o-v- ----------
Li he explicat. Ја- р---------. Јас раскажував. 0
Ј-- r----------. Јa- r----------. Јas raskaʐoovav. Ј-s r-s-a-o-v-v. ---------------.
Li he explicat tota la història. Ја- ј- р------- ц----- п-------. Јас ја раскажав целата приказна. 0
Ј-- ј- r------- t------- p-------. Јa- ј- r------- t------- p-------. Јas јa raskaʐav tzyelata prikazna. Ј-s ј- r-s-a-a- t-y-l-t- p-i-a-n-. ---------------------------------.
estudiar учи учи 0
o---- oo--i oochi o-c-i -----
He estudiat. Ја- у---. Јас учев. 0
Ј-- o------. Јa- o------. Јas oochyev. Ј-s o-c-y-v. -----------.
He estudiat tot el vespre. Ја- у--- ц--- в----. Јас учев цела вечер. 0
Ј-- o------ t----- v-------. Јa- o------ t----- v-------. Јas oochyev tzyela vyechyer. Ј-s o-c-y-v t-y-l- v-e-h-e-. ---------------------------.
treballar ра---и работи 0
r----- ra---i raboti r-b-t- ------
He treballat. Ја- р------. Јас работев. 0
Ј-- r-------. Јa- r-------. Јas rabotyev. Ј-s r-b-t-e-. ------------.
He treballat tot el dia. Ја- р------ ц-- д--. Јас работев цел ден. 0
Ј-- r------- t---- d---. Јa- r------- t---- d---. Јas rabotyev tzyel dyen. Ј-s r-b-t-e- t-y-l d-e-. -----------------------.
menjar ја-е јаде 0
ј---- јa--e јadye ј-d-e -----
He menjat. Ја- ј----. Јас јадев. 0
Ј-- ј-----. Јa- ј-----. Јas јadyev. Ј-s ј-d-e-. ----------.
M’he menjat tot el menjar. Ја- г- и----- ц----- ј-----. Јас го изедов целото јадење. 0
Ј-- g-- i------ t------- ј-------. Јa- g-- i------ t------- ј-------. Јas guo izyedov tzyeloto јadyeњye. Ј-s g-o i-y-d-v t-y-l-t- ј-d-e-y-. ---------------------------------.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!