Manual de conversa

ca Passat 3   »   bg Минало време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осемдесет и три]

83 [osemdeset i tri]

Минало време 3

Minalo vreme 3

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
trucar звъ-- /--бажд---се------л-ф--а з____ / о______ с_ п_ т_______ з-ъ-я / о-а-д-м с- п- т-л-ф-н- ------------------------------ звъня / обаждам се по телефона 0
z--n-- / --a--da--se po -el----a z_____ / o_______ s_ p_ t_______ z-y-y- / o-a-h-a- s- p- t-l-f-n- -------------------------------- zvynya / obazhdam se po telefona
He trucat. А---въ-ях по-т--е-о--. А_ з_____ п_ т________ А- з-ъ-я- п- т-л-ф-н-. ---------------------- Аз звънях по телефона. 0
Az z-y-yakh po-tel-fo-a. A_ z_______ p_ t________ A- z-y-y-k- p- t-l-f-n-. ------------------------ Az zvynyakh po telefona.
He trucat per telèfon tota l’estona. Г--ори--п--те----н- --ез---ло-о--р-ме. Г______ п_ т_______ п___ ц_____ в_____ Г-в-р-х п- т-л-ф-н- п-е- ц-л-т- в-е-е- -------------------------------------- Говорих по телефона през цялото време. 0
Go------ p--t--efo-- pre--tsyalo-o v--m-. G_______ p_ t_______ p___ t_______ v_____ G-v-r-k- p- t-l-f-n- p-e- t-y-l-t- v-e-e- ----------------------------------------- Govorikh po telefona prez tsyaloto vreme.
preguntar Пи--м П____ П-т-м ----- Питам 0
P-tam P____ P-t-m ----- Pitam
Li he preguntat. Аз--и-а-. А_ п_____ А- п-т-х- --------- Аз питах. 0
A--p-ta--. A_ p______ A- p-t-k-. ---------- Az pitakh.
Sempre he preguntat. Аз п---оян-о--ит--. А_ п________ п_____ А- п-с-о-н-о п-т-х- ------------------- Аз постоянно питах. 0
Az po--o---n- -i-a--. A_ p_________ p______ A- p-s-o-a-n- p-t-k-. --------------------- Az postoyanno pitakh.
explicar Р--к-з-ам Р________ Р-з-а-в-м --------- Разказвам 0
Razkaz--m R________ R-z-a-v-m --------- Razkazvam
Li he explicat. Аз -азказ--х. А_ р_________ А- р-з-а-в-х- ------------- Аз разказвах. 0
A--r--k----kh. A_ r__________ A- r-z-a-v-k-. -------------- Az razkazvakh.
Li he explicat tota la història. Аз -азка-а---ял-т- исто-ия. А_ р_______ ц_____ и_______ А- р-з-а-а- ц-л-т- и-т-р-я- --------------------------- Аз разказах цялата история. 0
A- --z-a-ak--tsy--a-- istori-a. A_ r________ t_______ i________ A- r-z-a-a-h t-y-l-t- i-t-r-y-. ------------------------------- Az razkazakh tsyalata istoriya.
estudiar Уча У__ У-а --- Уча 0
U--a U___ U-h- ---- Ucha
He estudiat. А- -ч-х. А_ у____ А- у-и-. -------- Аз учих. 0
A- u--ik-. A_ u______ A- u-h-k-. ---------- Az uchikh.
He estudiat tot el vespre. А- у-и--ця-а--ече-. А_ у___ ц___ в_____ А- у-и- ц-л- в-ч-р- ------------------- Аз учих цяла вечер. 0
Az u--i-h ----l- --c--r. A_ u_____ t_____ v______ A- u-h-k- t-y-l- v-c-e-. ------------------------ Az uchikh tsyala vecher.
treballar Раб-тя Р_____ Р-б-т- ------ Работя 0
Ra---ya R______ R-b-t-a ------- Rabotya
He treballat. А- -а---и-. А_ р_______ А- р-б-т-х- ----------- Аз работих. 0
A- r---tik-. A_ r________ A- r-b-t-k-. ------------ Az rabotikh.
He treballat tot el dia. А--р-б---х ц-- д-н. А_ р______ ц__ д___ А- р-б-т-х ц-л д-н- ------------------- Аз работих цял ден. 0
Az--abotikh--s--- --n. A_ r_______ t____ d___ A- r-b-t-k- t-y-l d-n- ---------------------- Az rabotikh tsyal den.
menjar Я_ Я- -- Ям 0
Y-m Y__ Y-m --- Yam
He menjat. Аз-ядох. А_ я____ А- я-о-. -------- Аз ядох. 0
A---a-o-h. A_ y______ A- y-d-k-. ---------- Az yadokh.
M’he menjat tot el menjar. Аз-из--о----и--а-а--рана. А_ и_____ в_______ х_____ А- и-я-о- в-и-к-т- х-а-а- ------------------------- Аз изядох всичката храна. 0
Az-izyadokh----c--at- khr-na. A_ i_______ v________ k______ A- i-y-d-k- v-i-h-a-a k-r-n-. ----------------------------- Az izyadokh vsichkata khrana.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!