Manual de conversa

ca Passat 3   »   be Прошлы час 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [восемдзесят тры]

83 [vosemdzesyat try]

Прошлы час 3

[Proshly chas 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
trucar т-леф--аваць т----------- т-л-ф-н-в-ц- ------------ тэлефанаваць 0
tel--an-v---’ t------------ t-l-f-n-v-t-’ ------------- telefanavats’
He trucat. Я т---------ў /-тэл-ф-на-ала. Я т---------- / т------------ Я т-л-ф-н-в-ў / т-л-ф-н-в-л-. ----------------------------- Я тэлефанаваў / тэлефанавала. 0
Ya---le-an-v-- /-tel-fa--v-la. Y- t---------- / t------------ Y- t-l-f-n-v-u / t-l-f-n-v-l-. ------------------------------ Ya telefanavau / telefanavala.
He trucat per telèfon tota l’estona. Я--весь--а--т--ефа-а-аў-/----ефа--в--а. Я ў---- ч-- т---------- / т------------ Я ў-е-ь ч-с т-л-ф-н-в-ў / т-л-ф-н-в-л-. --------------------------------------- Я ўвесь час тэлефанаваў / тэлефанавала. 0
Ya u-e-- --a--t--efa-av-- / --lefa-av--a. Y- u---- c--- t---------- / t------------ Y- u-e-’ c-a- t-l-f-n-v-u / t-l-f-n-v-l-. ----------------------------------------- Ya uves’ chas telefanavau / telefanavala.
preguntar пы--ць п----- п-т-ц- ------ пытаць 0
pyt--s’ p------ p-t-t-’ ------- pytats’
Li he preguntat. Я-пыт-ў------ал-. Я п---- / п------ Я п-т-ў / п-т-л-. ----------------- Я пытаў / пытала. 0
Ya-p-ta- / py---a. Y- p---- / p------ Y- p-t-u / p-t-l-. ------------------ Ya pytau / pytala.
Sempre he preguntat. Я-ўвесь-ч-- п---ў /-п-т-ла. Я ў---- ч-- п---- / п------ Я ў-е-ь ч-с п-т-ў / п-т-л-. --------------------------- Я ўвесь час пытаў / пытала. 0
Ya-------c-as-p---u---p-----. Y- u---- c--- p---- / p------ Y- u-e-’ c-a- p-t-u / p-t-l-. ----------------------------- Ya uves’ chas pytau / pytala.
explicar а-а-----ь а-------- а-а-я-а-ь --------- апавядаць 0
a-a--a--t-’ a---------- a-a-y-d-t-’ ----------- apavyadats’
Li he explicat. Я -п-вя-аў / апа-я----. Я а------- / а--------- Я а-а-я-а- / а-а-я-а-а- ----------------------- Я апавядаў / апавядала. 0
Ya-apa--ada- /-a-av--da-a. Y- a-------- / a---------- Y- a-a-y-d-u / a-a-y-d-l-. -------------------------- Ya apavyadau / apavyadala.
Li he explicat tota la història. Я--асп-вёў-/ --спя-а-- усю ----ю-г--тор-ю. Я р------- / р-------- у-- / ў-- г-------- Я р-с-а-ё- / р-с-я-а-а у-ю / ў-ю г-с-о-ы-. ------------------------------------------ Я распавёў / распявала усю / ўсю гісторыю. 0
Ya --s------/----py-va-- --y- /-u--- --s---y--. Y- r------- / r--------- u--- / u--- g--------- Y- r-s-a-e- / r-s-y-v-l- u-y- / u-y- g-s-o-y-u- ----------------------------------------------- Ya raspaveu / raspyavala usyu / usyu gіstoryyu.
estudiar ву-ыц-а в------ в-ч-ц-а ------- вучыцца 0
vu-hyts-sa v--------- v-c-y-s-s- ---------- vuchytstsa
He estudiat. Я-в---ўс--/-в-чыла--. Я в------ / в-------- Я в-ч-ў-я / в-ч-л-с-. --------------------- Я вучыўся / вучылася. 0
Ya-v---y-sy- /-v-c---asya. Y- v-------- / v---------- Y- v-c-y-s-a / v-c-y-a-y-. -------------------------- Ya vuchyusya / vuchylasya.
He estudiat tot el vespre. Я--у------/ вуч--а-я --е-- --ч--. Я в------ / в------- ў---- в----- Я в-ч-ў-я / в-ч-л-с- ў-е-ь в-ч-р- --------------------------------- Я вучыўся / вучылася ўвесь вечар. 0
Y- vuc---s-a /-vuc-yl---- u--s’ --ch--. Y- v-------- / v--------- u---- v------ Y- v-c-y-s-a / v-c-y-a-y- u-e-’ v-c-a-. --------------------------------------- Ya vuchyusya / vuchylasya uves’ vechar.
treballar пр--а-аць п-------- п-а-а-а-ь --------- працаваць 0
pra-s--ats’ p---------- p-a-s-v-t-’ ----------- pratsavats’
He treballat. Я-п-аца----- пр--а-а-а. Я п------- / п--------- Я п-а-а-а- / п-а-а-а-а- ----------------------- Я працаваў / працавала. 0
Ya-pr-ts-v-u - --at---al-. Y- p-------- / p---------- Y- p-a-s-v-u / p-a-s-v-l-. -------------------------- Ya pratsavau / pratsavala.
He treballat tot el dia. Я-пр-ц---ў - --а--ва-а у-есь--зень. Я п------- / п-------- у---- д----- Я п-а-а-а- / п-а-а-а-а у-е-ь д-е-ь- ----------------------------------- Я працаваў / працавала увесь дзень. 0
Y--pr--s-vau-/-p---s-v--- u-es-------. Y- p-------- / p--------- u---- d----- Y- p-a-s-v-u / p-a-s-v-l- u-e-’ d-e-’- -------------------------------------- Ya pratsavau / pratsavala uves’ dzen’.
menjar ес-і е--- е-ц- ---- есці 0
estsі e---- e-t-і ----- estsі
He menjat. Я--ў-/ ел-. Я е- / е--- Я е- / е-а- ----------- Я еў / ела. 0
Ya--e- /-y---. Y- y-- / y---- Y- y-u / y-l-. -------------- Ya yeu / yela.
M’he menjat tot el menjar. Я-з’еў /---ела-ус- --ўсю-е-у. Я з--- / з---- у-- / ў-- е--- Я з-е- / з-е-а у-ю / ў-ю е-у- ----------------------------- Я з’еў / з’ела усю / ўсю ежу. 0
Ya z----/ ---la--s-u - usy- ye---. Y- z--- / z---- u--- / u--- y----- Y- z-e- / z-e-a u-y- / u-y- y-z-u- ---------------------------------- Ya z’eu / z’ela usyu / usyu yezhu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!