Manual de conversa

ca Passat 3   »   be Прошлы час 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [восемдзесят тры]

83 [vosemdzesyat try]

Прошлы час 3

[Proshly chas 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
trucar т---------ць т___________ т-л-ф-н-в-ц- ------------ тэлефанаваць 0
te----na---s’ t____________ t-l-f-n-v-t-’ ------------- telefanavats’
He trucat. Я--э-ефан--а- - тэ------в-л-. Я т__________ / т____________ Я т-л-ф-н-в-ў / т-л-ф-н-в-л-. ----------------------------- Я тэлефанаваў / тэлефанавала. 0
Y----------vau - --l-fan--a-a. Y_ t__________ / t____________ Y- t-l-f-n-v-u / t-l-f-n-v-l-. ------------------------------ Ya telefanavau / telefanavala.
He trucat per telèfon tota l’estona. Я -ве-ь -ас--элеф----аў-/-----ф-на-а--. Я ў____ ч__ т__________ / т____________ Я ў-е-ь ч-с т-л-ф-н-в-ў / т-л-ф-н-в-л-. --------------------------------------- Я ўвесь час тэлефанаваў / тэлефанавала. 0
Y--u--s’---a--t-lefa--va- /-----fa-a-ala. Y_ u____ c___ t__________ / t____________ Y- u-e-’ c-a- t-l-f-n-v-u / t-l-f-n-v-l-. ----------------------------------------- Ya uves’ chas telefanavau / telefanavala.
preguntar пы-а-ь п_____ п-т-ц- ------ пытаць 0
p-tat-’ p______ p-t-t-’ ------- pytats’
Li he preguntat. Я п-та- -----ал-. Я п____ / п______ Я п-т-ў / п-т-л-. ----------------- Я пытаў / пытала. 0
Ya-pytau /----al-. Y_ p____ / p______ Y- p-t-u / p-t-l-. ------------------ Ya pytau / pytala.
Sempre he preguntat. Я ў--сь-час пыт-ў ---ыт-л-. Я ў____ ч__ п____ / п______ Я ў-е-ь ч-с п-т-ў / п-т-л-. --------------------------- Я ўвесь час пытаў / пытала. 0
Ya uves--cha- py-a--- p-t---. Y_ u____ c___ p____ / p______ Y- u-e-’ c-a- p-t-u / p-t-l-. ----------------------------- Ya uves’ chas pytau / pytala.
explicar апа-яд--ь а________ а-а-я-а-ь --------- апавядаць 0
ap--ya----’ a__________ a-a-y-d-t-’ ----------- apavyadats’
Li he explicat. Я--па---аў-/-а-а---ала. Я а_______ / а_________ Я а-а-я-а- / а-а-я-а-а- ----------------------- Я апавядаў / апавядала. 0
Y--a--v---au----p-v-ad-l-. Y_ a________ / a__________ Y- a-a-y-d-u / a-a-y-d-l-. -------------------------- Ya apavyadau / apavyadala.
Li he explicat tota la història. Я -а-------/ расп--ала-у-ю-/ ў-ю -і-торыю. Я р_______ / р________ у__ / ў__ г________ Я р-с-а-ё- / р-с-я-а-а у-ю / ў-ю г-с-о-ы-. ------------------------------------------ Я распавёў / распявала усю / ўсю гісторыю. 0
Ya -a-paveu / ra-p--v-la ----------u g-s--ry-u. Y_ r_______ / r_________ u___ / u___ g_________ Y- r-s-a-e- / r-s-y-v-l- u-y- / u-y- g-s-o-y-u- ----------------------------------------------- Ya raspaveu / raspyavala usyu / usyu gіstoryyu.
estudiar вучы-ца в______ в-ч-ц-а ------- вучыцца 0
vu-hy--tsa v_________ v-c-y-s-s- ---------- vuchytstsa
He estudiat. Я в--ы-ся / ву-----я. Я в______ / в________ Я в-ч-ў-я / в-ч-л-с-. --------------------- Я вучыўся / вучылася. 0
Y- vu-h-us-a - v-c-y-a-y-. Y_ v________ / v__________ Y- v-c-y-s-a / v-c-y-a-y-. -------------------------- Ya vuchyusya / vuchylasya.
He estudiat tot el vespre. Я--учы--я-/---ч--ася-ў-есь ---ар. Я в______ / в_______ ў____ в_____ Я в-ч-ў-я / в-ч-л-с- ў-е-ь в-ч-р- --------------------------------- Я вучыўся / вучылася ўвесь вечар. 0
Y---uc-yu-ya-/ vuc----s-a uves- v-c-ar. Y_ v________ / v_________ u____ v______ Y- v-c-y-s-a / v-c-y-a-y- u-e-’ v-c-a-. --------------------------------------- Ya vuchyusya / vuchylasya uves’ vechar.
treballar пра--ваць п________ п-а-а-а-ь --------- працаваць 0
prat-a-a-s’ p__________ p-a-s-v-t-’ ----------- pratsavats’
He treballat. Я пра-аваў --пр--а-а--. Я п_______ / п_________ Я п-а-а-а- / п-а-а-а-а- ----------------------- Я працаваў / працавала. 0
Y--pra-s--au / p-a-s-vala. Y_ p________ / p__________ Y- p-a-s-v-u / p-a-s-v-l-. -------------------------- Ya pratsavau / pratsavala.
He treballat tot el dia. Я---аца-аў -----ц-вал- ---сь--з-н-. Я п_______ / п________ у____ д_____ Я п-а-а-а- / п-а-а-а-а у-е-ь д-е-ь- ----------------------------------- Я працаваў / працавала увесь дзень. 0
Ya-pr-ts--a- /-pr-t-av-la--ves’---e--. Y_ p________ / p_________ u____ d_____ Y- p-a-s-v-u / p-a-s-v-l- u-e-’ d-e-’- -------------------------------------- Ya pratsavau / pratsavala uves’ dzen’.
menjar есці е___ е-ц- ---- есці 0
e-t-і e____ e-t-і ----- estsі
He menjat. Я е--/ ел-. Я е_ / е___ Я е- / е-а- ----------- Я еў / ела. 0
Y----u / ye--. Y_ y__ / y____ Y- y-u / y-l-. -------------- Ya yeu / yela.
M’he menjat tot el menjar. Я-з’еў - -’ела-усю----сю е-у. Я з___ / з____ у__ / ў__ е___ Я з-е- / з-е-а у-ю / ў-ю е-у- ----------------------------- Я з’еў / з’ела усю / ўсю ежу. 0
Ya--’-- / -’e-----y- --u--u -ezhu. Y_ z___ / z____ u___ / u___ y_____ Y- z-e- / z-e-a u-y- / u-y- y-z-u- ---------------------------------- Ya z’eu / z’ela usyu / usyu yezhu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!