Manual de conversa

ca Al camp   »   be На прыродзе

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [дваццаць шэсць]

26 [dvatstsats’ shests’]

На прыродзе

[Na pryrodze]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Veus allà la torre? Т- б-чыш---м в--у? Ты бачыш там вежу? Т- б-ч-ш т-м в-ж-? ------------------ Ты бачыш там вежу? 0
T--ba--ysh-t-- v-zhu? Ty bachysh tam vezhu? T- b-c-y-h t-m v-z-u- --------------------- Ty bachysh tam vezhu?
Veus allà la muntanya? Ты -а--ш т---га-у? Ты бачыш там гару? Т- б-ч-ш т-м г-р-? ------------------ Ты бачыш там гару? 0
Ty --c---h -a--g-ru? Ty bachysh tam garu? T- b-c-y-h t-m g-r-? -------------------- Ty bachysh tam garu?
Veus allà el poble? Ты--ачы--т-- в-с--? Ты бачыш там вёску? Т- б-ч-ш т-м в-с-у- ------------------- Ты бачыш там вёску? 0
Ty--a--y-h---- ves-u? Ty bachysh tam vesku? T- b-c-y-h t-m v-s-u- --------------------- Ty bachysh tam vesku?
Veus allà el riu? Т-----ы------р-к-? Ты бачыш там раку? Т- б-ч-ш т-м р-к-? ------------------ Ты бачыш там раку? 0
T- -----s----m -aku? Ty bachysh tam raku? T- b-c-y-h t-m r-k-? -------------------- Ty bachysh tam raku?
Veus allà el pont? Т- б-ч-- --м---с-? Ты бачыш там мост? Т- б-ч-ш т-м м-с-? ------------------ Ты бачыш там мост? 0
Ty --c--s- t-m--o--? Ty bachysh tam most? T- b-c-y-h t-m m-s-? -------------------- Ty bachysh tam most?
Veus allà el llac? Ты бачыш-т-м--озер-? Ты бачыш там возера? Т- б-ч-ш т-м в-з-р-? -------------------- Ты бачыш там возера? 0
T- -ac--sh t-m-v-z---? Ty bachysh tam vozera? T- b-c-y-h t-m v-z-r-? ---------------------- Ty bachysh tam vozera?
M’agrada aquell ocell. Мне -а-аб-ецца-т-- пту-к-. Мне падабаецца тая птушка. М-е п-д-б-е-ц- т-я п-у-к-. -------------------------- Мне падабаецца тая птушка. 0
M-e --d--a--stsa---y- -t----a. Mne padabaetstsa taya ptushka. M-e p-d-b-e-s-s- t-y- p-u-h-a- ------------------------------ Mne padabaetstsa taya ptushka.
M’agrada aquell arbre. М-е----абаецца-то---р--а. Мне падабаецца тое дрэва. М-е п-д-б-е-ц- т-е д-э-а- ------------------------- Мне падабаецца тое дрэва. 0
M-----d-b--tsts- to- dreva. Mne padabaetstsa toe dreva. M-e p-d-b-e-s-s- t-e d-e-a- --------------------------- Mne padabaetstsa toe dreva.
M’agrada aquesta pedra. Мн-----абаецца г--ы-к-м-нь. Мне падабаецца гэты камень. М-е п-д-б-е-ц- г-т- к-м-н-. --------------------------- Мне падабаецца гэты камень. 0
M-e -a--b----t-a -ety-k--en-. Mne padabaetstsa gety kamen’. M-e p-d-b-e-s-s- g-t- k-m-n-. ----------------------------- Mne padabaetstsa gety kamen’.
M’agrada aquell parc. Мн-------аец-а---й п-р-. Мне падабаецца той парк. М-е п-д-б-е-ц- т-й п-р-. ------------------------ Мне падабаецца той парк. 0
M-e ----b--t---a-toy---r-. Mne padabaetstsa toy park. M-e p-d-b-e-s-s- t-y p-r-. -------------------------- Mne padabaetstsa toy park.
M’agrada aquell jardí. Мн- пад-б--ц-а --- -а-. Мне падабаецца той сад. М-е п-д-б-е-ц- т-й с-д- ----------------------- Мне падабаецца той сад. 0
Mn--padaba--sts- t-- ---. Mne padabaetstsa toy sad. M-e p-d-b-e-s-s- t-y s-d- ------------------------- Mne padabaetstsa toy sad.
M’agrada aquesta flor. Мне-п--а-а-цца -эт-- кв--к-. Мне падабаецца гэтая кветка. М-е п-д-б-е-ц- г-т-я к-е-к-. ---------------------------- Мне падабаецца гэтая кветка. 0
M-- pad-ba--s--a -e-a-----et-a. Mne padabaetstsa getaya kvetka. M-e p-d-b-e-s-s- g-t-y- k-e-k-. ------------------------------- Mne padabaetstsa getaya kvetka.
Ho trobo bonic. Па-м--му- --та м---. Па-мойму, гэта міла. П---о-м-, г-т- м-л-. -------------------- Па-мойму, гэта міла. 0
Pa-m-y-u----t- m---. Pa-moymu, geta mіla. P---o-m-, g-t- m-l-. -------------------- Pa-moymu, geta mіla.
Em sembla interessant. М-е-з-ае-ца-г-т- ---авым. Мне здаецца гэта цікавым. М-е з-а-ц-а г-т- ц-к-в-м- ------------------------- Мне здаецца гэта цікавым. 0
M-------ts-sa-get---sіk-v--. Mne zdaetstsa geta tsіkavym. M-e z-a-t-t-a g-t- t-і-a-y-. ---------------------------- Mne zdaetstsa geta tsіkavym.
Ho trobo meravellós. П--м-й-у,-г--а --д----. Па-мойму, гэта цудоўна. П---о-м-, г-т- ц-д-ў-а- ----------------------- Па-мойму, гэта цудоўна. 0
P---oym---ge-a -su-ou-a. Pa-moymu, geta tsudouna. P---o-m-, g-t- t-u-o-n-. ------------------------ Pa-moymu, geta tsudouna.
Em sembla lleig. Я -у-аю,-г-т- бры--а. Я думаю, гэта брыдка. Я д-м-ю- г-т- б-ы-к-. --------------------- Я думаю, гэта брыдка. 0
Y----ma----get---rydk-. Ya dumayu, geta brydka. Y- d-m-y-, g-t- b-y-k-. ----------------------- Ya dumayu, geta brydka.
Em sembla avorrit. Я --ахо--у-гэ-а -у----. Я знаходжу гэта нудным. Я з-а-о-ж- г-т- н-д-ы-. ----------------------- Я знаходжу гэта нудным. 0
Ya zna-ho-zh- -e-a nu--y-. Ya znakhodzhu geta nudnym. Y- z-a-h-d-h- g-t- n-d-y-. -------------------------- Ya znakhodzhu geta nudnym.
Em sembla horrible. П--мо-м-, гэ-а -------. Па-мойму, гэта жахліва. П---о-м-, г-т- ж-х-і-а- ----------------------- Па-мойму, гэта жахліва. 0
Pa--oy----get- zha------. Pa-moymu, geta zhakhlіva. P---o-m-, g-t- z-a-h-і-a- ------------------------- Pa-moymu, geta zhakhlіva.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.