Manual de conversa

ca Al camp   »   mk Во природа

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [дваесет и шест]

26 [dvayesyet i shyest]

Во природа

[Vo priroda]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Veus allà la torre? Ј- -ле------ ---а-- т-м-? Ј- г----- л- к----- т---- Ј- г-е-а- л- к-л-т- т-м-? ------------------------- Ја гледаш ли кулата таму? 0
Ј--gu--e--sh -i----l-ta-tam--? Ј- g-------- l- k------ t----- Ј- g-l-e-a-h l- k-o-a-a t-m-o- ------------------------------ Јa gulyedash li koolata tamoo?
Veus allà la muntanya? Ја -лед-ш-ли---анин--- -аму? Ј- г----- л- п-------- т---- Ј- г-е-а- л- п-а-и-а-а т-м-? ---------------------------- Ја гледаш ли планината таму? 0
Јa ----ed-s---i p--nin--a ---o-? Ј- g-------- l- p-------- t----- Ј- g-l-e-a-h l- p-a-i-a-a t-m-o- -------------------------------- Јa gulyedash li planinata tamoo?
Veus allà el poble? Г- --е-----и се-от- ----? Г- г----- л- с----- т---- Г- г-е-а- л- с-л-т- т-м-? ------------------------- Го гледаш ли селото таму? 0
Gu----ly---sh -i--ye---o-tamoo? G-- g-------- l- s------ t----- G-o g-l-e-a-h l- s-e-o-o t-m-o- ------------------------------- Guo gulyedash li syeloto tamoo?
Veus allà el riu? Ја-г----ш-л--р---та----у? Ј- г----- л- р----- т---- Ј- г-е-а- л- р-к-т- т-м-? ------------------------- Ја гледаш ли реката таму? 0
Ј- g-l-eda-- -i-r-ekat- t----? Ј- g-------- l- r------ t----- Ј- g-l-e-a-h l- r-e-a-a t-m-o- ------------------------------ Јa gulyedash li ryekata tamoo?
Veus allà el pont? Го-г-едаш-ли----т-- -а--? Г- г----- л- м----- т---- Г- г-е-а- л- м-с-о- т-м-? ------------------------- Го гледаш ли мостот таму? 0
G-o g-l-e---- li-----ot-ta-oo? G-- g-------- l- m----- t----- G-o g-l-e-a-h l- m-s-o- t-m-o- ------------------------------ Guo gulyedash li mostot tamoo?
Veus allà el llac? Г--г---а--ли--з-р-то т--у? Г- г----- л- е------ т---- Г- г-е-а- л- е-е-о-о т-м-? -------------------------- Го гледаш ли езерото таму? 0
Gu--gul-e-as- -i ---y--oto--a---? G-- g-------- l- y-------- t----- G-o g-l-e-a-h l- y-z-e-o-o t-m-o- --------------------------------- Guo gulyedash li yezyeroto tamoo?
M’agrada aquell ocell. Та- пт-ца -ам-,--и--е ---а--. Т-- п---- т---- м- с- д------ Т-а п-и-а т-м-, м- с- д-п-ѓ-. ----------------------------- Таа птица таму, ми се допаѓа. 0
Taa ------ ----o,--- --e-d-p---. T-- p----- t----- m- s-- d------ T-a p-i-z- t-m-o- m- s-e d-p-ѓ-. -------------------------------- Taa ptitza tamoo, mi sye dopaѓa.
M’agrada aquell arbre. Т-а д-----аму- ------до---а. Т-- д--- т---- м- с- д------ Т-а д-в- т-м-, м- с- д-п-ѓ-. ---------------------------- Тоа дрво таму, ми се допаѓа. 0
To---rvo-----o,--- -y- do--ѓ-. T-- d--- t----- m- s-- d------ T-a d-v- t-m-o- m- s-e d-p-ѓ-. ------------------------------ Toa drvo tamoo, mi sye dopaѓa.
M’agrada aquesta pedra. Т-ј--а--- овде, ми--- -оп-ѓ-. Т-- к---- о---- м- с- д------ Т-ј к-м-н о-д-, м- с- д-п-ѓ-. ----------------------------- Тој камен овде, ми се допаѓа. 0
Toј kam--- o---e- -i-sye-dop-ѓ-. T-- k----- o----- m- s-- d------ T-ј k-m-e- o-d-e- m- s-e d-p-ѓ-. -------------------------------- Toј kamyen ovdye, mi sye dopaѓa.
M’agrada aquell parc. Т-ј-п----т--у, ми се ---а-а. Т-- п--- т---- м- с- д------ Т-ј п-р- т-м-, м- с- д-п-ѓ-. ---------------------------- Тој парк таму, ми се допаѓа. 0
T----ark--am-o,-m- sye-dop---. T-- p--- t----- m- s-- d------ T-ј p-r- t-m-o- m- s-e d-p-ѓ-. ------------------------------ Toј park tamoo, mi sye dopaѓa.
M’agrada aquell jardí. Та--г-а-ина---м-,-м- се-д-п--а. Т-- г------ т---- м- с- д------ Т-а г-а-и-а т-м-, м- с- д-п-ѓ-. ------------------------------- Таа градина таму, ми се допаѓа. 0
Taa--u----na---m--- ---s-- ----ѓ-. T-- g------- t----- m- s-- d------ T-a g-r-d-n- t-m-o- m- s-e d-p-ѓ-. ---------------------------------- Taa guradina tamoo, mi sye dopaѓa.
M’agrada aquesta flor. То- ц-е-- ов-е--и-с- до---а. Т-- ц---- о--- м- с- д------ Т-а ц-е-е о-д- м- с- д-п-ѓ-. ---------------------------- Тоа цвеќе овде ми се допаѓа. 0
Toa-t-v-ek--- -v--- m---ye -op-ѓ-. T-- t-------- o---- m- s-- d------ T-a t-v-e-j-e o-d-e m- s-e d-p-ѓ-. ---------------------------------- Toa tzvyekjye ovdye mi sye dopaѓa.
Ho trobo bonic. М--ла----ка-о-а е у-ав-. М----- д--- о-- е у----- М-с-а- д-к- о-а е у-а-о- ------------------------ Мислам дека ова е убаво. 0
M---am-dyeka---- ---oob-vo. M----- d---- o-- y- o------ M-s-a- d-e-a o-a y- o-b-v-. --------------------------- Mislam dyeka ova ye oobavo.
Em sembla interessant. М-с--м ---а ова----нт-р-сно. М----- д--- о-- е и--------- М-с-а- д-к- о-а е и-т-р-с-о- ---------------------------- Мислам дека ова е интересно. 0
M----m---ek--ova-y--i--y----s--. M----- d---- o-- y- i----------- M-s-a- d-e-a o-a y- i-t-e-y-s-o- -------------------------------- Mislam dyeka ova ye intyeryesno.
Ho trobo meravellós. Мис--м -----о-а-е --е--асн-. М----- д--- о-- е п--------- М-с-а- д-к- о-а е п-е-р-с-о- ---------------------------- Мислам дека ова е прекрасно. 0
Misl-m ---k- ova-y- --y----s--. M----- d---- o-- y- p---------- M-s-a- d-e-a o-a y- p-y-k-a-n-. ------------------------------- Mislam dyeka ova ye pryekrasno.
Em sembla lleig. М--л-м ---а о-а---г-до. М----- д--- о-- е г---- М-с-а- д-к- о-а е г-д-. ----------------------- Мислам дека ова е грдо. 0
M---a---y-ka ov- -e-gur-o. M----- d---- o-- y- g----- M-s-a- d-e-a o-a y- g-r-o- -------------------------- Mislam dyeka ova ye gurdo.
Em sembla avorrit. М-с--м -ек- ова---до--д--. М----- д--- о-- е д------- М-с-а- д-к- о-а е д-с-д-о- -------------------------- Мислам дека ова е досадно. 0
M-sl-m--ye----va y- dosadn-. M----- d---- o-- y- d------- M-s-a- d-e-a o-a y- d-s-d-o- ---------------------------- Mislam dyeka ova ye dosadno.
Em sembla horrible. Мисла- --ка---- е----с-о. М----- д--- о-- е у------ М-с-а- д-к- о-а е у-а-н-. ------------------------- Мислам дека ова е ужасно. 0
M----m dyeka--v- ye ooʐ--n-. M----- d---- o-- y- o------- M-s-a- d-e-a o-a y- o-ʐ-s-o- ---------------------------- Mislam dyeka ova ye ooʐasno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.