Manual de conversa

ca Al camp   »   sr У природи

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [двадесет и шест]

26 [dvadeset i šest]

У природи

[U prirodi]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Veus allà la torre? Види--ли -а-о ----? В---- л- т--- к---- В-д-ш л- т-м- к-л-? ------------------- Видиш ли тамо кулу? 0
Vi--š-li -amo-ku-u? V---- l- t--- k---- V-d-š l- t-m- k-l-? ------------------- Vidiš li tamo kulu?
Veus allà la muntanya? Види--ли--ам--п---ин-? В---- л- т--- п------- В-д-ш л- т-м- п-а-и-у- ---------------------- Видиш ли тамо планину? 0
V-diš-li --mo p-an-n-? V---- l- t--- p------- V-d-š l- t-m- p-a-i-u- ---------------------- Vidiš li tamo planinu?
Veus allà el poble? В-диш л- ---о се-о? В---- л- т--- с---- В-д-ш л- т-м- с-л-? ------------------- Видиш ли тамо село? 0
V---š -i t-m--s-lo? V---- l- t--- s---- V-d-š l- t-m- s-l-? ------------------- Vidiš li tamo selo?
Veus allà el riu? В-ди---и--а-о-реку? В---- л- т--- р---- В-д-ш л- т-м- р-к-? ------------------- Видиш ли тамо реку? 0
Vidi--li tam---eku? V---- l- t--- r---- V-d-š l- t-m- r-k-? ------------------- Vidiš li tamo reku?
Veus allà el pont? Види- -- т--- -о-т? В---- л- т--- м---- В-д-ш л- т-м- м-с-? ------------------- Видиш ли тамо мост? 0
Vi--š-l-----o----t? V---- l- t--- m---- V-d-š l- t-m- m-s-? ------------------- Vidiš li tamo most?
Veus allà el llac? Ви--ш-ли-тамо ј-зер-? В---- л- т--- ј------ В-д-ш л- т-м- ј-з-р-? --------------------- Видиш ли тамо језеро? 0
Vidiš l- ta-- je-er-? V---- l- t--- j------ V-d-š l- t-m- j-z-r-? --------------------- Vidiš li tamo jezero?
M’agrada aquell ocell. О-- -тиц- --м- -- се свиђ-. О-- п---- т--- м- с- с----- О-а п-и-а т-м- м- с- с-и-а- --------------------------- Она птица тамо ми се свиђа. 0
Ona ----- --mo--- -e--v---. O-- p---- t--- m- s- s----- O-a p-i-a t-m- m- s- s-i-a- --------------------------- Ona ptica tamo mi se sviđa.
M’agrada aquell arbre. О-о-д--- т-мо--и-се -виђа. О-- д--- т--- м- с- с----- О-о д-в- т-м- м- с- с-и-а- -------------------------- Оно дрво тамо ми се свиђа. 0
On--drvo-t-mo--i-s--s----. O-- d--- t--- m- s- s----- O-o d-v- t-m- m- s- s-i-a- -------------------------- Ono drvo tamo mi se sviđa.
M’agrada aquesta pedra. Овај-к--ен-о--е ми--е --и--. О--- к---- о--- м- с- с----- О-а- к-м-н о-д- м- с- с-и-а- ---------------------------- Овај камен овде ми се свиђа. 0
O-aj --men ---e------ ---đ-. O--- k---- o--- m- s- s----- O-a- k-m-n o-d- m- s- s-i-a- ---------------------------- Ovaj kamen ovde mi se sviđa.
M’agrada aquell parc. Она- -а------о ми се -ви-а. О--- п--- т--- м- с- с----- О-а- п-р- т-м- м- с- с-и-а- --------------------------- Онај парк тамо ми се свиђа. 0
O-aj p-rk --mo -i se-s--đa. O--- p--- t--- m- s- s----- O-a- p-r- t-m- m- s- s-i-a- --------------------------- Onaj park tamo mi se sviđa.
M’agrada aquell jardí. О-ај------а-о ---се-с--ђа. О--- в-- т--- м- с- с----- О-а- в-т т-м- м- с- с-и-а- -------------------------- Онај врт тамо ми се свиђа. 0
Onaj---t tam- m--s- sv-đa. O--- v-- t--- m- s- s----- O-a- v-t t-m- m- s- s-i-a- -------------------------- Onaj vrt tamo mi se sviđa.
M’agrada aquesta flor. Ов---цвет ---- ми----с-иђ-. О--- ц--- о--- м- с- с----- О-а- ц-е- о-д- м- с- с-и-а- --------------------------- Овај цвет овде ми се свиђа. 0
O-a- c-e- --d- -i -e-sviđ-. O--- c--- o--- m- s- s----- O-a- c-e- o-d- m- s- s-i-a- --------------------------- Ovaj cvet ovde mi se sviđa.
Ho trobo bonic. Мисл----а ј- ле--. М----- д- ј- л---- М-с-и- д- ј- л-п-. ------------------ Мислим да је лепо. 0
Misl----- -e le-o. M----- d- j- l---- M-s-i- d- j- l-p-. ------------------ Mislim da je lepo.
Em sembla interessant. Мис--м д- је-и-т-р-са-т--. М----- д- ј- и------------ М-с-и- д- ј- и-т-р-с-н-н-. -------------------------- Мислим да је интересантно. 0
Mi-lim-da--e ------sa--no. M----- d- j- i------------ M-s-i- d- j- i-t-r-s-n-n-. -------------------------- Mislim da je interesantno.
Ho trobo meravellós. М-слим ----- --е-еп-. М----- д- ј- п------- М-с-и- д- ј- п-е-е-о- --------------------- Мислим да је прелепо. 0
Mi-li---- je-pre-e--. M----- d- j- p------- M-s-i- d- j- p-e-e-o- --------------------- Mislim da je prelepo.
Em sembla lleig. М----м ---ј- ружно. М----- д- ј- р----- М-с-и- д- ј- р-ж-о- ------------------- Мислим да је ружно. 0
Mi--im ----e --ž-o. M----- d- j- r----- M-s-i- d- j- r-ž-o- ------------------- Mislim da je ružno.
Em sembla avorrit. М-с-им--а је--ос----. М----- д- ј- д------- М-с-и- д- ј- д-с-д-о- --------------------- Мислим да је досадно. 0
M----m d--je--os-d-o. M----- d- j- d------- M-s-i- d- j- d-s-d-o- --------------------- Mislim da je dosadno.
Em sembla horrible. М-с------ ј----р-шно. М----- д- ј- с------- М-с-и- д- ј- с-р-ш-о- --------------------- Мислим да је страшно. 0
Mis-i--da----st-aš--. M----- d- j- s------- M-s-i- d- j- s-r-š-o- --------------------- Mislim da je strašno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.