Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   be Прыметнікі 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [восемдзесят]

80 [vosemdzesyat]

Прыметнікі 3

[Prymetnіkі 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Ella té un gos. У-яе ёсц--с----а. У я- ё--- с------ У я- ё-ц- с-б-к-. ----------------- У яе ёсць сабака. 0
U -ay--yosts’ -aba-a. U y--- y----- s------ U y-y- y-s-s- s-b-k-. --------------------- U yaye yosts’ sabaka.
El gos és gran. С---к--в----і. С----- в------ С-б-к- в-л-к-. -------------- Сабака вялікі. 0
S--ak- -y--і-і. S----- v------- S-b-k- v-a-і-і- --------------- Sabaka vyalіkі.
Té un gos gran. У ----ял--і-саб---. У я- в----- с------ У я- в-л-к- с-б-к-. ------------------- У яе вялікі сабака. 0
U--a-e -y-l-k--s--ak-. U y--- v------ s------ U y-y- v-a-і-і s-b-k-. ---------------------- U yaye vyalіkі sabaka.
Ella té una casa. Я---м-е--о-. Я-- м-- д--- Я-а м-е д-м- ------------ Яна мае дом. 0
Y-na--ae-dom. Y--- m-- d--- Y-n- m-e d-m- ------------- Yana mae dom.
La casa és petita. Д-- ---ы. Д-- м---- Д-м м-л-. --------- Дом малы. 0
Do---a-y. D-- m---- D-m m-l-. --------- Dom maly.
Té una casa petita. Я-а---- ------о-. Я-- м-- м--- д--- Я-а м-е м-л- д-м- ----------------- Яна мае малы дом. 0
Y-na--a- -al--d--. Y--- m-- m--- d--- Y-n- m-e m-l- d-m- ------------------ Yana mae maly dom.
Ell viu en un hotel. Ё- ---- ў г-с-ініц-. Ё- ж--- ў г--------- Ё- ж-в- ў г-с-і-і-ы- -------------------- Ён жыве ў гасцініцы. 0
E- z--v--- g-stsіn-t--. E- z---- u g----------- E- z-y-e u g-s-s-n-t-y- ----------------------- En zhyve u gastsіnіtsy.
L’hotel és barat. Г---і---а ---н-я. Г-------- т------ Г-с-і-і-а т-н-а-. ----------------- Гасцініца танная. 0
G---sіn------a---y-. G---------- t------- G-s-s-n-t-a t-n-a-a- -------------------- Gastsіnіtsa tannaya.
Ell s’allotja en un hotel barat. Ё- -ы-------ннай-га-ціні-ы. Ё- ж--- ў т----- г--------- Ё- ж-в- ў т-н-а- г-с-і-і-ы- --------------------------- Ён жыве ў таннай гасцініцы. 0
E---hyve-u ta-na- ga-tsіn-ts-. E- z---- u t----- g----------- E- z-y-e u t-n-a- g-s-s-n-t-y- ------------------------------ En zhyve u tannay gastsіnіtsy.
Ell té un cotxe. Ён м-----та-а---ь. Ё- м-- а---------- Ё- м-е а-т-м-б-л-. ------------------ Ён мае аўтамабіль. 0
E- m-e --t-m-----. E- m-- a---------- E- m-e a-t-m-b-l-. ------------------ En mae autamabіl’.
El cotxe és car. А-та---і-ь -ар--і. А--------- д------ А-т-м-б-л- д-р-г-. ------------------ Аўтамабіль дарагі. 0
A---m--і-’-dara--. A--------- d------ A-t-m-b-l- d-r-g-. ------------------ Autamabіl’ daragі.
Té un cotxe car. Ё- --- д---гі -ў-а--б--ь. Ё- м-- д----- а---------- Ё- м-е д-р-г- а-т-м-б-л-. ------------------------- Ён мае дарагі аўтамабіль. 0
E- -a---ar-g- auta-abі--. E- m-- d----- a---------- E- m-e d-r-g- a-t-m-b-l-. ------------------------- En mae daragі autamabіl’.
Ell llegeix una novel•la. Ён чы-ае-ра--н. Ё- ч---- р----- Ё- ч-т-е р-м-н- --------------- Ён чытае раман. 0
En ch-t-e --man. E- c----- r----- E- c-y-a- r-m-n- ---------------- En chytae raman.
La novel•la és avorrida. Ра--н--у---. Р---- н----- Р-м-н н-д-ы- ------------ Раман нудны. 0
Ra--n--u-ny. R---- n----- R-m-n n-d-y- ------------ Raman nudny.
Llegeix una novel•la avorrida. Ё- ч---е -удн- р--ан. Ё- ч---- н---- р----- Ё- ч-т-е н-д-ы р-м-н- --------------------- Ён чытае нудны раман. 0
E- chy-a--nu--y----an. E- c----- n---- r----- E- c-y-a- n-d-y r-m-n- ---------------------- En chytae nudny raman.
Ella mira una pel•lícula. Ян------з--- філ--. Я-- г------- ф----- Я-а г-я-з-ц- ф-л-м- ------------------- Яна глядзіць фільм. 0
Ya-- g-y-dzіts- fіl-m. Y--- g--------- f----- Y-n- g-y-d-і-s- f-l-m- ---------------------- Yana glyadzіts’ fіl’m.
La pel•lícula és emocionant. Фі-ь- --ха--яючы. Ф---- з---------- Ф-л-м з-х-п-я-ч-. ----------------- Фільм захапляючы. 0
F-l-m-z-k---ly--u-h-. F---- z-------------- F-l-m z-k-a-l-a-u-h-. --------------------- Fіl’m zakhaplyayuchy.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ян- гля-зі-- -аха-ля-ч--фільм. Я-- г------- з--------- ф----- Я-а г-я-з-ц- з-х-п-я-ч- ф-л-м- ------------------------------ Яна глядзіць захапляючы фільм. 0
Y--------dz---’ -ak-a-ly-yuchy f-l-m. Y--- g--------- z------------- f----- Y-n- g-y-d-і-s- z-k-a-l-a-u-h- f-l-m- ------------------------------------- Yana glyadzіts’ zakhaplyayuchy fіl’m.

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...