Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   sr Придеви 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осамдесет]

80 [osamdeset]

Придеви 3

[Pridevi 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Ella té un gos. Он--и-- --а. О-- и-- п--- О-а и-а п-а- ------------ Она има пса. 0
On--ima-psa. O-- i-- p--- O-a i-a p-a- ------------ Ona ima psa.
El gos és gran. Пас -- -ел--. П-- ј- в----- П-с ј- в-л-к- ------------- Пас је велик. 0
P-s-j- vel--. P-- j- v----- P-s j- v-l-k- ------------- Pas je velik.
Té un gos gran. Она и-а -е----- п--. О-- и-- в------ п--- О-а и-а в-л-к-г п-а- -------------------- Она има великог пса. 0
O-------vel-kog--sa. O-- i-- v------ p--- O-a i-a v-l-k-g p-a- -------------------- Ona ima velikog psa.
Ella té una casa. Он- --- -у-у. О-- и-- к---- О-а и-а к-ћ-. ------------- Она има кућу. 0
Ona-i-a-kuc-u. O-- i-- k----- O-a i-a k-c-u- -------------- Ona ima kuću.
La casa és petita. К--а ј----ла. К--- ј- м---- К-ћ- ј- м-л-. ------------- Кућа је мала. 0
K------e-m---. K---- j- m---- K-c-a j- m-l-. -------------- Kuća je mala.
Té una casa petita. О-а-има -а-- -у-у. О-- и-- м--- к---- О-а и-а м-л- к-ћ-. ------------------ Она има малу кућу. 0
On- ima-m-lu k-c--. O-- i-- m--- k----- O-a i-a m-l- k-c-u- ------------------- Ona ima malu kuću.
Ell viu en un hotel. Он с-ан----у -отелу. О- с------ у х------ О- с-а-у-е у х-т-л-. -------------------- Он станује у хотелу. 0
O-------j- --h---l-. O- s------ u h------ O- s-a-u-e u h-t-l-. -------------------- On stanuje u hotelu.
L’hotel és barat. Хо-е--је --фти-. Х---- ј- ј------ Х-т-л ј- ј-ф-и-. ---------------- Хотел је јефтин. 0
Ho-el--- -e--i-. H---- j- j------ H-t-l j- j-f-i-. ---------------- Hotel je jeftin.
Ell s’allotja en un hotel barat. О- с-а--је-у --ф-и--м х----у. О- с------ у ј------- х------ О- с-а-у-е у ј-ф-и-о- х-т-л-. ----------------------------- Он станује у јефтином хотелу. 0
O-----n-j- ---ef---om h--e--. O- s------ u j------- h------ O- s-a-u-e u j-f-i-o- h-t-l-. ----------------------------- On stanuje u jeftinom hotelu.
Ell té un cotxe. О--има--у-о. О- и-- а---- О- и-а а-т-. ------------ Он има ауто. 0
O- --- a-to. O- i-- a---- O- i-a a-t-. ------------ On ima auto.
El cotxe és car. А-то ------по. А--- ј- с----- А-т- ј- с-у-о- -------------- Ауто је скупо. 0
A-------s-upo. A--- j- s----- A-t- j- s-u-o- -------------- Auto je skupo.
Té un cotxe car. О--има-с-у-- ---о. О- и-- с---- а---- О- и-а с-у-о а-т-. ------------------ Он има скупо ауто. 0
O- i-- --up-----o. O- i-- s---- a---- O- i-a s-u-o a-t-. ------------------ On ima skupo auto.
Ell llegeix una novel•la. О- ---а-р--а-. О- ч--- р----- О- ч-т- р-м-н- -------------- Он чита роман. 0
On č-t--ro--n. O- č--- r----- O- č-t- r-m-n- -------------- On čita roman.
La novel•la és avorrida. Ро-ан--- д-с--ан. Р---- ј- д------- Р-м-н ј- д-с-д-н- ----------------- Роман је досадан. 0
Roma- -e-dosadan. R---- j- d------- R-m-n j- d-s-d-n- ----------------- Roman je dosadan.
Llegeix una novel•la avorrida. О- ч-та-д---да- --м-н. О- ч--- д------ р----- О- ч-т- д-с-д-н р-м-н- ---------------------- Он чита досадан роман. 0
On-či----os--an--o--n. O- č--- d------ r----- O- č-t- d-s-d-n r-m-n- ---------------------- On čita dosadan roman.
Ella mira una pel•lícula. О---г-----фи-м. О-- г---- ф---- О-а г-е-а ф-л-. --------------- Она гледа филм. 0
Ona -leda-f-l-. O-- g---- f---- O-a g-e-a f-l-. --------------- Ona gleda film.
La pel•lícula és emocionant. Фи---је--зб---ив. Ф--- ј- у-------- Ф-л- ј- у-б-д-и-. ----------------- Филм је узбудљив. 0
Film -- --b-d-j--. F--- j- u--------- F-l- j- u-b-d-j-v- ------------------ Film je uzbudljiv.
Ella mira una pel•lícula emocionant. О-а глед- узб-дљи- -и--. О-- г---- у------- ф---- О-а г-е-а у-б-д-и- ф-л-. ------------------------ Она гледа узбудљив филм. 0
O-a ---d--u-bud--iv --lm. O-- g---- u-------- f---- O-a g-e-a u-b-d-j-v f-l-. ------------------------- Ona gleda uzbudljiv film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...