Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   bg Прилагателни 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осемдесет]

80 [osemdeset]

Прилагателни 3

[Prilagatelni 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Ella té un gos. Т- им--к---. Т- и-- к---- Т- и-а к-ч-. ------------ Тя има куче. 0
T-a i-a -uche. T-- i-- k----- T-a i-a k-c-e- -------------- Tya ima kuche.
El gos és gran. К---то е г-л-мо. К----- е г------ К-ч-т- е г-л-м-. ---------------- Кучето е голямо. 0
K-c-e---y---oly--o. K------ y- g------- K-c-e-o y- g-l-a-o- ------------------- Kucheto ye golyamo.
Té un gos gran. Тя-има----ям- ---е. Т- и-- г----- к---- Т- и-а г-л-м- к-ч-. ------------------- Тя има голямо куче. 0
T-a-im-----y-m- -uc--. T-- i-- g------ k----- T-a i-a g-l-a-o k-c-e- ---------------------- Tya ima golyamo kuche.
Ella té una casa. Т--и-а к--а. Т- и-- к---- Т- и-а к-щ-. ------------ Тя има къща. 0
Ty--i--------ha. T-- i-- k------- T-a i-a k-s-c-a- ---------------- Tya ima kyshcha.
La casa és petita. К--ат--- малка. К----- е м----- К-щ-т- е м-л-а- --------------- Къщата е малка. 0
K-sh-h--a -e-m----. K-------- y- m----- K-s-c-a-a y- m-l-a- ------------------- Kyshchata ye malka.
Té una casa petita. Т- -м---ал-- -ъщ-. Т- и-- м---- к---- Т- и-а м-л-а к-щ-. ------------------ Тя има малка къща. 0
Ty- -ma --lka ---hc-a. T-- i-- m---- k------- T-a i-a m-l-a k-s-c-a- ---------------------- Tya ima malka kyshcha.
Ell viu en un hotel. Т-----отс---а--в х-тел. Т-- е о------- в х----- Т-й е о-с-д-а- в х-т-л- ----------------------- Той е отседнал в хотел. 0
T----- ot-ednal - kh----. T-- y- o------- v k------ T-y y- o-s-d-a- v k-o-e-. ------------------------- Toy ye otsednal v khotel.
L’hotel és barat. Хо----т - ----н. Х------ е е----- Х-т-л-т е е-т-н- ---------------- Хотелът е евтин. 0
Khotel-t-ye-----in. K------- y- y------ K-o-e-y- y- y-v-i-. ------------------- Khotelyt ye yevtin.
Ell s’allotja en un hotel barat. Т-й - --се-н-л-- -в-и- -о--л. Т-- е о------- в е---- х----- Т-й е о-с-д-а- в е-т-н х-т-л- ----------------------------- Той е отседнал в евтин хотел. 0
To- ye -tsednal v-y--tin --o-el. T-- y- o------- v y----- k------ T-y y- o-s-d-a- v y-v-i- k-o-e-. -------------------------------- Toy ye otsednal v yevtin khotel.
Ell té un cotxe. Т-й има-кол-. Т-- и-- к---- Т-й и-а к-л-. ------------- Той има кола. 0
T-- i-- ko--. T-- i-- k---- T-y i-a k-l-. ------------- Toy ima kola.
El cotxe és car. Ко---- - -къп-. К----- е с----- К-л-т- е с-ъ-а- --------------- Колата е скъпа. 0
Kolata-y- s----. K----- y- s----- K-l-t- y- s-y-a- ---------------- Kolata ye skypa.
Té un cotxe car. Т---и-- ---п--ко-а. Т-- и-- с---- к---- Т-й и-а с-ъ-а к-л-. ------------------- Той има скъпа кола. 0
T---i---s---a--ola. T-- i-- s---- k---- T-y i-a s-y-a k-l-. ------------------- Toy ima skypa kola.
Ell llegeix una novel•la. Той-чете-р-ма-. Т-- ч--- р----- Т-й ч-т- р-м-н- --------------- Той чете роман. 0
T-y ch-----o--n. T-- c---- r----- T-y c-e-e r-m-n- ---------------- Toy chete roman.
La novel•la és avorrida. Р---нъ--е-ск-чен. Р------ е с------ Р-м-н-т е с-у-е-. ----------------- Романът е скучен. 0
Roma-yt-y--s--c--n. R------ y- s------- R-m-n-t y- s-u-h-n- ------------------- Romanyt ye skuchen.
Llegeix una novel•la avorrida. Той-чет- --учен--о-ан. Т-- ч--- с----- р----- Т-й ч-т- с-у-е- р-м-н- ---------------------- Той чете скучен роман. 0
T-y-ch--e s--c-e--r-man. T-- c---- s------ r----- T-y c-e-e s-u-h-n r-m-n- ------------------------ Toy chete skuchen roman.
Ella mira una pel•lícula. Тя гл-----и-м. Т- г---- ф---- Т- г-е-а ф-л-. -------------- Тя гледа филм. 0
T-a-g-e-a--i--. T-- g---- f---- T-a g-e-a f-l-. --------------- Tya gleda film.
La pel•lícula és emocionant. Ф---ъ- --на--е-н-т. Ф----- е н--------- Ф-л-ъ- е н-п-е-н-т- ------------------- Филмът е напрегнат. 0
Fil--t--- n-p-e--at. F----- y- n--------- F-l-y- y- n-p-e-n-t- -------------------- Filmyt ye napregnat.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Т----ед- н-п-егна- --л-. Т- г---- н-------- ф---- Т- г-е-а н-п-е-н-т ф-л-. ------------------------ Тя гледа напрегнат филм. 0
Ty--gleda--ap---n---f--m. T-- g---- n-------- f---- T-a g-e-a n-p-e-n-t f-l-. ------------------------- Tya gleda napregnat film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...